Dotze mesos, una causa

Tots els valors que anem arreplegant al llarg de la vida permeten, sens dubte, el desenvolupament personal i social de les persones, i l’esport és una de les eines més poderoses per aconseguir una transmissió d’aquests valors tant a nivell humanístic, personal o social. El poder transformador i educatiu de l’esport és el que es posa de manifest a l’exposició oberta al palau de la Diputació, on a través de la màgia del fotògraf Jordi Bonet, podrem sentir la força del territori de la mà de dotze clubs esportius de base, femenins i inclusius.

Des de sempre s’ha defensat que la pràctica de l’esport ha tingut i té un paper molt important en la inclusió i integració de les persones, fins i tot d’aquelles amb certes dificultats d’aprenentatge. Perquè l’esport ajuda a descobrir habilitats humanes desconegudes tot i el sacrifici o disciplina que es requereix per a la seva pràctica i a més imprimeix capacitats de lluita i sacrifici, i ben gestionat permet assumir situacions tant de fracàs com d’èxit.

Aquesta lluita, així com mostrar elements paisatgístics del territori de Lleida, és el que ha guiat el fotògraf Jordi Bonet a l’hora de realitzar les imatges que il·lustren el calendari d’enguany de la Diputació i que, a més, es poden veure en una exposició a la seu de l’organisme provincial. El president, Joan Talarn, ha explicat que la mostra “reflecteix els valors de l’esport que des del primer moment hem volgut impulsar des de la diputació de Lleida. L’esport de base és educar en valors, l’esport femení ajuda a trencar la concepció patriarcal del nostre entorn i fomentar l’esport inclusiu és ajudar a mostrar la societat sencera que som”. Mariona Gil, productora del projecte, ha assenyalat que “des del primer moment, vam voler fer quelcom diferent que les tradicionals fotografies en entrenaments”. Volien posar en valor els esportistes i, a la vegada, també aquells elements paisatgístics de l’entorn proper de cada club. Per la seva banda, el dissenyador del calendari, Quim Díaz, ha explicat que “els colors del calendari estan pensats per enfortir aquests valors de l’esport de base, femení i inclusiu”. El calendari conté dues fotografies de dos clubs per mes i un breu resum de cada entitat. Se n’han imprès 3.000 còpies que s’han repartit entre el personal de la Diputació, ajuntaments, consells comarcals i les entitats esportives que l’han fet possible. Els clubs participants han estat: Club Esportiu Claror, de la Seu d’Urgell; Club de Hoquei Patins de Vila-sana; Club Patí de Bellcaire; Club Atlètic Escatxics, d’Agramunt; Club Bàsquet de Pardinyes; Lleida Handbol Club; ACUDAM, de Mollerussa; Associació Esportiva Pallars, de Sort; Club Esportiu INEF de Lleida; Club Esportiu l’Estel, de Balaguer; Club Gimnàstic Lleida i el Club d’Esquí la Coma.

Gener. Petanca a la Seu amb els acordionistes dels Pirineus.

FEBRER. Piragüisme amb ovelles xisqueta a la vall d’Àssua

MARÇ. Atletisme al Sió. La força i la lluita per la terra

ABRIL. Bàsquet a la Mitjana. Lluita contra gegants.

Maig. La constància i el treball del patinatge a l’Urgell

Juny. Hoquei a l'estany d'Ivars. La transformació del paisatge.

J

Juliol. Dansa urbana a Balaguer. Una història de treball.

Agost. Rugbi al Segrià. Tots els valors donen fruit.

Agost. Rugbi al Segrià. Tots els valors donen fruit.

Octubre. Tenis taula a la Casa Canal. Feina Pacient.

Novembre. Gimnàstica, elegància i esforç a Lleida.

Desembre. Handbol a la passarel·la per superar el Segre.

Jordi Bonet, Fotògraf i especialista en fotografia digital i tractament de la imatge

“Volíem que les imatges transmetessin els valors de l’esport i la lluita del territori”

El fotògraf Jordi Bonet té el seu estudi a Balaguer i és cofundador, juntament amb Dolors Vilanova, d’un espai per a la creació d’imatges, l’estudi fotogràfic FotoArt Professional, un lloc on la imaginació té un lloc destacat. Ha col·laborat amb empreses de disseny i agències per a la realització de projectes fotogràfics, a més de treballs per a empreses i particulars, tallers i master class de fotografia i diverses col·laboracions en premsa. Es defineix com un apassionat dels esports d’aventura i la muntanya i un enamorat de les terres de Lleida i el Pirineu. És l’autor de les imatges de la Força dels Esports.

Com neix la iniciativa de la ‘Força dels Esports’? Doncs neix a partir d’un encàrrec del departament d’Esports de la Diputació. Volien unes fotos per fer un calendari amb temàtica esportiva però que transmetessin els valors de l’esport de base, femení i l’inclusiu. I vam decidir acceptar el repte, però ja vam dir que no volíem fer unes imatges típiques d’entrenaments, etc., perquè havíem de reflectir també la realitat del territori de Lleida. La idea era transmetre els valors de l ’esport i, a la vegada, de Lleida; que a través de les fotografies fóssim capaços de reflectir l’esforç de l’esport però també de la nostra terra, on hi ha molta pagesia, plana i muntanya i uns paisatges que reflectissin l’esforç de la gent de Lleida i el que comporta viure en aquestes contrades.

Tot plegat requereix molta preparació. Com organitaeu el projecte? Teníem clar que havia de ser una cosa diferent... I els promotors del projecte tenien clar, per exemple, que havia d’haver-hi imatges d’esquí. I així ens ho van transmetre. Esquí!!! En ple mes d’octubre, quan no hi ha neu! Llavors vam decidir deslocalitzar les fotografies i vaig començar a fer uns esbossos i dibuixar les idees que tenia per a cada imatge. No va ser fàcil i de vegades vam haver de tocar de peus a terra pels condicionants que ens comportaven les localitzacions.

De les dotze imatges artístiques, quina és la que ha costat més? Volíem que totes les fotografies tinguessin una harmonia visual però, clar, no les podíem fer totes a la mateixa hora del dia. En el moment de coordinar tots els equips hi va haver imatges que es van fer al matí, altres a la tarda i, clar, a força d’anar repetint les escenes vam aconseguir adaptar-nos als condicionaments de llum i entorn i crec que al final el conjunt ha quedat molt harmonitzat.

I les localitzacions? Doncs al final potser va ser el més difícil de tot plegat, però la gran feina de la productora, la Mariona Gil, va facilitar molt la tasca.

Quina ha estat la foto més complicada o anecdòtica? Hi ha anècdotes en tot aquest procés força divertides. Potser la foto que més va costar va ser la de les piragües a la vall d’Àssua, on surten dues esportistes amb ovelles xisqueta. Havien d’aconseguir unes ovelles de raça xisqueta i ja em veus anant a buscar al pastor de Can Roi de Llessui. Localitzar-lo va ser difícil, allà dalt la cobertura és francament dolenta. El vaig trobar en un camp de patates. I ja em veus a mi amb el pastor darrere d’un tractor collint les patates mentre intentava explicar-li el projecte i convèncer-lo. Al final ens va deixar les ovelles.

I la de l’esquí el mes d’octubre com la van resoldre? També va ser tot plegat divertit. Havíem seleccionat una localització al riu Cardener i havíem fet un esbós amb tres o quatre esquiadors. Doncs el dia que havíem quedat se’ns presenten trenta esquiadors amb pares, mares... I llavors l’entrenadora em diu que només tres o quatre no poden ser, que almenys han de sortir una desena de nens, i ja ens veus variant la localització... Però va ser divertit!

Quina ha estat la imatge que li ha resultat més entranyable de fer o de la qual se sent més satisfet per la raó que sigui? Potser la que més m’agrada perquè transmet molt bé els valors que volíem destacar en el projecte és la del club Atlètic Escatxics d’Agramunt.

Per què? La fotografia mostra un camp de conreu amb un tractor i un grup de nens i nenes estirant-lo que està posat a la contra.

I què volia simbolitzar? Doncs què tenim a Lleida, a Agramunt...? Terra, pagesia... Una terra que és una lluita constant dels pagesos, dels pobles de Lleida.. Això per una banda. I després tenim els nens que van cada dia a entrenar-se. Aquest valor de lluita, d’esforç per tirar endavant encara que tot vagi d’esquena, és un dels més preuats, no solament de l’esport sinó també de les terres de Lleida. Vaig voler mostrar la batalla de la pagesia contra les coses que tenim adverses i que malgrat les dificultats la gent d’aquesta terra seguirà estirant i tirant endavant.

I la imatge que el va divertir més? El muntatge de la fotografia del rugbi femení del Club Esportiu Inef de Lleida als magatzems de Fruites La Seu va ser molt divertit. He de dir que tot el projecte ha estat realment fantàstic i jo com a fotògraf vaig gaudir-lo molt. Però és evident que sense l’ajuda de la productora, Mariona Gil, tot hauria estat molt feixuc. Ella va ser l’artífex de la majoria de les localitzacions, peça clau en tot el projecte, i també la feina feta pel dissenyador Quim Díaz, que ha sabut captar perfectament tot el que volíem explicar a través d’un disseny del calendari realment fantàstic.