Canal d'Urgell. De terra eixuta a via verda

“La terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills”. Aquest proverbi indi bé podria ser la filosofia de tot un projecte impulsat des de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell que no solament preveu assegurar el futur de cinc comarques, sinó que a la vegada busca el consum energètic zero, un estalvi d’aigua del 30% i convertir el que es coneixia com el Clot del Dimoni en una de les vies verdes més llargues d’Europa amb 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels canals d’Urgell. Aquest ambiciós projecte mediambiental és un pas més en la història d’aquest equipament. Com diu la presidenta de la Fundació, Maribel Pedrol, “el canal d’Urgell no és només una infraestructura. El canal d’Urgell té vida, és com l’aigua, i ha d’anar evolucionant”.

M’he emocionat”, comentava la Maria, d’una petita comitiva de jubilats de Valldoreix que fa pocs dies van visitar l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, després de sentir a la sala del Clot del Dimoni com un pagès de fa 150 anys explica al seu fill els somnis que encara li queden per poder viure, malgrat fer-ho en una terra eixuta “on no hi ha ni aigua per beure, ni un arbre per fer ombra”. Quant entres en aquest espai, magníficament ambientat, accedeixes a una mena de túnel del temps que et trasllada a una època de grans penúries i que et commou perquè et fa reviure una història real, que molts consideraven una quimera i que va transformar la vida de cinc comarques de Lleida: la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, amb la construcció del canal d’Urgell (canals d’Urgell, de fet).

“Considerem que la història del canal no és passada, sinó que ha de tenir un futur perquè el territori continuï tirant endavant i per tant la Fundació és l’eina que s’utilitza des de la Comunitat de Regants per donar a conèixer tots els nous projectes”, explica la Maribel Pedrol, directora de la Fundació dels Canals d’Urgell, per la qual és un valor fonamental explicar la història d’aquest equipament a través de la gent que la va fer possible. “Es tracta d’humanitzar una infraestructura i per això és important que se li doni vida per tal que sigui una eina fonamental per al futur”.

Un total de 325 quilòmetres de canals principals i 4.000 de xarxa secundaria han convertit una zona erma en l’àrea regada artificialment més gran de Catalunya. Ja fa 160 anys d’aquesta quimera hidràulica i tot i les grans transformacions que ha tingut el canal des de la seva construcció ha arribat el moment de posar en marxa una revolucionària transformació de modernització que l’actual president de la Comunitat de Regants, Amadeu Ros, no ha dubtat a qualificar de “projecte global de país que permetrà que es puguin produir tots els aliments que necessita Catalunya sense dependre de l’exterior, cosa que actualment no passa, ja que hem d’importar el 60% dels aliments que consumim”.La modernització dels canals d’Urgell suposarà una inversió de 1.420 milions d’euros ja que tinguem present que aquest pla de futur suposa actuar en diversos fronts perquè no podem oblidar que en l’actualitat els canals d’Urgell no solament reguen 75.000 hectàrees de cultius sinó que a més subministra aigua a 300 indústries, quasi 1.900 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades.

Un grup de visitants de Valldoreix prop de la reproducció del túnel de Montclar / Rafa Ariño

Per tant, el pla abraça diverses actuacions i sens dubte una és la transformació dels 325 quilòmetres de banquetes que voregen els canals en la via verda més llarga d’Europa. Aquest ambiciós projecte mediambiental contempla respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible i uns models de negocis basats en l’economia verda. La plantació de nou arbrat a les banquetes del canal ja ha començat amb diverses actuacions al llarg de trenta quilòmetres al voltant del tram auxiliar, però on cal una inversió important és en la recuperació de les seixanta casetes dels canalers que estan en diversos termes municipals. Els municipis aquí tindran un protagonisme especial ja que podran decidir els usos d’aquests equipaments i s’espera que un cop restaurades assumeixin el seu manteniment. El president de la comunitat se sent satisfet perquè “tenim el suport de la quarantena d’entitats i municipis que estan dins la plataforma de Canal Viu”.

Un canal sostenible

“Els Canals d’Urgell seran cent per cent sostenibles, pràcticament sense cost energètic”, afirma Amadeu Ros, ja que en el pla de modernització hi ha diverses actuacions per millorar la gestió de l’aigua i l’energia. El projecte contempla la utilització de sistemes eficients de regadiu (aspersió o degoteig), fet que permetrà incrementar l’eficiència del regadiu en un 30%. El que està clar, com explica el president, és que “amb la modernització dels regadius es disminueix el consum d’aigua i un balanç energètic zero gràcies a l’ús de les energies renovables”. El regadiu que es planteja al pla de modernització preveu una solució basada en la pressió natural existent i en plantes solars pròpies per autoconsum amb l’objectiu de disposar de la suficient pressió a totes les parcel·les, en les zones on no és possible regar amb pressió natural, per tant, amb un balanç energètic zero. “L’aposta per la innovació, doncs, afavorirà una major rendibilitat de les finques”. I aquesta rendibilitat passa també per canvis en els cultius. Amadeu Ros explica que a la zona regable del canal “no hi ha grans latifundis, grans explotacions, per tant el que hem de fer és productes de més valor adquisitiu i això permetrà evitar la despoblació de l’àrea d’influència del canal.

Perquè s’està patint un despoblament. Hem d’anar a aconseguir productes de més valor com els hortofructícoles que podem permetre que amb una propietat petita una família es pugui guanyar bé la vida i establir-se al territori”.

I ho tenen clar, perquè “en aquests dos anys que estem al front del canal ens hem reunit i convocat amb tot el sector agroalimentari i estem d’acord que s’han de crear noves indústries, que poden ser petites, però rendibles, i evitaran el despoblament”. La comunitat de regants confia que aquest any ja es posi en marxa de forma efectiva el pla de modernització en 10.000 hectàrees amb una inversió de 110 milions d’euros. El projecte està ara pendent dels ajuts europeus Next Generation.

Aquí han vingut tots

“Jo sempre he dit i els he dit que tot el govern de la Generalitat i tot el Parlament de Catalunya han d’apostar sense dubtar-ho per aquest pla de modernització dels canals d’Urgell”. Perquè al cap i a la fi, “repeteixo, estem davant d’un autèntic projecte de país i que ha d’implicar tota la societat”, diu Amadeu Ros que afegeix que “aquí han vingut tots, els del PP, els de Podemos, els de Junts, ERC, el PSC, etc., i tots ens han dit que ens donaran suport. Ara falta veure si realment mantenen el seu compromís”. Perquè, al cap i a la fi, i parafrasejant el científic Martí Boada, “Catalunya pot prescindir d’algunes professions, però no dels pagesos”.