El fotògraf Carles Rabadà immortalitza Islàndia des del seu dron

Islàndia és el somni de tot fotògraf de paisatge i de naturalesa, a més de ser una de les destinacions turístiques de moda i un paradís per als geòlegs. Glaceres, volcans, rius, aurores boreals, guèisers, cascades, platges de sorra negra. Com poden veure, la llista de motius que fan d’aquest un territori espectacular visualment és immensa. El balaguerí Carles Rabadà, especialista en fotografia amb dron, va tenir la sort de poder complir recentment una de les seues il·lusions i, acompanyat d’un col·lega i del seu aparell volador, va estar-s’hi una setmana immortalitzant moments que de ben segur a tots ens agradaria viure en algun instant de les nostres vides.

Ara fa poc més d’un any, a Islàndia va entrar en erupció el volcà Fagradalsfjall, situat a uns escassos 35 quilòmetres de Reykjavík. Els seus rius de lava van ser tot un espectacle visual, i encara ara, tot i que ja no està actiu, continua sent una de les atraccions turístiques de l’illa. El fotògraf de Balaguer Carles Rabadà va mirar d’anar-hi quan el volcà encara escopia foc, però degut a les restriccions per la pandèmia de Covid-19 no va poder fer-ho.

Cràter Grábrók. Es tracta d’un cràter situat a peu de carretera. 

No va ser fins a l’octubre que va tenir l’ocasió de visitar aquesta misteriosa illa europea, complint així un somni que feia molt temps que tenia pendent de viure. Hi va anar amb un amic, llogant una autocaravana i amb l’objectiu de fer-hi fotografia aèria, ja que és la seua especialitat, i assegura que els paratges de l’illa “enamoraran tothom a qui li agradi la naturalesa”.

Imatges com la dels rius glacials només es poden captar amb dron. 

I és que veure el terra de gel i foc a vista d’ocell és tot un privilegi, perquè els contrastos que ofereixen els seus colors són pura poesia. I malgrat el vent, que Carles Rabadà assegura que els va complicar molt la feina quan havien de fer volar els aparells, els resultats són espectaculars. “No pots tancar els ulls en cap moment, ja que si ho fas et perds moltes coses”, diu. Recomana viatjar a l’illa més aviat a l’estiu, quan hi ha més hores de sol. I segurament hi fa menys fred, perquè el Carles explica que a la nit, el termòmetre marcava -4ºC dins l’autocaravana. “No havia passat mai tant de fred, una nit pensava que em despertaria amb els dits congelats”, diu rient, tot i que reconeix que “l’autocaravana tampoc tenia calefacció”. Tot i això, qui visiti Islàndia durant els mesos més freds tindrà més possibilitats de trobar-se les cobdiciades aurores boreals, que apareixen “sense avisar i sota unes condicions determinades, regalant a la vista un moment únic”. En aquest sentit, el que es guanya visitant el país en una època de l’any es perd en una altra i a l’inrevés.

Rabadà va anar a Islàndia acompanyat d’un altre fotògraf amant de la naturalesa, i, tot i que el volcà Fagradalsfjall ja no era actiu, un dels seus principals objectius va ser visitar-lo. “Vaig descobrir que m’encanten els volcans, ja que més enllà dels d’Olot no n’havia vist mai cap en persona, i aquell encara treia vapor”, exclama entusiasmat. I ja pot ser veritat, perquè aquest balaguerí explica que, per poder veure’l bé, ja que quasi sempre estava tapat degut a la boira, va haver de fer fins a tres vegades una excursió de tres hores –entre pujada i baixada–, i només el va acabar veient uns tres minuts, abans que la boira el tornés a engolir.

Es calcula que hi ha uns 130 volcans a l'illa, entre actius i inactius.

L’aparell que utilitza aquest pilot arriba als 500 metres d’altura i es pot dirigir des de fins a tres quilòmetres de distància. Pel que fa a les facilitats per fer-lo volar a l’illa, en Carles explica que no va tenir-hi cap problema, sobretot a la zona del volcà Fagradalsfjall, que es troba prou lluny de qualsevol pista d’aterratge d’avions. “Tots els llocs on volàvem eren molt oberts a la naturalesa i tampoc hi havia gent”, diu en Carles. També hi ha normes, que van seguir. “Hi ha llocs que estan vetats, com les glaceres”, explica.

Kerið és un llac de cràter volcànic que té més de 3.000 anys.

En definitiva, aquest viatge va ser “una aventura de les que et marquen tota la vida, ja que no passa cada dia que circules per una carretera que travessa mars que un dia van ser lava”. I és que Islàndia és una oda a la bellesa, un indret on la natura desplega les seues meravelles més salvatges en cada punt de la seua extensió.