Relaxar-se a través dels sentits

Hi ha qui per una discapacitat o un trastorn té dificultats per aprendre o relaxar-se. Les sales d’estimulació sensorial, o sales Snoezelen, ajuden a aconseguir-ho en un entorn totalment controlat. A Lleida fa poc s’ha inaugurat un espai d’aquest tipus. Es diu Som i Sentim i, tot i que sembla un parc infantil, res més lluny de la realitat.

Truquen al timbre. La Júlia entra a la sala acompanyada de la Cristina, la seua mare, que empeny la cadira de rodes de la nena. Una piscina de boles, matalassos i jocs gegants li provoquen un gran somriure i mira d’aixecar-se emocionada endevinant el que l’espera. “Només aparcar aquí davant ja s’ha excitat i no ha parat de riure”, exclama la Cristina. Seguidament, la Maribel s’apropa a la nena i la porta fins a un gronxador mentre comenta la jugada amb la mare. “Com s’ha trobat aquests dies? Sembla força tranquil·la”, diu. La Maribel és mestra de pedagogia terapèutica i la responsable de l’espai on som. Es tracta del centre Som i Sentim, una sala multisensorial basada en el concepte Snoezelen, que serveix per estimular els sentits de persones amb discapacitat en un entorn totalment controlat. Durant la pròxima hora, a la Maribel i a la Júlia els espera una estona de joc, de pau, de teràpia i de diversió calmada.

Snoezelen significa sentir i relaxar-se.

Aquest tipus de sales tenen com a objectiu el benestar dels seus usuaris. “Principalment treballem amb menors d’edat, però hi és benvingut tothom que ho necessiti”, explica la Maribel, que afegeix que “tot i que les sales Snoezelen estan especialment indicades per a persones amb discapacitat o autistes, la teràpia també dona grans resultats amb gent que pateix dificultats d’aprenentatge, ansietat o fins i tot lesions cerebrals”. El centre es divideix en dos espais. El primer és la sala d’aventures, i està equipada per treballar la motricitat i l’estimulació a través del soroll i el joc. “En aquesta sala cadascú et diu una mica com és, serveix per crear un perfil sensorial, ja que pots veure el nivell de coordinació motora o l’estat d’alerta de cada nen”, diu la Maribel.

Seguidament ens movem a l’altra sala, anomenada blanca i negra, ja que es transforma segons les necessitats de cada usuari. Els elements que la configuren afavoreixen la relaxació i l’estimulació sensorial i hi destaquen un matalàs d’aigua, un projector, una columna de bombolles o un feix de cables de fibra òptica que emet llum.

La sala blanca i negra s'usa per treballar la relaxació.

L’Adela, de 29 anys i amb paràlisi cerebral de naixement, s’embaladeix amb les diferents formes i dibuixos que el projector dibuixa a la paret de la sala. És molt sensible i depenent de l’Elisenda, la seua mare, però sembla que s’entén a la perfecció amb la Maribel. Li agrada molt que l’acariciïn i sentir-se acompanyada. “Sempre surt d’aquí tranquil·líssima i relaxada, en pau”, explica la seua mare, que destaca que “aquest centre m’ha obert una nova perspectiva al meu dia a dia, ja que a Lleida no hi ha res com a extraescolar adaptat a persones amb discapacitat”. En aquest sentit, l’Elisenda recorda que “l’Adela és una persona adulta que té uns drets com a ciutadana que li queden totalment abolits al no tenir accés a les facilitats i l’atenció que necessita”. “La societat compta amb la meva vida per cuidar-la”, afirma.

Per la seua banda, la Cristina detalla que, amb una persona amb discapacitat cerebral, “és el dia a dia el que et va ensenyant i marcant els horitzons”, ja que es tracta d’una afecció molt àmplia i que “sovint ni els mateixos professionals tampoc saben com evolucionarà”.L’Elisenda i la Cristina fan xarxa entre elles per donar-se suport, conèixer ajudes disponibles per atendre les seues filles... Bromegen sobre que haurien d’organitzar una sessió només per a elles a fi de poder relaxar-se a la sala blanca i negra, estirades damunt del matalàs d’aigua i amb bona música de fons.

I és que precisament d’aquí sorgeix el concepte Snoezelen, de la unió de les paraules snoffelen (impregnar), referit a l’exploració a través dels sentits; i doezelen (somiar), en referència a la relaxació i el descans. El fet d’estar tan vinculades amb persones discapacitades ha transcendit la vida d’aquestes tres dones en molts àmbits.

La Maribel assegura que “aquestes persones m’han ensenyat tantes coses, que obrir aquest centre és la meua manera de tornar-los el que m’han donat”. En el cas de l’Elisenda, a més de mare de dos fills més, és la responsable de comunicació del centre Aremi de Lleida.

Finalment, la Cristina també dedica el seu temps a organitzar activitats per millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades com la Cursa Infantil Adaptada que va tenir lloc a Lleida el març passat. Així mateix, ara fa un any va crear l’Associació CMV Terres de Ponent, que vol prevenir, assessorar i recolzar famílies que han rebut un diagnòstic per afectació de citomegalovirus, la malaltia que va provocar-li hipoacúsia greu i afectació motriu a la seua filla. Tornant a la teràpia multisensorial, a causa del fet que la Júlia porta un implant coclear, les sessions van enfocades a treballar la vestibularitat, sobretot l’apartat visual, mentre que la propiocepció la treballa la Maribel amb el tacte.

Cada sessió s'adapta a l'usuari.

Per la seua part, les sessions amb l’Adela són força diferents, ja que també pateix epilèpsia, per la qual cosa s’han de tenir els estímuls visuals sota control en tot moment. Per aquest motiu, la sala compta amb un sistema tecnològic anomenat DOIT, que permet controlar en tot moment la llum, la música, el ventilador. Tot aquest conjunt d’elements fan d’aquesta teràpia una altra manera d’abordar la persona discapacitada, focalitzant-la en el seu benestar.

Unes estades d'estiu per trencar barreres

Des de Som i Sentim s’estan organitzant unes estades d’estiu “vertaderament inclusives”. Tindran lloc durant els matins de l’última setmana de juny i la primera de juliol al mateix centre, a Cappont. “Crec fermament que a Lleida ara mateix falta un espai apte per a tothom, un lloc on la meua filla, de 8 anys i que no té cap problema cognitiu, pugui jugar i fer activitats amb noies com la Júlia, l’Adela o nens autistes o que pateixen qualsevol altra afecció”, explica la Maribel. L’objectiu d’aquesta iniciativa: trencar barreres alhora que s’educa, oferir opcions a famílies que en necessiten i visibilitzar que, en aquesta societat, estem tots junts.