La tecnologia com a art per captar allò intangible

Aquest diumenge és el darrer dia d’una marató d’activitats vinculades al festival Intangible d’art i tecnologia de Lleida. La primera edició té com a fil conductor l’aigua, aprofitant el quaranta aniversari de la mítica riuada del 1982 i per alertar, en contrapartida, que amb el canvi climàtic aquest bé escasseja.

És complicat, si no impossible, quantificar allò que és intangible. Per definició no es pot tocar, acariciar, atonyinar ni besar. Quan parlem d’intangibles ho fem d’alguna cosa que tampoc és fàcil d’encotillar, per això es fa estrany marcar-ho en un calendari. I malgrat les contradiccions, avui s’acaba la primera edició del festival d’art i tecnologia de Lleida: l’Intangible. Hi ha trampa, el concepte no deixa de ser una certa provocació, un joc en què art i tecnologia s’uneixen, sort en tenim, per mostrar-nos allò que no podem veure.

“La tecnologia al servei del procés artístic per tal de fer visible allò que mai no podem veure”, explica Antoni Pinent, l’ideòleg i el director artístic del Festival. “Per a aquesta primera edició hem agafat com a fil conductor l’aigua i la majoria dels artistes convidats han treballat a partir d’aquest concepte. Com el navarrès Kepa Landa, artista multimèdia i professor del grau de disseny gràfic i tecnologies creatives de la UdL. “Per a aquest festival he construït una animació a partir de les dades que m’ha passat l’enginyera forestal Tatiana Shestakova. Les anelles representen el creixement dels arbres, la temperatura, la pluviometria i la sequera a partir d’un estudi elaborat en un bosc de pi salvatge d’Arcalís, a la serra del Cadí. A través d’aquests colors, que imiten l’estètica dels anells dels arbres –el dibuix que fan a l’interior marcant els anys– podem veure com el canvi climàtic és real i té efectes immediats al nostre voltant.”

No només es tracta de visibilitzar allò intangible, sinó de fer-ho audible. Lleida està marcada pel riu Segre, però qui ha pogut sentir-lo mai? Quan l’aigua baixa amb força en un entorn incivilitzat genera una remor relaxant. Al seu pas per la ciutat la relació que hi establim és nomes visual: el veiem, però no el sentim.

Agnès Pe ens proposa acostar-nos a una realitat que sovint ens queda oculta, per això posarà quatre micros submergibles dins el riu i, en directe, crearà una atmosfera sonora a la passarel·la del Liceu Escolar. Els que s’hi acostin avui diumenge a mig matí podran escoltar aquella part de l’aigua que sempre ens queda oculta, la submergida.

I no només es tracta d’escoltar allò que tenim a tocar, sinó també veure el que es troba univers enllà gràcies a la instal·lació Pulsar, de l’artista sonor de Lleida Ferran Lega. Lega converteix en imatges les ones que capten els radiotelescopis de l’Agència Espacial Europea i la NASA de les estrelles pulsar. “Convertides en una pols electromagnètica després de col·lapsar, a nosaltres només ens arriben sons. A través d’altaveus coberts d’aigua converteixo els sons en imatges”, explica.

Per acabar, diumenge al vespre es projectaran dos mapatges (mappings) a la façana del Palau de la Paeria: un del col·lectiu Telenoika i un altre dels estudiants del grau d’Art Digital i Tecnologies creatives de la UdL que van fer un taller al juliol dins el marc del festival.