Mestre. Un segle de vendes

Tenir memòria dels nostres inicis és fonamental per situar-nos i saber d’on venim, però també per saber cap on ens dirigim i on volem anar. Mestre és avui en dia una empresa referent a Lleida que ha passat de generació en generació fins a arribar actualment a la quarta. Fundada l’any 1921, ja és una història ininterrompuda de 100 anys d’activitat comercial que va començar amb una botiga a la rambla Ferran i que actualment també ocupa una gran superfície a Copa d’Or. Una empresa petita de Lleida però gran en història amb una singular trajectòria comercial que s’ha sabut adaptar als temps amb una clara vocació de servei als seus clients. Al bell mig de Maials es troba la casa pairal de Cal Sabater la Creu, un edifici que custodia vora de 150 anys d’història.

Allà va néixer Agustí Mestre Launes, fundador de l’empresa Mestre. Avui en dia, i gràcies a la laboriosa tasca feta pel seu fill Agustí Mestre Barri, aquella casa, adquirida i restaurada novament el 1983, s’ha convertit en un espai expositiu on el concepte de família, empresa i Lleida estan interrelacionats i representats en un arxiu molt singular. Allà es guarden autèntiques joies com el primer llibre major de l’empresa, peces úniques de marroquineria made by Mestre, diversos models de màquines d’escriptura i inclús el mobiliari original del primer despatx de l’empresa, entre moltes altres coses.

Tot es remunta als anys 20 del segle passat, quan després d’uns anys treballant a Curtidos Pifarré, Agustí Mestre Launes (Maials, 1893 - Lleida, 1979), el fundador de l’empresa Agustí Mestre, i el seu germà Miquel van decidir independitzar-se el 1919 i crear plegats l’empresa Mestre Hermanos. Dos anys més tard, l’Agustí va emprendre el seu camí empresarial en solitari.

Des dels inicis, la nova empresa, Agustí Mestre, va anar evolucionant i arrelant-se a la ciutat de Lleida. Va començar amb una botiga a la rambla Ferran amb uns orígens vinculats especialment al món de la distribució comercial de pells adobades i va saber sobreposar-se a moments dificultosos com la Guerra Civil o la postguerra, innovant en el sector empresarial amb una gran visió de futur i reorientant el negoci cap a nous productes adreçats al sector industrial i agrícola i més tard al bricolatge, mobles d’exterior fins a arribar a la venda al detall de productes de jardineria i de la llar, decoració i, sobretot, joguines.

La primera venda de l’empresa es va anotar el 6 de febrer de 1922 al primer llibre major a nom de Juan Bel per un import de 54 pessetes. El mateix any, es van encarregar a l’artista i dissenyador lleidatà Enric Trilles diversos logotips. S’incorporà una guineu al logotip, ja que els gurus del màrqueting asseguren que un animal es recorda molt més que una forma geomètrica. A més, hi ha qui diu que es va fer en record i reconeixement de Curtidos Pifarré, la casa que va acollir el mateix Agustí Mestre i li va donar formació comercial, ja que aquest establiment se’l coneixia popularment amb el renom de Cal la Sorra per tenir una guineu dissecada i exposada al magatzem.

El Pare Noel rep cada any assegut al seu trineu de fusta tots els nens i nenes que el vulguin saludar.

Aquest logotip es va utilitzar fins ben entrats els anys 50. Mentrestant, l’empresa començà a créixer i es va ampliar el magatzem, fet que va permetre disposar de més estoc de mercaderia. També es va incrementar la plantilla de personal amb viatjants i es van obtenir clients per mig Espanya.A començaments dels anys 30, els negocis en general van empitjorar perquè els clients deixaren de pagar i els deutes anaren en augment. Per aquest motiu, els viatjants començaren a cobrir menys zones i es reformà la botiga per acollir clients i fomentar la venda al detall.

Es van incorporar nous productes: marroquineria, maletes, baguls, caça i esport. A l’esclat de la Guerra Civil, Agustí Mestre fou represaliat per ser catòlic, membre d’una associació benèfica i tenir cura material i econòmica de famílies necessitades de la parròquia del Carme Paral·lelament, els treballadors de Mestre van confiscar i col·lectivitzar l’empresa. El fill del fundador, Agustí Mestre Barri, fou acceptat per treballar-hi com a aprenent amb 14 anys.

Mentrestant, Agustí Mestre Launes fou condemnat a ingressar a la presó Model de Barcelona, tot i que va poder-ne sortir al cap de poc temps i es va traslladar a Igualada, on va obrir una merceria. El gener del 1939, entraren les tropes franquistes a Igualada i és quan retornà a Lleida, on va trobar-se la botiga i l’habitatge totalment saquejat i plens d’escombraries.

Als dos mesos acabava la guerra, però va ser necessari molt més temps per recuperar gradualment l’activitat.El 1946, l’empresa participà en el certamen firal Exposición Agrícola, Ganadera e Industrial de Lérida sota la marca pròpia de Correas Industrex. Aquesta fira serà l’embrió per a la futura Fira Agrària de Sant Miquel, tal com la coneixem actualment.Als anys 50 l’empresa va iniciar un canvi cap al subministrament agrícola i industrial amb la incorporació de la venda de corretges de transmissió planes, politges, motors elèctrics, etc. i va dirigir així la distribució cap a sectors com fàbriques de farina, serradores... A més, Comercial Pirelli, SA va nomenar Mestre proveïdor oficial, fet que va contribuir de manera important al gir comercial de l’empresa.

Degut als nous èxits comercials s’amplià l’espai dedicat a la botiga de la rambla Ferran. S’obriren uns aparadors amplis on es podien exposar els articles de manera espectacular.El 1963 s’inaugura a la perifèria de París el primer concepte d’hipermercat a Europa, de 2.500 metres quadrats i 400 places de pàrquing.

Aquest nou format comercial interessà enormement Agustí Mestre Barri, que viatjà diverses vegades a la capital francesa per prendre’n nota. Més endavant, es decideix que la zona adjacent a la variant de la carretera N-II que anava de l’Hotel Condes de Urgel al pont Nou sigui l’escollida per iniciar la recerca de terrenys on construir la nova instal·lació comercial.Un altre fet important en aquesta dècada fou la incorporació a l’empresa de la tercera generació familiar.

En primer lloc, Agustí Mestre Gorné, que estarà al capdavant de la gestió de les compres, i després el seu germà Jordi com a responsable de vendes i màrqueting. Paral·lelament, s’encarregà a l’arquitecte lleidatà Enric Mias Navés el projecte del nou establiment comercial de Copa d’Or.

Durant el 1987 es va veure oportú anar incorporant articles adreçats al client particular, amb les seccions de moble d’exterior i de jardineria. És durant la mateixa dècada que es va consolidar la distribució de joguines, i el Nadal del 1991 es va imprimir el primer fulletó d’aquesta secció de productes. Una secció que 30 anys després ha esdevingut la més important. I ja és amb el canvi de segle que s’incorporà al negoci la quarta generació familiar. Després de formar-se en estudis empresarials, Agustí Mestre Chalamanch va anar assolint gradualment llocs de responsabilitat fins a esdevenir cap de la secció de joguines i la va fer créixer amb molt d’èxit i especialització.