Música clàssica per a tothom

Sens dubte és el llenguatge més famós i popular. El gran Louis Armstrong deia que “els músics no es retiren; deixen de tocar quan ja no hi ha més música en ells”. I a qui encara queda molta música per tocar i interpretar és a LleidArt Ensemble de Lleida, un grup de joves músics que aquesta temporada 2023/24 farà deu anys com a grup resident de l’Auditori de Lleida, i per celebrar-ho “volem muntar-ne una de grossa”.

La música ha aconseguit que una colla d’intèrprets, la majoria de la demarcació de Lleida i que es van conèixer estudiant a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), continuïn trobant-se per tocar i posar en marxa diversos projectes.

Com expliquen ells mateixos, “el grup neix de la necessitat i voluntat de construir un espai de creació musical de qualitat i obert a qualsevol tipus d’estil per anar sempre més enllà dins l’àmbit de la música de cambra”. LleidArt Ensemble no té una plantilla fixa de músics.

Ha desenvolupat projectes en els quals hi havia des de tres fins a quinze intèrprets, tot i que el nucli fort està en deu. I en aquest punt hi ha tres components que són les que gestionen qualsevol projecte. Marta Castelló (piano), Neus Puig (flauta) i Ariadna Gabarrell (violí) són l’ànima d’aquesta formació perquè són elles les que porten tota una part molt feixuga del projecte: la gestió. Afirmen que “no ha estat gens fàcil. Nosaltres som músics, no gestors, però si volíem consolidar el grup havíem de fer, per dir-ho d’alguna manera, papers. Ara ja estem perfectament regulats però continua sent una tasca que de vegades ens sobrepassa”, afirma Marta Castelló, que a més de tocar el piano porta també tota la producció artística de cada projecte, mentre l’Ariadna i la Neus s’encarreguen de la producció.

El recorregut de LleidArt Ensemble en aquests deu anys ha estat ampli i variat. Reconeixent que a “la gent li costa anar a un concert de música clàssica”, precisament per aquest motiu sempre han volgut que els seus projectes, a més de cuidar fins al mínim detall la qualitat musical, fossin innovadors i reflectissin la “nova realitat musical i social”. Estan acostumats que “quan un músic clàssic surt a l’escenari, ho faci seriós i vestit de negre i s’estableixi una mena de barrera, de fredor entre ell i el públic.

Nosaltres amb els projectes que hem fet hem volgut ser trencadors i ens vam voler mullar”, i l’objectiu no era un altre que trencar aquesta fredor i distància entre els músics que estan dalt l’escenari i el públic, explica Neus Puig.Amb aquesta premissa desenvolupen el seu primer projecte el 2014: El carnaval dels animals, una suite musical en 14 moviments composta pel músic francès Camille Saint-Saëns. “Ja teníem l’obra escollida, però estava clar que necessitàvem que algú ens ajudés en la part escènica i per aquest motiu vam contactar amb l’Aula Municipal de Teatre. Hem de tenir en compte que aquesta obra és una peça molt pedagògica i dona molt joc a l’hora de treballar amb canalla. La idea era fer un concert/espectacle familiar i a la vegada trencar els protocols entre músics i públic que sempre han caracteritzat la música clàssica”, comenta Marta Castelló, que porta la part de producció artística.

Pere i el llop. Una altra producció de LleidArt. 

El fet de funcionar a base de projectes facilita en un moment donat que aquest grup de músics es retrobin, ja que tots estan escampats per arreu. “Nosaltres quan decidim posar en marxa un projecte el pensem un any abans i l’anem treballant i assajant un parell de cops al mes”, explica la Marta, per a la qual és molt important el fet que “sempre hem intentat fer col·laboracions amb artistes del territori per potenciar i fer visible el talent que hi ha i així anar sumant”.

Exemples d’aquestes col·laboracions són les interpretacions que han desenvolupat conjuntament amb Zum Zum Teatre, Antoni Tolmos, l’Aula de Teatre, Centre de Titelles, Jordi Nus (compositor de les Borges Blanques que actualment treballa als Estats Units), Pedro Pardo o David Esterri Lo Pardal Roquer. Amb aquest últim van desenvolupar un projecte anomenat Aqua als dipòsits de l’aigua. “Va ser un encàrrec i el lloc no ens ho posava fàcil. Vam detectar que hi havia set segons de reverberació o eco. Aquí ens va ajudar el David Esterri perquè va ser ell qui va detectar aquesta anomalia i es va encarregar de crear una obra nova pensant en aquests set segons de reverberació”.Un altre dels projectes desenvolupats per LleidArt Ensemble va ser l’anomenat Fora de sèrie. “Va ser un concert en què vam pensar més en el públic que en nosaltres”, explica la Neus, ja que “la idea va sorgir al preguntar-nos com podíem fer venir la gent a escoltar un concert a l’Auditori. Era el temps del boom de Netflix i de sèries com Joc de Trons..., i vam decidir fer un musical de sèries i dibuixos animats, d’aquelles peces que nosaltres mateixos havíem vist a la tele”. I es posa en marxa Fora de sèrie, per al qual van comptar amb l’ajuda del músic Jordi Nus, que treballa als EUA. “Ell va ser l’encarregat de realitzar els enllaços de les partitures de les diferents peces, entre les quals hi havia des del Doraemon, passant per Bola de Drac o la Fletcher, etc., per anar fins a Joc de Trons o Narcos”.

LleidArt Ensemble ha realitzat més de 150 concerts i ha recorregut bona part de Catalunya en aquests deu anys d’existència. Ara estan immersos en el projecte de celebració i apunten que “tot just l’estem construint”, afirma la Marta, amb certes reticències perquè encara no compten amb tots els suports institucionals que volen tenir per poder tirar endavant aquesta iniciativa.

Treballen per un projecte amb el pianista i director lleidatà Néstor Bayona, “i a la vegada estem en contacte amb diverses entitats importants de Lleida per tal de poder fer una proposta conjunta que sigui un projecte especial”.