Viatjar en temps de pandèmia

Tenir un somni i poder complir-lo és una cosa que desitgem tots els éssers humans en algun moment de la nostra vida. Que hi hagi dificultats per fer-los realitat sol ser l’habitual i, superar-les, li dona més valor. Un somni és quelcom personal que sempre omple de satisfacció qui l’aconsegueix després de perseguir-lo.

Laura Monge (Lleida, 24-3-1997) i Jason Treacy (Monivea, Irlanda, 12-12-1996) van tenir un somni. Volien deixar per uns mesos la seva vida a Irlanda i conèixer món. Això va coincidir amb l’arribada de la pandèmia del coronavirus, però no es van resignar. Van haver de canviar el que havien programat inicialment per complir totes les normatives sanitàries que va imposar la Covid, van adaptar el seu full de ruta a les restriccions de cada moment i lloc i van veure complert el seu somni amb un viatge que no oblidaran en la seva vida. Des del 9 març de 2021 fins al passat 24 de juliol van viure en sis països de tres continents: Tailàndia, Dubai, Grècia, Holanda, Mèxic i els Estats Units. Mentre descansen a Lleida, rememoren per al Lectura una aventura que els ha marcat.

Deia l’escriptor francès Émile Zola que “res desenvolupa tant la intel·ligència com viatjar”. I Jason i Laura, parella des de fa més de quatre anys, han ampliat els seus horitzons en uns pocs mesos. Han deixat un record de la seva aventura a través de 14 vídeos penjats a Youtube. “Aquesta experiència ens ha unit molt més”, expliquen. “Hem estat tot el temps, 24 hores al dia junts i hem après molt l’un de l’altre”, expliquen. “Durant el Nadal de 2018 vam començar a pensar en fer un viatge per Àsia de sis mesos i a estalviar i a preparar-nos. Volíem estar una temporada llarga a Tailàndia, Vietnam, Laos i Cambodja”, explica Laura. “Volíem fer un viatge motxiller. Som joves i sentíem la necessitat de conèixer món i altres cultures, ja que només havíem viatjat per Europa”, afegeix Jason.

Al març de 2020 explota la pandèmia i admeten que llavors “vam pensar que ja no podríem fer el viatge perquè es va tancar tot. Però com que la idea era fer-ho el 2021 i tothom deia que era cosa d’uns mesos, ens vam continuar preparant. Egoistament, la pandèmia ens va anar bé perquè no vam gastar diners al no poder sortir. I com que vam seguir treballant, vam estalviar més”. Reconeixen que “al setembre de 2020 vam pensar que no ho podríem fer, que era impossible. Les fronteres, especialment a Àsia, estaven tancades i no admetien turistes. Fins i tot l’ambaixada de Tailàndia a Irlanda va tancar”. No obstant això, la porta va tornar a obrir-se. “Al novembre Tailàndia es va obrir al turisme i vam veure que sí que ho podríem fer, tot i que els requisits per entrar eren molt exigents”. A les preceptives PCR negatives es va unir una quarentena de dos setmanes i l’obligació de tenir un bitllet de tornada, però complert això ja van poder viatjar per tot el país. Això sí, la idea inicial de continuar per Àsia no va ser possible. “Països que volíem visitar tenien les fronteres tancades, així que vam canviar els plans i vam decidir que Grècia seria la següent etapa, tot i que abans vam passar uns dies a Dubai. Tres dies abans de viatjar a aquest emirat van obrir la frontera de Cambodja, però ja no vam canviar els plans”, afegeixen. “No ens va fer por la Covid. Vam pensar que si era possible fer el viatge complint totes les normes que exigissin a cada lloc, ho faríem”.

A Tailàndia, un país molt turístic, expliquen que “no ens vam trobar gaires turistes. En molts monuments emblemàtics estàvem sols, i per això vam gaudir d’una visió única del país. En molts llocs se sorprenien de veure turistes després d’un any i mig i els cridava molt l’atenció”. Al llarg del seu viatge han pogut disfrutar d’activitats que com a turistes no són fàcils, com escalada a Oaxaca, piragüisme a Tailàndia i al riu Hudson de Nova York, un tour pel desert de Dubai o conèixer més a fons la gastronomia a cada lloc entre moltes més activitats inoblidables. Excepte a Tailàndia i Dubai, on van pernoctar en hotels, pensions i allotjaments diversos, tant a Grècia i Amsterdam, com a Ciutat de Mèxic, Oaxaca i Nova York, ciutats en què van estar entre el 25 de maig i el 24 de juliol, quan van tornar a Lleida, van utilitzar l’aplicació CouchSurfing per allotjar-se.

“Pots rebre gent a casa teva, fer servir les cases de gent que acull viatgers o simplement pots quedar per fer activitats amb gent de cada lloc”, expliquen. “A Europa, Mèxic i els Estats Units no hem gastat res en allotjaments”. I destaquen que és una xarxa segura perquè “cada persona té un perfil amb els requisits que demana i hi ha ressenyes de gent que ha estat allà, que no poden esborrar-se i en les quals la gent explica la seva experiència. Hem tingut molta sort perquè hem conegut gent fantàstica amb la qual avui som amics i amb qui seguim en contacte”. Jason té clar que “mai més pagarem per un hotel. És una despesa innecessària perquè en el fons només vas a dormir i la resta del dia t’ho passes caminant per la ciutat” i afegeixen que “la nostra casa a Irlanda a partir d’ara serà oberta a CouchSurfing. Volem tornar alguna cosa a aquesta comunitat que ens ha donat tant”, diu Laura. “Hem fet turisme, però també a l’estar en cases de gent que viuen als llocs, ens han ensenyat la seva ciutat tal com la viuen ells.

No hem fet un viatge com a turistes, l’hem fet com a viatgers”. Expliquen que “hem gaudit tant el viatge que no canviaríem res. Com que no teníem un pla tancat, ens hem anat adaptant al que ens hem trobat en cada lloc”. Així, després de Grècia, on van estar a Atenes i Corfú, amb l’aplicació Workaway, l’objectiu era anar a Nova York. “Però a l’aeroport d’Atenes, amb la PCR negativa, els visats per entrar als Estats Units i els bitllets de l’avió a la mà, ens van dir que no podíem volar, que el país estava tancat per a turistes procedents d’Europa i ens van tornar els diners dels vols”, expliquen .

“Per aprofitar una PCR que caducava l’endemà vam buscar un destí que no exigís quarantena i vam volar a Amsterdam”, afegeixen. “En tot moment hem estat informats a través de fòrums, blocs i Twitter. I a Amsterdam vam saber que podies entrar als Estats Units si estaves dues setmanes a Mèxic. Així que vam anar a Ciutat de Mèxic per anar des d’allà a Nova York”. Per cert, que es van vacunar a Nova York. “Vam veure un centre de vacunació, vam entrar, vam mostrar els passaports, ens van vacunar i ens van donar el certificat corresponent. Fins i tot ens van regalar entrades per a un jardí botànic”. Tots dos valoren l’experiència com a molt positiva. “Penso que tothom hauria de fer un viatge així, d’entre tres i sis mesos”, conclou Laura.

.