Les millors rutes per recórrer amb moto aquest estiu
Una de les més buscades és la que va des del cap de Creus fins a Hondarríbia
Estem enmig d’un estiu sense restriccions. Són les primeres vacances en dos anys en què podem gaudir dels paisatges i atractius sense restriccions i els motoristes ja estan escalfant motors. Segons Cleverea, l’empresa líder en assegurances online, els aficionats a les motos han preparat a consciència aquest estiu ja que només durant el mes de maig es va registrar un creixement en les vendes de motos de més del 20%, amb gairebé 20.000 nous motards. I això només pot significar una cosa: les vacances ja fa setmanes que han arribat i és el moment de preparar una bona ruta. La ruta transpirinenca que va des de Catalunya a Euskadi és sens dubte un dels trajectes estrella per als motoristes. Una de les possibles maneres de fer aquest recorregut és començar al Parc Natural del Cap de Creus, que abasta diversos municipis, com Cadaqués, considerat un dels pobles més bonics del món. Es tem en una ruta realment espectacular i obligada per a motards que estimin el Pirineu i les grans rutes d’aventura. Durant el viatge trobareu algunes de les reserves naturals més espectaculars d’Europa, com són els quilòmetres que transcorren per la Val d’Aran. També us topareu amb llocs històrics, senders pintorescos i, sobretot, unes muntanyes i uns boscos increïbles fins a arribar a Hondarribia, la ciutat emmurallada millor conservada de Guipúscoa. En total, més de 600 quilòmetres perfectes per fugir de la calor, estar envoltat de natura i gaudir de carreteres ben asfaltades i unes vistes d’infart.
Una altra de les opcions preferides pels motoristes és recórrer el Parc Nacional dels Picos de Europa, que s’estén per les comunitats d’Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó. Carreteres de muntanya, ports, miradors i congostos fan d’aquesta ruta una autèntica travessa per la natura més verge i quasi salvatge. L’itinerari més clàssic és el cercle que recorren les carreteres entre Riaño (Lleó), Unquera (Cantàbria) i Cangas de Onís (Astúries) i que passa per alguns llocs tan emblemàtics com el congost de l’Hermida o els llacs de Covadonga. Tot i que depèn molt de l’itinerari que trieu, estem parlant d’uns 200 quilòmetres de ruta.
I si en comptes de muntanyes preferiu el mar, una de les rutes més emblemàtiques és la que recorre el Parc Natural de Cap de Gata, fusionant platja i desert per donar lloc a un viatge inoblidable. Una opció és començar al municipi almerienc de Carboneras i continuar després fins a Níjar per la carretera AL-5106, per la qual viatjarem al llarg de la platja i podrem visitar algunes de les més conegudes, com la famosa platja dels Muertos. El recorregut imprescindible és el que cobreix la carretera AL-3115, que travessa el parc natural fins al preciós far de cap de Gata. Al llarg del camí, podem parar en diversos pobles, com San José i Las Negras. És una ruta curta d’uns setanta quilòmetres que podem allargar fins a Almeria o fins i tot Granada.
Penya-segats, fars i platges són les claus d’un altre trajecte que acaba a la fi del món, el cap Finisterre. Començant des del municipi corunyès d’Arteixo, és un camí que, vorejant la costa, pot arribar a sumar 200 quilòmetres. Recórrer la Costa da Morte és gaudir de la bona gastronomia i contemplar els seus bonics pobles i enclavaments pesquers, com Caió, Corme-Porto, Malpica, Camelle o Camariñas.
Un imprescindible per als que busquin la tranquil·litat de la regió gallega i les temperatures temperades aquest estiu. I del mar tornem a terra endins i anem cap a Aragó, una comunitat de grans contrastos on es barregen les planes estepàries aragoneses amb autèntics oasis, ja que els punts centrals d’aquesta ruta són els tres embassaments més importants del Baix Aragó.
Començant des de l’embassament de l’Estany d’Alcañiz, passarem per municipis com Castelserás i Torrevelilla, fins a arribar al segon embassament, Calanda, que està envoltat per les muntanyes de la serra de la Ginebrosa. Des d’allà, s’arriba als municipis de Mas de las Matas i Alcorisa i, finalment, a Berge, on hi ha l’embassament de Gallipuén. És una ruta d’uns vuitanta quilòmetres.
Una de les rutes més llargues de les propostes que un presentem, perfecta per als que vulguin passar a la carretera força dies i recórrer gairebé 1.000 quilòmetres que creuen tot Espanya, des de Gijón (Astúries) fins a Sevilla (Andalusia), i que segueixen el mateix traçat que l’antiga calçada romana, és la via de la Plata, que anava des de Mèrida fins a Astorga.
Avui aquest recorregut es fa per l’N-630 i l’A-66 i ens permet creuar quatre comunitats i set províncies, amb una gran varietat de paisatges diferents, tant corbes com rectes i a més ens permet visitar algunes de les ciutats més boniques de viatjar la península i gaudir de paisatges tan espectaculars com els que ofereix l’extremenya vall del Jerte (declarada bé d’interès cultural), o les muntanyes i valls asturianes. Entre les parades obligades hi ha Astorga, Salamanca, Béjar o Plasència.
La serra de Madrid, tot just a una hora de la capital, és un paratge on anar a refugiar-se aquest estiu. La comunitat compta amb més de 20 pantans i embassaments perfectes per gaudir de la natura i als quals es pot arribar per unes carreteres ben asfaltades i amb bones vistes. L’opció preferida pels usuaris és la que arriba fins a l’embassament de l’Atazar. Els amants dels revolts gaudiran d’un recorregut circular molt entretingut des del municipi de Torrelaguna en direcció al Berrueco fins a arribar al poble d’El Atazar, molt famós entre els motoristes.
Pel camí, es tenen unes belles vistes de l’embassament i hi ha dos miradors on aturar-se a contemplar les vistes. Es pot acabar al municipi de Patones, considerat un dels més bonics de la serra de Madrid, i tornar de nou a Torrelaguna