Cases amb molta fusta
Com es fan aquestes cases? Quins avantatges tenen respecte a les tradicionals? Sembla que aquesta moda constructiva ha vingut per quedar-s’hi. Descobrirem el perquè.
La construcció amb totxo i formigó té els dies comptats. L’exhauriment dels recursos fòssils i l’encariment del preu de l’energia ha fet que moltes persones triïn construccions fetes íntegrament de fusta, un material tan segur i sòlid com el convencional. A Lleida, la moda per aquest nou recurs està a l’alça.
Si avui en dia s’hagués de reescriure el conte d’Els tres porquets, el llop tindria greus dificultats per tombar la casa de fusta amb la seva bufera. La manera com es feien els habitatges de fusta al segle XIX, moment en què es va popularitzar la faula anònima, era ben diferent de com s’està practicant avui en dia. Les cases de fusta no sols són ara una moda, sinó que han esdevingut una proposta seriosa per a l’urbanisme del futur.
L’arquitecte Josep Bunyesc assegura (amb l’aval del Passive House Institute d’Alemanya) que ell va ser el primer de tot Espanya d’aixecar l’any 2009 una casa de fusta de dues plantes. Va ser a Lleida ciutat fruit d’uns quants anys d’estudi i experimentació.
Ell havia acabat la carrera el 2005, i els primers avisos de la crisi del totxo van encaminar-lo a desenvolupar una manera de construir que al nostre país encara no era gens normal. “En aquella època ens titllaven de bojos o fins i tot de rucs”, recorda Bunyesc, que ara és un referent en aquest tipus de construccions.
Una estada formativa a Suïssa li va permetre estudiar i crear el seu primer prototip de casa de fusta que s’acabaria convertint després en la seva pròpia llar. Precisament Suïssa és on va néixer ara fa set-cents anys el costum d’aixecar cases fetes de troncs d’avet o de pi, moltes de les quals segueixen en peu avui dia.Amb el temps, i amb l’amenaça de l’esgotament de molts dels materials constructius tradicionals, la societat catalana ha anat acostant-se al model de fusta que fins ara semblava una broma.
El mateix despatx de Josep Bunyesc ha executat en la darrera dècada més d’un centenar de projectes per tot Catalunya i la tendència segueix a l’alça.Però quins són realment els beneficis de construir amb la fusta? Els experts tenen una llista llarga. Diuen que s’aconsegueix més eficiència energètica, un millor aïllament amb l’eliminació dels anomenats ponts tèrmics, fa més sensació de confort a l’oferir una temperatura més constant i una humitat més controlada, permet un sistema constructiu molt més ràpid (una casa pot estar construïda i llesta per viure-hi en només mig any), que s’afegeix al recurs de sistemes secs (no utilitza morters).Ha crescut tant l’oferta d’habitatge de fusta en els darrers anys que a les Borges Blanques hi ha operativa des de fa una dècada la primera empresa dedicada íntegrament a projectes d’aquest tipus.
Es diu Inkub, un equip de deu professionals que ofereix als seus clients un servei integrat que contempla tot el procés constructiu, des del disseny sobre ordinador fins a la instal·lació de l’estructura de fusta i de tots els seus equipaments, tant de cuina, com de WC i de la resta de la llar. Claus en mà.Un dels responsables comercials de la firma, Aitor Florensa, explica que “la tendència és cap a la fusta”, i recorda que l’administració, amb el punt de mira als objectius de Nacions Unides del 2030 per al desenvolupament sostenible, està apostant fort per aquest material.
“En el sector de la construcció, més de la meitat de materials necessaris s’obtenen actualment de la seva extracció”, recorda, basant-se en informacions de la Comissió Europea. Això imposa una data de caducitat tan alarmant que molts fa temps que estan buscant alternatives que siguin més duradores.
Com la fusta.La fusta que s’utilitza per a les cases prové majoritàriament de boscos gestionats de forma sostenible. L’avet i el pi són els arbres per excel·lència que s’usen per construir bigues, sostres i, sobretot, parets.
En aquest cas, es treballa amb peces de gairebé una tona de pes, vuit metres d’allargada i més de 25 centímetres de gruix. Tot plegat tan ignífug com ho podria ser al formigó, el totxo i el mateix ferro.Las parets poden ser massisses, fetes de làmines invertides de fusta, tan resistents que permeten aixecar estructures de més de tres plantes.
Però també poden estar farcides amb una combinació d’encenalls i llana de roca per assolir aïllaments complets. A les Borges Blanques hi ha un fuster, Marc Gort, que es dedica exclusivament a produir aquest tipus d’estructures per a cases.
Va formar-se a través de diverses jornades tècniques als Alps italianoaustralians, on va descobrir una manera de treballar que anys enrere era ben desconeguda. Gort elabora totes les peces necessàries al seu taller del polígon industrial de la capital de les Garrigues.
Després, el muntatge a penes dura un parell de setmanes, perquè sols es tracta d’unir unes peces que ja estan pensades al mil·límetre. Com si es tractés d’un Lego.Amb ell hi sol haver la Rosa Samitier, una de les dues arquitectes d’Inkub que treballa en les idees creatives i amb l’equilibri dels pesos i els volums que fan que la construcció se sostingui d’una forma perfectament calculada.
I aquest càlcul de l’arquitecta passa també per dissenyar models cada cop més eficients. Grans finestrals a la cara sud, amb porxos i mallorquines per reduir l’entrada del sol quan convingui, aïllaments al nord i materials que controlin el pas del fred i la calor són les mesures més òbvies en la construcció moderna. Però n’hi ha més. Perquè el que interessa, sobretot avui en dia, és que cada cop es depengui menys de la xarxa elèctrica.
La Rosa i la seva germana Núria són bessones nascudes a Barcelona, educades a València, amb la mateixa formació en arquitectura i que han triat les Borges Blanques per desenvolupar la seva tasca professional.
Des dels despatxos fins a peu d’obra, les dues estudien no sols com s’estructura la construcció de fusta, sinó que busquen rendibilitzar al màxim la seva eficiència energètica. Ideen el que els experts coneixen com cases passives.
Per la seva part, Josep Bunyesc està treballant darrerament amb nous sistemes d’escalfament de cases a través de la mateixa energia del sol. Parets folrades amb cel·les de policarbonat o fins i tot circuits d’aigua són alguns dels recursos per transmetre la calor cap endins les llars durant els mesos d’hivern. “L’any passat sols gastava uns 45 euros al mes en energia, però enguany el consum s’ha rebaixat a poc més de vint euros”, es vanagloria Joan Torres, el propietari d’una casa de fusta que va demanar construir l’any 2015 a Anglesola.
Amb plaques solars i tota mena de recursos d’estalvi energètic, Torres va optar per la fusta no sols perquè li dona sensació de confort, sinó perquè li ha permès una pràctica molt més respectuosa amb el medi ambient. “En aquesta casa no hi ha ni un sol forat per on s’escapi l’energia”, assegura.
Sistema de calefacció amb aerotèrmia, renovació interna d’aires, bateries intel·ligents, terra de gres, interiors amb fusta de pi i exteriors amb làrix, vidres de doble cambra... Els elements passius d’una casa de fusta permeten que a la llarga sigui prou eficient com per ser totalment independent de la xarxa elèctrica.
“De vegades a fora el termòmetre marca cinc graus de temperatura, mentre que a dins no es necessita ni engegar la calefacció”, assegura Josep Bunyesc. La base és sempre disposar d’aire condicionat amb bomba de calor, un circuit que va amb conductes pel sostre des d’on s’expulsa l’aire.
És equiparable a un termo: quan s’assoleix la temperatura desitjada, la bomba s’atura. En una casa passiva, la ventilació mecànica està controlada, també distribuïda per conductes interns que estan renovant constantment l’aire de la casa.
De fet, es tracta més aviat d’un intercanviador de temperatura, no del mateix aire, cosa que evita la necessitat d’obrir finestres per ventilar la casa. Ja no cal que entri el fred.
I per sobre de tot, és clar, plaques solars, el sistema que amb l’augment de les hores de sol al nostre país es disposarà de l’avantatge de tenir més energia, i acumular-la d’alguna manera. Bunyesc assegura que a casa seva l’excedent d’energia que li proporcionen les plaques solars permeten al seu cotxe elèctric circular fins a 50.000 quilòmetres anuals.La consciència ecològica també la té Jordi Torres, un veí de Mollerussa que des del juny de 2021 s’està promovent la seva pròpia construcció de fusta a les Borges Blanques.
“Vaig dedicar un llarg temps a la recerca d’informació i m’adono que la meva inversió quedarà recuperada en molt poc temps”, explica. Precisament una de les curiositats de la seva casa és que la façana no està encarada al carrer, com totes les altres. “Nosaltres hem prioritzat la llum del sol per orientar la nostra llar”, argumenta.
Els promotors de cases de fusta reconeixen que a la demarcació de Lleida la demanda és encara minoritària. Gairebé tota la construcció és de promoció privada, tot i que el sector públic ha començat darrerament a fer els primers encàrrecs per executar rehabilitacions.
La major part de clients són de Barcelona i responen a tres perfils força marcats. O bé parelles joves, famílies senceres i jubilats que acaben de triar la seva llar definitiva solen ser els propietaris d’aquests habitatges unifamiliars, allunyats del nucli urbà.
Malgrat tot, en els darrers anys també s’està treballant en rehabilitacions que inclouen edificis de fins a cinc plantes com un que hi ha al carrer Cavallers de Lleida. I és que els principals defensors d’aquest model trenquen amb algunes de les etiquetes classistes que semblen imposades.
Diuen que el cost d’aixecar una casa de fusta està calculat entre uns 1.600 i 1.800 euros per metre quadrat, mentre que la tarifa per a una construcció semblant de tipus convencional vorejaria els 1.500 euros (sense comptar impostos ni llicència d’obres). “La majoria dels nostres clients prové d’una gamma mitjana”, assegura Florensa, “i les nostres cases no són exclusives per a la gent amb un poder adquisitiu elevat”.
Paral·lelament, Inkub treballa en una idea de traslladar als petits pobles la construcció de comunitats de petits mòduls prefabricats per tal d’alentir la despoblació rural sense haver de fer grans inversions en rehabilitació de cases antigues o obligar els propietaris a vendre els habitatges buits. Seran òbviament cases de fusta per atreure nouvinguts.