Sant Miquel. Una fira de vuit segles

Alguns cronistes el qualifiquen com el rei que va estimar la ciutat de Lleida. Els antics trobadors ja el mencionaven com el “el rei que té Lleida”. Es parla de Jaume I el Conqueridor com un monarca ben plantat, valent, apassionat i un gran impulsor de l’economia lleidatana durant el segle XIII. En són prova la Fira de Sant Miquel, privilegi concedit a la ciutat l’any 1232 i més tard la Paeria, el 1264. El privilegi de la Fira de Sant Miquel concedit per Jaume I s’ha perpetuat fins als nostres dies i malgrat tots els avatars de la història continua endavant. Enguany, després d’una fira virtual al 2020 a causa de la pandèmia, Sant Miquel tornarà a ser l’epicentre de la ciutat consolidat com uns dels certàmens agrícoles més importants del sud d’Europa.

La Fira de Sant Miquel, amb 789 anys d’història, continua sent un dels certàmens emblemàtics de la ciutat de Lleida i des de la seva internacionalització a la dècada dels vuitanta, un referent de les novetats agrícoles i ramaderes del sud d’Europa.

Durant vuit segles la Fira de Sant Miquel ha aconseguit, malgrat tots els avatars històrics, mantenir-se al calendari econòmic de les comarques de Lleida. No obstant, és a partir del segle passat quan sorgeixen iniciatives professionals que realment la consoliden.

Així, l’any 1921 s’organitza el primer concurs de tractors i l’exposició de maquinaria agrícola, promogut per la Mancomunitat de Catalunya. Li van seguir diverses exposicions de fruites i flors, organitzades per l’Ateneu Lleidatà durant 1929 i una nova exposició agrícola.

Malgrat tot, s’haurà d’esperar fins l’any 1946 pel que podríem anomenar la professionalització i modernització de la Fira de Sant Miquel. La fira del 1946 va ser la primera de la postguerra i s’acaba consolidant l’any 1955, quan la Paeria de Lleida dona oficialment suport al certamen i es compromet a la seva organització anual.

Durant la dècada dels seixanta la demarcació de Lleida es consolida com a referent en el sector de la fruita dolça i també com una de les zones amb més empenta en el sector primari d’arreu de l’Estat.

Comencen a haver-hi grans avenços, no solament pel que fa regadius, sinó en innovació de maquinària i en noves varietats de fruita. Per aquest motiu és en aquesta època quan s’organitza un primer congrés internacional sobre la fruita dolça, que de fet, va ser l’embrió del saló Eurofruit, que acompanya la Fira de Sant Miquel des de 1985. A partir de 1979 amb els ajuntaments democràtics s’acaba donant un impuls definitiu a la Fira.

Foto: Arxiu Porta i Gómez-Vidal (IEI )

El primer alcalde de la democràcia, Antoni Siurana, ja reclamava el 1982 la internacionalització del certamen. “Sant Miquel és de vital importància per aconseguir que l’agricultura de les comarques de Lleida es renovi i mantingui el seu efecte innovador i d’avantguarda dins l’agricultura del conjunt de l’Estat”, deia en el primer suplement sobre la fira que va publicar el diari SEGRE .

Democràcia

La democratització del país va comportar també un gran impuls per a la Fira de Lleida. De fet, durant aquests 44 anys el recinte dedicat a fires s’ha multiplicat tant en espai com en nous pavellons i en aquests moments Lleida és la segona ciutat de Catalunya en l’organització de fires i certàmens.

Per al director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, “aquesta és una edició de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit molt especials i també molt esperades, ja que suposa la reactivació definitiva de l’activitat firal a la ciutat de Lleida” i afegeix que “enguany les expectatives són molt bones i l’ocupació ja supera amb escreix el 90%”. Per a l’alcalde, Miquel Pueyo, Sant Miquel “constitueix una important plataforma de suport al món agrari, especialment en aquests moments de pandèmia.

Estem fent un gran esforç per garantir la celebració d’una fira atractiva, completa i segura”. I conclou el paer en cap: “La celebració de Sant Miquel i de Municipàlia són un repte capital en termes econòmics i també en termes de recuperació de la confiança i el prestigi”. Aquest dijous s’escriurà un nou capítol d’aquesta història de vuit segles.

El privilegi de la Fira concedit per Jaume I el Conqueridor

El 23 d’agost de 1232, el rei Jaume I el Conqueridor concedeix a la ciutat de Lleida el privilegi de la celebració d’una fira anual d’una durada de deu dies a partir de la festivitat de Sant Miquel. La fira era tot un esdeveniment, hi acudien marxants i traginers de tots els indrets i per atreure’ls, el privilegi reial els garantia seguretat personal, assegurava les mercaderies i la protecció contra els pertorbadors de la pau i els assaltadors de camins.

Aquesta és la sinopsi del document original: En nom de Déu, sigui per tots coneguts com Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller, amb aquesta carta de present, per Nós i els nostres successors, us donem, concedim i aprovem, de manera perpètua, a vosaltres, dilectes i fidels nostres Ramon Clavell, Pere de Marimon, Bernat Guasch i Joan de Safont, cònsols, i a través vostre, a tota la universitat de Lleida, tant als presents com als futurs, fires que celebrareu anualment a la ciutat en qualsevol lloc, dins o fora, que els cònsols i prohoms veieu més convenient. Dites fires se celebraran sempre per la festa de Sant Miquel de setembre, i s’estendran 10 dies continuats a partir d’aquella festa. Establim, a més, fermament, que qualsevol home, d’allà on sigui, que vingui a les esmentades fires, ja sigui deutor, fiador o malfactor, a excepció dels homicidis, gaudeixi de la nostra protecció i guiatge especial, amb tots els béns i mercaderies que porti fins a la data del seu retorn. Si algú, però, contravenint aquest nostre estatut i guiatge, s’atrevís a molestar, apoderar-se’n, detenir, impedir, gravar i empenyorar a algú que vingués o romangués a les citades fires, sense ser un homicida, aleshores que sàpiga que caurà sense remei en la ira i indignació nostra, a més de restituir, tanmateix els danys en més del doble i satisfer una multa de mil morabatins. El que ha estat fet a Lleida, a deu de les calendes de setembre de l’any del Senyor de 1232. Signe de Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i de Mallorca, i senyor de Montpeller.