Tots els secrets de la històrica cavalcada de Reixos de Lleida

Comença el compte enrere per a la nit més màgica de l’any. A través de l’Associació de Reis Mags de Lleida hem volgut saber com s’ho han fet Ses Majestats al llarg de gairebé un segle per fer lluïdes cavalcades abans de repartir joguines.La primera cavalcada documentada a la capital del Segrià data de l’any 1936, però una filmació rescatada d’un arxiu particular ens indica que a finals dels anys vint o principis dels trenta ja se n’organitzaven. El Palau de la Paeria acull una exposició màgica fins al 4 de gener.

La Txell estava capbussada al sofà de casa al costat de sa germana i amb els ulls fixos en la pantalla d’un televisor Vanguard miraven la cavalcada de Reis de Barcelona. Les dues germanes es preguntaven com era possible que poguessin veure la desfilada de Barcelona si elles ja estaven a punt per anar a veure la de Lleida. “Els Reixos són mags i per a ells tot és possible”, els deia la mare. El pare afegia: “Vinga poseu-vos els abrics que ben aviat aterrarà l’helicòpter allà dalt als militars. Em sembla que ja el sento.” Cames ajudeu-me! Les dues germanes sortien disparades per anar a pujar al 600 que els portaria a casa de la tieta que vivia a la rambla Ferran i on es trobava tota la mainada familiar per veure els Reixos. Eren els anys seixanta. Ja feia molts anys que arribaven puntuals a la cita, com ho tornaran a fer el proper dia 5 de gener després d’un llarg viatge en tren.

La primera menció escrita de la cavalcada a Lleida en una acta de la Cambra de Comerç, amb data 31 de gener del 1936.

Després de més de dos anys de pandèmia, enguany els Mags podran tornar a abraçar la canalla que any rere any converteix la desfilada en l’acte anual més multitudinari que acull la ciutat de Lleida. Els Reixos apareixen documentats per primera vegada a la capital del Segrià l’any 1936, segons consta en una acta de la Cambra de Comerç, amb data 31 de gener, en què s’exposa l’agraïment del president a diversos directius de l’entitat “per haver organitzat una cavalcada dels Reis Mags”. Hem de tenir present que en aquells anys les cavalcades eren expressament prohibides pel govern republicà, atès el caire religiós que tenia la festa. Amb tot, es deixava fer sempre que aquesta fos organitzada per entitats privades.

1936. Els Reixos no porten corona perquè eren els temps de la República i no eren reis, sinó Mags

Com a curiositat, val a esmentar que “en temps de la Segona República, no portaven corones”, s’explica al renovat web l’Associació de Reis Mags de Lleida. El seu nou president, Òscar Claverol, s’ha marcat com a objectiu certificar tot el període històric dels Reixos a Lleida, “amb documentació i fets contrastats”, explica. La recerca encetada fa un any per la nova junta de l’associació els va portar a afirmar que la primera cavalcada es va fer l’any 36, “però recentment ha arribat a nosaltres una filmació que data de finals dels anys vint o principis dels trenta en què es pot visionar la cavalcada de Reixos per la rambla de Ferran”, comenta Claverol. Aquesta filmació, com centenars d’imatges del recorregut històric de les cavalcades a Lleida, es pot veure fins al dia 4 de gener al palau de Paeria i també a través del nou web, reismagslleida.org.

La nova junta dels Reixos de Lleida, a banda de posar ordre històric a les cavalcades, s’ha marcat com a objectiu donar a conèixer l’associació “i sens dubte la millor manera és estar present a les xarxes. Per això a banda de fer un web totalment actualitzat som a Instagram”, a més “de l’exposició al Palau de la Paeria”. Per a Claverol, és primordial que la festa la continuï “organitzant la ciutat, l’ajuntament, no una entitat, perquè ja no estem parlant d’una festa religiosa. La cavalcada de Reis és una festa de tota la ciutat i ni les ideologies ni les religions hi tenen res a veure”.

Calvalcada de 1940.

A més, recorda que aquesta celebració “ja porta molts anys amenaçada”. Primer, “perquè és un esdeveniment molt mal situat al calendari i aquí no hi podem fer res”, afirma, però “sí que hem de fer el que calgui perquè ingerències externes a les nostres tradicions no acabin amb la festa”. Claverol es refereix al fet que cada cop més, fins i tot a les escoles, guanyen protagonisme el Pare Noel o Santa Claus.

Des del 1940, la Paeria és l'encarregada d'organitzar la cavalcada i construir les carrosses del seguici. Cap a la dècada dels 40 l'encarregat de dissenyar-les va ser Jordi Roig. 

Cavalcades de 1959 i 1960.

Cavalcada dels Reixos del 2015

AL WEB DELS REIS MAGS DE LLEIDA

La celebració de la festa dels Reis d’Orient, o Reixos (que és com són coneguts dins l’arc de parla catalana occidental), va començar a celebrar-se al segle XIX. Concretament, la primera cavalcada es va celebrar el 1866 a Alcoi i va passar a ser oficial a partir del 1885 a la resta de l’Estat. A Catalunya, la primera de què es té constància va ser la d’Igualada (1895).

La primera menció escrita, la trobem en una acta de la Cambra de Comerç, amb data 31 de gener del 1936, en què s’exposa l’agraïment del president a diversos directius de la Cambra per haver organitzat una cavalcada dels Reis Mags. En aquells temps, les cavalcades eren expressament prohibides pel govern republicà, al tractar-se d’una festa religiosa, però es feia la vista grossa si eren promogudes des d’entitats privades.

Com a curiositat, val a dir que, en temps de la Segona República, el reis no portaven corones. D’altra banda, una filmació històrica rescatada recentment ens mostra, però que a Lleida, a finals dels anys vint o principis dels trenta, ja se celebrava la cavalcada. Després de l’aturada obligada a causa de la Guerra Civil, l’activitat es va reprendre als anys quaranta. 

Els militars eren els encarregats de donar vida als personatges. Des de l’any 1952 i fins al 1959, els Reixos van ser encarnats pels senyors Estadella, Domènech i Aige, i des del 1960 i fins al 1984, pels recordats Castells, Pascual i Mateo. L’any 1985, sota l’alcaldia d’Antoni Siurana, es va prendre la decisió de canviar anualment les persones que tenien l’honor de representar aquest paper.Des d’aleshores i fins a l’actualitat, els tres personatges són escollits pels diferents gabinets d’Alcaldia, seguint criteris d’agraïment a la notorietat de les persones o de les institucions amb les què estan vinculades.

La cavalcada, les carrosses i els vestits

La cavalcada de la vigília és un dels punts àlgids de la festa. Des del 1940, la Paeria és l'encarregada d'organitzar-la i de construir les carrosses del seguici. Cap als anys 90 se'n van fer unes de noves, que va dissenyar Jordi Roig.  El 1997, Joan Ripoll, Joan Miró i Carles Porta es van encarregar de dissenyar cinc carrosses més, que es van afegir al seguici reial. L’any 2000, Joan Miró va redissenyar les tres carrosses dels reis i, dos anys després, el 2002, s’hi van incorporar les plataformes i els trons per oferir una millor visió dels tres protagonistes. Finalment, l’any 2004, hi va haver la transformació d’una de les carrosses d’acompanyament, la de Correus, que va passar a ser l’estafeta russa.

Cavalcades de 2004 i 2005

Pel que fa als vestits, l’Associació Reis Mags de Lleida té en propietat els tradicionals dels anys vuitanta. Posteriorment, l’any 2005, l’Institut Municipal d’Acció Cultural va encarregar el disseny d’uns vestits nous per a Ses Majestats i els seus patges. Van ser dissenyats per tres artistes lleidatans: Georgina Cazalla, a qui es va encarregar el vestit del rei Melcior; Tonet Balagué i Jordi Puig Sigüenza, que van ser els encarregats de confeccionar el vestit del rei Gaspar, i Estanislao Solsona, que va confeccionar el vestit del rei Baltasar. Els vestits es van estrenar a la cavalcada del 5 de gener del 2006 i són els mateixos que es porten actualment.

2018.