Esquís de fusta made in Sort

Al carrer del Raval de Sort hi ha un petit taller on es creen autèntiques obres d’art. El regenten en Josep Arisa, fuster de professió, i en Dimitri López, esquiador, ambdós enamorats de la neu. Cadascun aporta els seus coneixements i experiència, a més d’hores i una gran passió pel que fan, per crear uns esquís artesans de fusta amb gran personalitat i que no tenen res a envejar als que ofereixen les grans marques comercials. Els fan per encàrrec i, a dia d’avui, ja n’han elaborat més de mig centenar. Visitem el seu taller a la capital del Pallars Sobirà per descobrir tot el procés que hi ha darrere d’aquestes meravelloses taules.

Quan passió i talent es conjuguen poden arribar a sortir autèntiques meravelles. En aquest cas es tracta d’uns esquís únics, fets amb molta cura i que tenen segell pallarès. L’origen d’aquestes originals taules de fusta es remunta a ara fa set anys, quan Josep Arisa, de professió fuster i gran aficionat a l’esquí, es va proposar fabricar els seus propis esquís. A aquest primer parell van seguir els de tota la seua família i, a dia d’avui, ja en porta fets més de mig centenar juntament amb en Dimitri López, que coneix el món de la neu com el palmell de la seua mà i amb qui va fundar la marca Nord Esquís.

Cada esquí es dissenya des de zero amb Autocad. El dibuix es porta llavors a un company d’ambdós que té un centre mecanitzat i que s’encarrega de fer les plantilles amb les quals després treballen. “Per fer-ho de manera més còmoda no comencem amb un esquí i l’acabem, sinó que treballem amb diversos alhora”, diu en Dimitri. El procés per fabricar-los acostuma a començar a la primavera, quan s’enllistonen i es regruixen els diferents tipus de fusta per crear el que seran els futurs nuclis.

Normalment utilitzen bambú, avet, bedoll, faig, freixe, auró o paulònia. Paral·lelament, es van tallant les soles, s’enganxen els cantells i es tallen les fibres per, a principis d’estiu, tenir tota la feina prèvia feta. “Depenent de les propietats que busqui l’esquiador utilitzem un tipus de fusta o un altre, ja sigui per donar als esquís més o menys duresa o lleugeresa”, diu en Josep. “Un bon esquiador, per exemple, tindrà un nucli fet només amb freixe, i a algú que vulgui un esquí més dòcil, en canvi, li faríem un nucli només de bambú”, explica.

“Tot i que també podem jugar a barrejar diferents tipus de fusta, ja que per fer uns esquís molt lleugers, per exemple, juguem amb paulònia, bambú i freixe”, afegeix en Dimitri. Així, si es volguessin aconseguir uns esquís més durs aquest parell d’artesans se n’aniria cap al faig, “però llavors obtindríem un esquí més pesant”, assenyalen.

Un cop triat el tipus de fusta per fabricar el nucli hi afegeixen les fibres, un altre element important a tenir en compte a l’hora de treballar. Les fibres de vidre, per exemple, proporcionen elasticitat al nucli, i les de carboni, en canvi, reactivitat. A més hi ha fibres unidireccionals i biaxials, que influeixen en la manera en com treballarà l’esquí. “Cada fibra té la seua feina, i depenent del gramatge de cada teixit es fiquen més o menys capes al nucli”, conclou en Dimitri.

Fustes de bambú, paulònia i freixe donen diferents propietats als esquís.

Tot i que a Nord Esquís s’han especialitzat en el disseny i la creació d’esquís, una vegada van mirar de fer una taula de snowboard per a un company, “però preferim fer esquís, ja que d’aquesta manera nosaltres mateixos els podem provar”, apunta en Josep, que afegeix que actualment treballen amb un prototip d’esquí que el trauran la pròxima temporada.

Cal destacar que la demanda d’esquís (a partir de 1.200 euros) en poc temps ha anat a l’alça, i actualment en fabriquen una vintena a l’any. “Tot el procés el duem a terme en aquest petit taller, on la configuració de l’espai canvia molt en funció de cada part del procés”, diu en Dimitri, que afegeix que “també fem esquís per a nens molt petits, d’un a tres anys”. I és que a Nord Esquís fan taules de tota mena: all-mountain, pista, muntanya, free-ride, de carreres i d’eslàlom. Cada tipus d’esquí té el nom d’un cim o d’un volcà diferent. Els all-mountain, per exemple, es diuen Ventolau, i els de pista, Etna, entre d’altres.

Així mateix, fabriquen esquís amb fixacions graduables i donen la possibilitat que la gent vagi al taller a fer-se els seus propis esquís. “Els esquís no només són personalitzables quant a cotes, llargades i radis de gir, sinó que també ho són amb l’acabat”, explica en Josep, que fica com a exemple uns esquís que recentment han fet per al Conrad Blanc, un alpinista que va coronar l’Everest el 1982.

Esquís amb l'acabat personalitzat.

Per aquest motiu la seua família li ha volgut fer uns esquís commemoratius. “La gràcia de comprar aquests esquís artesans és que primer tens l’opció de provar-ne d’altres que ja hem fet, veure com funcionen i a partir d’aquí demanar-nos què hi canviaries per adaptar-lo més al teu estil”, diu en Josep.

“A partir d’aquí, ja és la nostra feina decidir si li apliquem més fibra de vidre o de carboni, si fem un nucli més o menys reactiu, o el que sigui necessari”, conclou. “Hi ha gent que demana un esquí i el resultat que s’acaba trobant és una sorpresa”, assenyala en Dimitri.Aquest parell d’esquiadors no son els únics que es dediquen a fer esquís artesans al Pirineu.

Per exemple a la Pobla de Lillet, a Ripoll, hi ha un altre noi jove que fa esquís de competició sota la marca Bullet, entre d’altres emprenedors. El que tenen d’especial les taules de Nord Esquís, a més de la seua excel·lent qualitat, és el treball de marqueteria que hi ha darrere, fet que els permet crear dissenys decoratius únics i originals, oferint un producte final totalment personalitzat.

“Tota la marqueteria està tallada sobreposant una fusta amb l’altra sobre el dibuix i retallant fins que la peça s’integra i queda llis”, explica en Dimitri, que afegeix que “l’acabat és espectacular”. “El procés de la marqueteria és quasi el que requereix més hores, ja que és un procés molt entretingut no apte per a impacients”, apunta en Josep. “Hi posem molt de carinyo i ens agrada fer-ho. Ho fem per amor a l’art, ja que no valen el preu al qual els venem”, apunten.