Espeologia. El regne de la foscor

L’espeleologia és un dels esports més apassionants que existeixen. No té res a veure amb els paisatges ni l’adrenalina del moment. És una activitat que requereix companyonia i bona comunicació, a més d’una gran preparació. En Xavier Rosselló i en Josep Maria Molgó són dos membres del Grup Espeleològic Lleidatà (GELL) del Centre Excursionista de Lleida (CEL) que porten més de 25 i 50 anys, respectivament, recorrent moltes de les coves i avencs, que són pous naturals, que es poden trobar arreu del territori. I encara els queda molta corda per continuar fent-ho.

El món subterrani és immens, i endinsar-s’hi per explorar-lo és una de les activitats més emocionants que poden haver-hi. Això sí, és un medi molt agressiu i perillós que requereix una gran preparació i coneixements previs per no acabar a la gola del llop. La humitat, la foscor, les cavitats amb estalactites i estalagmites, els llacs subterranis i els laberints d’estretes galeries (algunes inundades d’aigua) és el que acostumen a cercar els intrèpids que s’hi endinsen. “La llum allà dins és el que et dona vida”, expliquen Xavier Rosselló i Josep Maria Molgó. “Encara sóc actiu però vaig amb molta prudència”, explica en Josep Maria, també conegut com Lo Soci, i que ara ja té més de 70 anys. “Si el pas és massa estret em quedo, i si és massa fondo ja no baixo. Se m’ha acabat grimpar i arrossegar-me”, afegeix.

I és que aquest parell d’exploradors tenen molt clar que a dins d’una cova està prohibit tenir accidents, motiu pel qual la preparació per a ells és una prioritat i recomanen portar sempre un llum de recanvi en qualsevol expedició. “Si et quedes sense llum més val seure i ja et vindran a buscar”, diu en Xavier, que recorda que, abans que existís el WhatsApp, deixaven una fitxa a la seu del CEL on deia quina cova havien anat a explorar, per tal que els poguessin localitzar en cas que algú els trobés a faltar.

És per aquest motiu que a l’espeleologia tot comença sempre amb un curs de formació. En Xavier, per exemple, va descobrir aquesta activitat quan era jove a través d’un curs organitzat pel CEL. Encara recorda la primera cova que va descobrir, el Botet de Casa Rei, a l’Espluga Freda, al Pallars Jussà. Una cova amb ni més ni menys que 1.579 metres de recorregut i un desnivell de 41 metres. Vint-i-cinc anys després, en Xavier continua sent un membre actiu del GELL fins al punt que ara és ell un dels qui organitzen cursos i trobades d’espeleologia. I és que el GELL mira d’organitzar un curs d’iniciació de dos caps de setmana una vegada a l’any. “El Montsec és la nostra zona preferida, és la nostra escola ja que la majoria hem començat allà, entre Àger i Tremp”, expliquen els dos espeleòlegs, que destaquen la necessitat d’una formació continuada tant amb tècniques de progressió com d’autorescat.

L’espeleologia es pot practicar durant tot l’any perquè la temperatura dins una cavitat no varia. Als avencs del Pirineu hi ha entre 3 i 5 graus. Val a dir, però, que a l’estiu el grup d’espeleologia acostuma a fer barrancs. A les coves hi pot anar qualsevol persona, només s’ha de saber on són. Això fa que les de fàcil accés quedin molt deteriorades, quasi sense formacions, amb pintades... Però quan hi ha una estretor, un pou o un pas sifonat, “la cosa canvia perquè només hi arriba la gent que en sap”, diu en Xavier, que destaca com el GPS ha canviat les excursions ja que “abans ens podíem passar un dia sencer buscant la cova i hi havíem de tornar l’endemà”. “El GPS és una meravella”, exclama. Així, els geòlegs estimen que s’ha descobert només entre un 10% i un 15% del que hi ha sota terra.

Molts forats s’han perdut degut al fet que anys enrere els pastors els tapaven amb branques i roques per tal que ningú prengués mal. “Algunes de les coves que hem descobert ha sigut perquè un pastor ens ha explicat que havia tapat un forat per evitar accidents”, explica en Josep Maria, que reconeix que alguns els han tractat de bojos per voler ficar-s’hi.

“La Font d’Andana, una cova que es troba a Tuixent, la vam descobrir gràcies al xivatasso d’un pastor”, diu. Una altra manera de trobar-les és perquè pel canvi de temperatura pot sortir vapor del terra, motiu pel qual a molts llocs a les coves els diuen vaporers. I és que aquestes cavitats tenen molts noms diferents depèn del lloc on es troben: a Girona els diuen bufadors i a Solsona bòfies, com la Bòfia de Torremàs. Si algú troba una cova, aquesta s’ha de topografiar. “En fas una descripció i, si pots, algunes fotos, i ho penges a www.espeleoindex.com , que és un catàleg de coves i avencs a nivell de Catalunya”, diu en Xavier, que assegura que hi ha molts espeleòlegs que únicament estan interessats a trobar i buscar coves noves. “Volen topografiar-les, documentar-les i presentar-les a concursos i a revistes.”

Una altra modalitat de l’espeleologia són les travesses, que comencen i acaben en punts diferents. “Jo n’he fet de fins a divuit hores, però hi ha grups que fan campanya i s’hi estan tot el dia”, assegura en Josep Maria. “Dormir-hi a dins amb un 100% d’humitat és complicat, tot i que jo ho he fet tapant-me amb una simple manta tèrmica”, conclou. Somnis sota terra.

Espeleobusseig

Realitzar una ruta d’espeleologia alhora que una sortida de busseig és una de les millors idees que els amants de l’aventura poden tenir, ja que descobreixen dos escenaris completament diferents que conviuen amb harmonia. L’espeleologia subaquàtica o espeleobusseig és un altre món, neix de l’afany de descobrir. Una de les coves on es pot practicar aquesta modalitat esportiva a Lleida és el Forat de l’Or, a Terradets. “Encara no s’ha arribat al final”, explica en Xavier, que destaca que la cova té 300 metres terrestres i la resta, 2.175 metres descoberts fins ara, són aquàtics.

Quan es munten aquest tipus d’expedicions a Catalunya normalment ho fan conjuntament diversos grups d’espeleologia ja que la logística no és senzilla. S’han de traginar botelles d’oxigen i molt altre material. Un altre exemple de cova amb una part aquàtica és la Fou de Bor, a la Cerdanya, en la qual tampoc no s’ha arribat encara al final del recorregut.