Escola d'Esplai i Monitors Verge Blanca: cinquanta anys educant en el lleure

Corria l’any 1958 quan un grup de nens va participar a la serralada del Montsant en les primeres colònies d’estiu organitzades per la diòcesi de Lleida. Catorze anys més tard, el 1972, es fundava l’escola de monitors i escola de l’esplai de Lleida. Ara aquesta institució compleix cinquanta anys i treballa sota l’aixopluc de la Fundació Verge Blanca amb l’únic objectiu d’educar en el lleure infants i adolescents, joves i adults. El seu principal repte de cara al futur és treballar per un lleure “més inclusiu, reforçar la tasca als esplais i potenciar les activitats a l’aire lliure i a la natura”.

El que més em va impactar de les colònies de la Verge Blanca a Llesp era que tot el dia cantàvem. En aixecar-nos al matí sonava pels altaveus el Viva la gente; per beneir la taula, música; quan recollíem el menjador, quan fèiem els serveis, durant les caminades per la muntanya i, evidentment, abans d’anar dormir ens passàvem mig foc de camp cantant. Sempre anàvem amb les guitarres amunt i avall i vaig aprendre mil cançons”, explica la Maite Peleato de les colònies de la Verge Blanca de Llesp de l’any 1976 que rememora amb un somriure d’orella a orella, a la vegada que reconeix que “les excursions eren top i recordo molt especialment els entrepans que ens menjàvem.

Un panet sucat amb tomata de pot i sardines en llauna, eren sensacionals! Mai a la vida havia menjat un entrepà de sardines en llauna”. La Maite era al grup anomenat Edelweiss, en què també hi havia la Montse Panadés, que rememora les colònies com un lloc on “era molt feliç, cantàvem a totes hores, vaig descobrir la natura i aprendre a mirar els estels.

Entrepans de sardines. La Montse Agulló partint pa per als entrepans, al costat de la seva germana Tere (1976)

Recordo que no paràvem ni un segon: activitats, gimcanes, assajar per al foc de camp, excursions i no fallava la història que mossèn Ramon Freixes ens explicava, cada nit un capítol, sobre el Tufa i que s’allargava durant tot el campament”. Per a la Maite, la Montse o la Judit Sisó, que evoca especialment la botigueta “de xuxes que havia al costat de la carretera”, van ser uns estius sensacionals i en què l’amistat, la companyonia i l’educació en el lleure anaven plegats.

Aquestes nenes del 1976, ara ja dones, que van participar en diverses colònies de la Verge Blanca guarden records molt especials de les monitores que van tenir. Unes monitores que eren totes voluntàries i tenien el màxim objectiu que la mainada passés uns dies inoblidables i amb un compromís irrenunciable envers els valors educatius en el temps de lleure.

La gran majoria de les monitores de la Verge Blanca així com els monitors del campament Montsant de Vilaller havien passat per l’escola de monitors que neix paral·lelament a l’escola de l’esplai i que enguany fan els cinquanta anys. Montse Agulló, pionera d’una saga familiar de monitores i directores de colònies (tres de cinc germanes van ser monitores), té la satisfacció de tenir el carnet número 0 de l’escola de monitors de Lleida, que encara guarda a la caixa dels records.

La Montse va començar a les colònies quan tenia 7 anys. Als 15 ja va fer de monitora a la Verge Blanca, d’on també va ser administradora i directora. Ho va deixar als 24 anys per les noves responsabilitats que li va deparar la vida. Ara amb 64 continua amb la mateixa vitalitat i recorda perfectament els estius a les colònies. “La principal dificultat que ens trobàvem quan començàvem una colònia era que hi havia alguna canalla que s’enyorava, sobretot en arribar la nit. Recordo una nena de Fraga molt enyorada i que va dir que tenia mal de panxa. Al cap d’una estona mig campament tenia mal de panxa [rialles]. Els vam preparar aigua amb sucre i els vaig explicar que aquella beguda els aniria bé i que si no hauríem d’anar al metge de Barruera i llavors, clar, segurament alguna injecció cauria. Es van acabar els mals de panxa! [explica tot rient]”. La Montse recorda les excursions i apunta que la que més agradava “era la que fèiem a Aigüestortes o la pujada cap al poble abandonat d’Irgo”.

Els monitors i monitores que participen en l'escola de l'esplai han de saber comunicar-se entre ells, amb els pares i els nens.

Monitores i mainada no obliden que als anys vuitanta els autocars que els portaven a la Verge Blanca no podien arribar a la colònia perquè hi havia un camí molt costerut. “El que fèiem era que els de casa Farré de Llesp baixaven amb el carro i les mules fins a la carretera i posàvem totes les maletes i motxilles al carro, i au, cap amunt!”, rememora la Montse, per a la qual “hem de tenir present que en unes colònies no es para mai i que darrere de cada fet, cada activitat, cada joc hi ha molta preparació per part de l’equip directiu i de monitors i monitores. A més, jo he de reconèixer que era molt protectora envers la canalla, de vegades potser massa!”. Per a la Montse Agulló, “evidentment els temps han canviat, però potser els que més han canviat han estat els mateixos nens.

Als anys setanta i vuitanta la canalla badava amb qualsevol cosa que els ensenyessis, des de com fer una gimcana, fins en una nit d’estiu quan tots tombats cara amunt seguíem les explicacions de mossèn Freixes, que ens ensenyava totes les constel·lacions estel·lars. Ara han canviat moltes coses i la percepció que en tenia, però segurament el que no ha canviat és la dedicació i el compromís d’educar en el lleure dels monitors”.

I aquest compromís després de cinquanta anys es manté i es fomenta des de l’escola d’esplai i monitors de Lleida. Perquè també, igual que per ser un bon monitor o monitora cal una formació, també cal “molt compromís”, especifica la Judit Vilalta, formadora de l’escola de l’esplai i que ja porta nou anys involucrada en diversos moviments d’esplai de Lleida i Catalunya.

Aquesta mestra de 27 anys té molt clar que cal aquest compromís “perquè al cap i a la fi el lleure és dur i provoca desgast, per això cal ser una persona capaç i a més és també molt important que es tingui visió, saber reaccionar davant de situacions diverses i imprevistes”, afegeix la Judit, que també creu que és necessari “que la gent que es vol dedicar a ser monitor d’esplai, colònies, campaments, etc., tinguin una bona capacitat de comunicació, no solament amb els companys, sinó amb les famílies i amb els nens i adolescents. Si tens aquestes capacitats innates segur que seràs un bon monitor o monitora.

Després ja faràs l’aprenentatge, però s’han de tenir prèviament uns valors i unes capacitats”. L’Antoni Ricard, company professor de la Judit a l’Escola de l’Esplai i que hi està des del 1978, intenta transmetre als futurs monitors i monitores que “la seguretat és molt important a la natura i per tant han de tenir uns coneixements i el material adequat per poder fer una activitat en aquest entorn”. Per aquest professor, “si un alumne està motivat, surten molt millor les sessions que no pas si no hi tenen interès. M’agraden els grups que pregunten i que s’impliquen. Crec que gràcies a l’Escola de l’Esplai, les colònies i les estades es poden portar a terme amb garanties”.

Un grup de monitores de la Verge Blanca en una travessa l'any 1976.

Per a la Judit és essencial ensenyar i saber que els nens que van a un esplai o a uns campaments han de tenir unes responsabilitats. Unes responsabilitats que passen des de fer uns serveis fins a parar taula, fer-se el llit o rentar plats, etc.

“Els nens i nenes són petits però no ximples i no se’ls ha de donar tot fet, al cap i a la fi les responsabilitats que han assumit estant en un esplai o colònia d’estiu són aprenentatges per a tota la vida. Tu pots baixar en ràfting, que està molt bé i ho fas un dia, però si aprens a fer-te el llit ja és per a tota la vida. El lleure que fem nosaltres es basa en el fet els nens siguin autònoms”.

I en aquests cinquanta anys els que també han canviat han estat els pares. “És veritat que hi ha hagut com una mena de canvi generacional en els pares que ha provocat una demanda, de vegades, més de postureig que no pas el d’assumir aprenentatges.” La Judit es refereix a les ofertes que hi ha per part d’empreses que amb fortes campanyes publicitàries venen el lleure dels infants, i el que passa amb això “és que al final es perd l’essència i els pares passen a ser uns clients igual que els nens. Nosaltres tenim clar que quan anem de colònies o en una sortida de l’esplai ens emporten el més preuat de cada casa”.En la creació de l’escola de monitors i de l’esplai hi ha molts protagonistes al llarg d’aquest mig segle. Des de l’enyorat mossèn Ramon Freixes fins a mossèn Jové, Francesc Terés o la Paquita Arturo.

Aquesta última va ser l’encarregada de posar ordre administratiu als inicis de l’escola i de les colònies. La Paquita, amb 80 anys llargs, encara segueix col·laborant amb la Verge Blanca i creu que el més important és que, a través de l’Escola de l’Esplai, “es dona acollida a tots els infants, vinguin d’on vinguin i tinguin la religió que tinguin” i afegeix que “jo crec molt en els joves, sempre ho he fet i estic esperançada perquè malgrat tot any rere any hi ha relleus a l’escola”. Per a la Paquita, l’escola d’esplai “és al cap i a la fi una escola de la vida, on el respecte i els valors són el més important”.

"La nostra missió és formar els voluntaris que tenen cura dels infants"

Joan Ramon Saura - President de la Fundació Verge Blanca

L’Escola de l’Esplai i de monitors celebra els cinquanta anys. En aquest temps, creu que alguns dels objectius de l’escola s’han hagut d’actualitzar per adequar-se al pas del temps? L’Escola de l’Esplai té com a finalitat oferir una formació de qualitat als joves monitors i monitores. Una formació que provoqui la reflexió sobre què vol dir ser educador/a, per què s’educa, amb quins valors i amb quins objectius. Una formació que aspira a provocar creixements personals amb conseqüències en tots els àmbits de la vida.

El lleure continua sent un espai en el qual els infants i els adolescents adquireixen capacitats per esdevenir ciutadans compromesos, però amb cinquanta anys les coses han canviat. Les normatives són més exigents, es potencia l’acompanyament emocional dels infants, el bon tracte, hàbits de vida saludables, la inclusió.

És molt important que les persones que acompanyen aquests infants estiguin formades i que responguin a la normativa existent. La nostra missió és formar els voluntaris que tenen cura dels infants fora de l’escola i de mica en mica aquesta tasca dels monitors s’ha anat professionalitzant.

La Verge Blanca va ser pionera a Lleida en l’organització de colònies d’estiu, a la serra del Montsant o al Pirineu. Quina valoració en fa després de 50 anys? Creiem que continuem sent útils a la societat ja que després de 50 anys treballem perquè tots els infants puguin gaudir d’activitats de lleure.

Estem convençuts que en el lleure s’aprenen moltes coses, tant de competències personals com socials, que ajuden al creixement dels infants i també els ajuda a traçar el seu itinerari vital. A part, està demostrat que participar en activitats de lleure fora de l’escola és una prevenció contra les conductes de risc.

Creu que amb la gran oferta que hi ha d’estades d’estiu, el servei de colònies amb una base cristiana té futur? Les activitats d’estiu s’estan convertint en un luxe i s’ha de treballar perquè tots els infants puguin participar en sessions de lleure on es tractin els valors i que convidin a la reflexió sense oblidar qui som i d’on venim. Creiem que la figura del monitor és un referent molt positiu en un moment en el qual falten referents consistents. Els monitors i monitores són un estímul a seguir i ofereixen pautes i valors importants per a la vida quotidiana. Tenen capacitat d’escolta, de mirar i de veure, d’acompanyar... en total sintonia amb l’humanisme cristià.Què va suposar la pandèmia per a la vostra entitat? Nosaltres vam ser els primers agents educatius a rebre presencialment els infants després del confinament. Cal agrair el gran esforç i posar en valor la tasca feta pels monitors i monitores.

Quins creu que són els principals reptes de cara al futur? Treballar per a un lleure més inclusiu, reforçar el treball comunitari vinculant més els esplais a l’entorn i al barri i potenciar les activitats a l’aire lliure i a la natura.