SEGRE

La Cristaleria, un gimnàs diferent a Lleida

És un gimnàs social, obert a tothom, que utilitza la boxa com a eina educativa, un punt de trobada per a gent diversa que practica esport com a iguals.

A La Cristaleria es combaten els prejudicis a cops de puny.

A La Cristaleria es combaten els prejudicis a cops de puny.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La Cristaleria no és un gimnàs qualsevol, el seu objectiu no és fer diners sinó contribuir a la convivència a la ciutat de Lleida a través de l’esport. És un gimnàs social, obert a tothom, que utilitza la boxa com a eina educativa, un punt de trobada per a gent diversa que practica esport com a iguals. Un projecte viu per combatre la desigualtat.

A la façana del local encara hi resisteix el cartell del negoci original: La Cristalería de Pardiñas. “El meu pare era el vidrier del barri i aquest era el seu taller, ara ja fa uns quants anys que està jubilat. Quan vam començar a donar forma a la idea d’un projecte d’integració social a través de l’esport ens el va cedir.” Santi Ruiz de Loizaga és un dels promotors de La Cristaleria, el primer gimnàs social de Lleida.

Situat al cor de Pardinyes, davant per davant del centre cívic del barri, el gimnàs sempre té les portes obertes perquè “el nostre objectiu és que ningú no es quedi sense fer esport, que tothom qui ho necessiti tingui un espai on poder practicar exercici físic, on poder descarregar la tensió a través de la boxa sense contacte; un lloc on ningú no sigui més que ningú”.

Quan ens parlen d’un gimnàs social el nostre inconscient busca a la carpeta dels tòpics més trillats: nois negres en un quadrilàter del Bronx, el típic gimnàs atrotinat en què un exconvicte redimeix els pecats oferint una oportunitat als joves del barri perquè no vol que acabin com ell o, el que és pitjor, amb un tret al clatell. Però Lleida no és Nova York i a les onze del matí, el Jorge i la Touria estan a punt per rebre els usuaris que venen del Servei de Rehabilitació Comunitària del Santa Maria de Lleida.

Amb els nois que avui tenen sessió també ve i participa la Melodie del Aguila, l’educadora social. Mentre esperen que arribi tothom, els que ja hi són parlen de deixar de fumar, de la calor infernal i de la música que volen escoltar. Es posen d’acord, el millor és el rock-and-roll. El Pablo Blanco, el monitor de referència al dia a dia de La Cristaleria, posa Sweet Child O’Mine dels Guns N’ Roses i els usuaris comencen a trotar.

Al davant tenen planificada una intensa sessió d’exercicis de força, resistència, psicomotricitat i agilitat com a prèvia a enfundar-se els guants. “Les persones que s’apunten a boxa ho fan de manera voluntària i a la majoria els agrada. L’esport en general i la boxa en particular els ajuda a regular la impulsivitat, el fet de venir cada setmana reforça la constància i el compromís; si d’aquí acaben més cansats segurament a la nit dormiran millor i amb el tipus d’exercicis que fem podem treballar la coordinació i la motricitat. A La Cristaleria són sensibles a les necessitats de cada usuari i això es nota a l’hora de planificar les sessions i en el tracte dels monitors. És una activitat que els agrada i són força constants.”

Molta gent pot pensar que la boxa és un esport per a nois joves amb molta testosterona –atlètics, agressius, amb cara de pocs amics i disposats a partir-se la cara dalt d’un ring– però des d’un primer moment a La Cristaleria ho van voler capgirar i van optar per la boxa sense combat. “Aquest plantejament fa que sigui més inclusiva, que tothom s’hi pugui apuntar i trobar el seu espai. Fem boxa, ens posem els guants i practiquem, però no pensem a competir sinó que treballem més la confiança, l’esforç personal i la relació entre iguals”, apunta el Pablo.Fins a mitja tarda el gimnàs queda tancat, però això no vol dir que La Cristaleria deixi de funcionar: si els usuaris no poden anar al gimnàs, els monitors van a trobar els usuaris. “Tenim convenis amb diferents entitats socials de Lleida per utilitzar l’esport com a eina de cohesió i educació social, per això muntem activitats especialitzades com la Noves Oportunitats, per exemple, que juntament amb Integra i Prosec fem per restaurar –o evitar que es trenquin– les relacions entre adolescents conflictius i els seus pares”, apunta el Santi Ruiz de Loizaga.

Santi Ruiz de Loizaga és un dels socis fundadors de l'associació que va impulsar i manté viu el projecte.

“El nostre local és petit en relació amb els nostres objectius, per això la nostra intenció és créixer i poder arribar a més barris de la ciutat. No és fàcil que un jove del Centre Històric o la Mariola vingui fins a Pardinyes, per això hem de ser nosaltres els que ens acostem a la seua realitat.” A la tarda, a primera hora, la Touria Es Salemi torna a obrir les portes del local: encén els llums i el ventilador, posa una llista de trap a tot drap i es canvia de roba. Té vint-i-tres anys i és de Tànger, amb disset va arribar a Lleida per trobar-se amb la seua mare i el germà petit. Sense papers, superada l’edat escolar i a les portes de la majoria d’edat, la situació era delicada i va decidir acostar-se a l’oficina de Lleida Jove: “Vaig fer cursos de català i castellà i m’apuntava a totes les activitats.

Va ser així com vaig conèixer La Cristaleria i vaig quedar atrapada per la boxa. Al començament la meua mare no ho veia clar, deia que no era un esport per a noies, però m’hi va deixar anar.” Ara, cinc anys més tard, és monitora del gimnàs i té papers per poder estudiar i treballar. Ara condueix les sessions de grups de totes les edats. “A alguns joves al començament potser els costa que una noia sigui la monitora de boxa. Tots tenim prejudicis, molta gent en comparteix respecte als joves migrants sense papers i alguns d’ells en poden tenir respecte el paper de les dones en la societat. Però aquí tenim les coses clares i les portes obertes: parlem el mateix idioma i a poc a poc em guanyo la seua confiança i anem llimant prejudicis. És qüestió de temps, al final tots volem formar part d’un grup i sentir-nos a gust.” Per tal que els joves amb menys recursos, siguin migrants o no, puguin gaudir dels serveis esportius i educatius de La Cristaleria, l’associació té un sistema de beques. La Laura Vidal és usuària del gimnàs i aquest és un aspecte que posa en valor: “Quan pago la quota no només rebo un servei, sinó que també sé que una part dels diners serveixen per garantir que alguna persona que no s’ho podria permetre vingui aquí.”

Una noia practica cops de puny contra un sac

Un trenta per cent dels usuaris reben algun tipus d’ajuda, aquesta és la idea que hi ha al darrere del concepte social. No és un gimnàs per a marginats, és un gimnàs pensat perquè tothom hi pugui anar i “moltes persones que en el seu dia a dia potser no es relacionarien tinguin un espai que, amb la boxa i l’esport com a excusa, es puguin conèixer i tractar com a iguals”, explica el Santi.Per això podem trobar-hi la Sara Martí, que té dotze anys i es va apuntar a boxa per “poder-me defensar si mai algú em vol fer mal i de passada aprofito per descarregar les tensions del dia a dia”. O l’Alejandro Martínez, que en té trenta-sis i per culpa d’una lesió va deixar el pàdel i el futbol “i em vaig apuntar aquí per provar un esport individual nou per a mi, un gimnàs de barri amb un ambient molt agradable”.

L'Alejandro valor que és un gimnàs assequible i que hi ha bon ambient

O la Berta (nom fictici), que té divuit anys i ve perquè “m’ho van proposar dels serveis socials i he descobert que és un esport que m’apassiona i, si puc, més endavant competiré”. La boxa és alguna cosa més que dos homes estomacant-se dalt d’un ring. Els usuaris venen perquè descarreguen tensions, guanyen en autoestima, es posen en forma, integren hàbits saludables i combaten els prejudicis a cops de puny.

Impulsen un hort ecològic per arrelar joves al territori

Una vegada el projecte esportiu es va consolidar, l’associació La Cristaleria es va plantejar nous reptes: ajudar persones en situació administrativa irregular. A través de contractes subvencionats ACOL del Servei d’Ocupació de Catalunya La Cristaleria ha pogut donar feina temporal a un total de dotze persones de diferents nacionalitats. Aquest pas els permet regularitzar la situació per poder viure i treballar legalment.

Actualment, la majoria d’aquests contractes són a través del projecte La Cristaleria Germina , d’agricultura ecològica i de proximitat. Gràcies a les terres que cultiven al Viver Agricultor de Rufea, sis joves migrants estan aprenent l’ofici de pagès acompanyats d’una educadora i agricultora professional.

Les hortalisses i verdures que cultiven es venen a través d’un grup de consum, reparteixen una cistella cada quinze dies al mercat de Fleming. L’Hmad Menzou és originari del Marroc i amb un català molt curós explica que “vaig creuar l’estret amb una pastera i a Barcelona els Mossos em van agafar i em portar a un centre de menors a Lleida. Gràcies a La Cristaleria ara tinc un contracte de feina d’un any i això em permetrà regularitzar la meua situació. Aquí aprenc tècniques d’agricultura ecològica i espero poder-m’hi dedicar”.

A través de la boxa els joves descarreguen molta tensió i alhora aprenen a controlar la pròpia energia i la concentració.

A través de la boxa els joves descarreguen molta tensió i alhora aprenen a controlar la pròpia energia i la concentració.SEGRE

Saltar a corda és un dels exercicis imprescindibles per a qualsevol boxador.

Saltar a corda és un dels exercicis imprescindibles per a qualsevol boxador.SEGRE

L'objectiu de La Cristaleria és que ningú quedi exclòs de l'esport i en la boxa van trobar un fil conductor per aconseguir-ho.

L'objectiu de La Cristaleria és que ningú quedi exclòs de l'esport i en la boxa van trobar un fil conductor per aconseguir-ho.SEGRE

tracking