Quaranta anys de La Torxa

És una de les entitats més petites de Lleida que treballen per la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual i psíquica, i aquest fet és el que propicia que s’hi visquin entranyables històries de vida en un entorn familiar on tots els seus membres hi participen activament. La Torxa és un cúmul d’anècdotes personals que demostren que la solidaritat i l’esforç són els motors per a la integració de les persones amb dificultats.

Són immensament agraïts en qualsevol gest que facis pel seu benestar. Valoren tot el treball que com a professional desenvolupes perquè estiguin bé i feliços”, afirma Josep Martí, president de l’entitat La Torxa, que porta prop de cinquanta anys treballant en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual i psíquica.

Viure i treballar en comunitat, tenir una “família” que vetlla pels interessos de les persones que no tenen igualtat d’oportunitats, és l’objectiu principal de l’entitat La Torxa, gràcies a la qual un centenar de persones amb discapacitat tenen garantida una vida plena. “Aquesta és l’ànima de La Torxa”, afirma el seu president, i és que, el fet de ser una entitat petita ha permès poder cuidar de cada usuari de forma quasi individualitzada i crear-li un entorn d’afecte i acollidor.El recorregut d’aquesta entitat és llarg i ens hem de remuntar als anys setanta quan el Josep Martí va arribar a Lleida des de Reus per fer de gerent d’una entitat dedicada a l’atenció de les persones amb discapacitat.

“El problema d’aquells anys era que tot i que ja hi havia diverses entitats que tenien cura d’aquestes persones, els caps de setmana hi havia una manca de serveis envers els usuaris d’aquests centres”, lamenta. Després d’algunes reunions amb responsables d’aquests centres va nàixer l’esplai per als caps de setmana. “Llavors es deia ANDEC. Vam comprar un local al carrer Comerç de Lleida i els caps de setmana hi anaven usuaris de diferents centres especials de la ciutat”, explica Josep Martí.

Entre els anys vuitanta i noranta ANDEC organitzava diverses activitats per a les persones amb discapacitat intel·lectual. “Fèiem molts jocs de taula, jugàvem al ping-pong; anàvem a fer esport al campus dels Instituts i fins i tot vam un muntar un petit bar i una petita discoteca que va ser tot un èxit!”, explica Josep Martí.

Totes aquestes activitats de caps de setmana s’organitzaven i desenvolupaven a través de voluntaris i els usuaris pagàvem 100 pessetes al mes (0,60 euros d’ara). A més, per acabar de finançar l’esplai s’oferien classes de repàs per a qui ho requerís.

Així va començar com a professora l’Esther Macià, ànima de l’entitat fins a la seva mort l’any passat. Amb els ingressos de l’acadèmia anomenada Rheinfall s’ajudava a finançar el club de caps de setmana. 

Una de les accions que encara perduren ideades per l’Esther són les Estades Inclusives. A l’estiu, els fills dels treballadors de La Torxa fan activitats conjuntes amb els usuaris, tot un exemple d’integració.A poc a poc les activitats de caps de setmana es van anar complementant amb altres entre setmana, “i vam endegar una activitat d’ocupació.

Era molt senzilla però vam optar a alguns cursos de l’INEM i així a principis dels anys noranta vam aconseguir convertir-nos en Centre Especial de Treball i d’acord amb les ajudes que rebíem de l’INEM vam anar tirant endavant i acollint cada cop més usuaris”, explica el president de La Torxa, que afegeix que “en aquesta època vam rebre una ajuda de l’INEM de 21 milions de pessetes. Eren molts diners, llavors! Però ja vam poder comprar màquines per manipular el paper i fer treballs per a empreses de Lleida”.

A partir d’aquest moment és quan La Torxa decideix ampliar els seus serveis. En l’actualitat la Torxa aporta tres serveis als seus usuaris: el Centre Ocupacional, el Centre Especial de Treball i els anomenats “Apartaments” o llar residència.

El Centre Ocupacional i el Centre Especial de Treball estan ubicats en un mateix edi?ci al complex de la Caparrella de Lleida des de l’any 2004 i “els Apartaments” es troben des del 2017 al barri de la Bordeta. Aquestes noves instal·lacions van suposar un salt qualitatiu molt important per a l’entitat, que atén un centenar de persones.El Centre Especial de Treball ofereix una alternativa laboral adaptada als seus usuaris que, a causa de la seva discapacitat, no poden accedir al mercat laboral ordinari.

El seu objectiu és fomentar la integració social i laboral d’aquest col·lectiu que es troba en situació d’exclusió social. Al Centre Especial de Treball es treballa, majoritàriament, en l’etiquetatge de productes de Torrons i Mel Alemany, una firma que col·labora amb diverses entitats lleidatanes del tercer sector.

El Centre Ocupacional té com a finalitat facilitar als seus destinataris la teràpia ocupacional a fi que puguin assolir, dins de les seves possibilitats, una màxima integració social. Els seus usuaris són persones amb discapacitat psíquica que es troben en edat laboral i que, per tant, han finalitzat el corresponent període formatiu, amb un grau de disminució igual o superior al 65% i sense la capacitat de treballar per cobrir una plaça al Centre Especial de Treball.

Des del 1995, La Torxa també ofereix el servei llar residència a persones amb discapacitat que formen part del CET i el Centre Ocupacional amb l’objectiu d’oferir un espai on l’usuari pugui disposar dels suports necessaris per al seu desenvolupament i perquè participi de forma activa en l’entorn social en el qual es troba. “Els Apartaments”, tal com van batejar els usuaris a la residència, els permeten viure en un espai privilegiat i adaptat a les seves necessitats i capacitats. Actualment hi resideixen més d’una desena de persones.

D’un local al carrer Comerç de Lleida, La Torxa ha passat a comptar amb unes instal·lacions que el seu únic objectiu és atendre els seus usuaris i donar-los l’oportunitat de malgrat les seves mancances poder desenvolupar totes les seves aptituds.

Cinc històries de lluita, superació i afecte

El Mario i el Pep són amics inseparables. El Mario té 45 anys i porta des de l’any 2002 al Centre Ocupacional, on només arribar ja va conèixer el Pep, de 73. El Mario i ell comparteixen habitació als “Apartaments”. Quan es van traslladar a la nova llar residència de la Bordeta podien haver estat en habitacions separades perquè hi ha l’espai suficient, però el Pep va demanar continuar dormint al costat del seu amic per si alguna nit ell tenia un atac d’epilèpsia.

S’estimen incondicionalment i es cuiden molt l’un a l’altre. El Pep té família i dins de La Torxa ha fet molts amics, s’emociona pensant en tots ells. El Mario explica que el Pep sempre l’ajuda molt en tot. El Miguel fa 13 anys que assisteix al Centre Ocupacional i dos que resideix als “Apartaments”. Li agrada treballar en les diferents tasques que es realitzen al Centre Ocupacional, fer excursions i ballar. És un enamorat de la música i les seves activitats preferides són el karaoke i les sessions de música amb l’Ivan, un jove voluntari de Lleida que col·labora amb l’entitat dos dies a la setmana.

La Lídia té 44 anys i fa prop de 28 anys que treballa al Centre Especial de Treball (CET) de La Torxa i coneix la casa com ningú. És una treballadora excepcional i amb una memòria privilegiada. Viu al barri de Cappont amb el seu pare i el seu germà i, com molts altres treballadors, puja a la Caparrella amb un l’autocar de La Torxa cada matí.

Amb tants anys a l’entitat ha fet una gran quantitat d’amics amb qui manté una relació estreta fora del CET, sortint a berenar, sopar o anant de compres al carrer Major. Les diferents sortides anuals i les vacances d’estiu a la platja que organitza l’entitat també reforcen aquest vincle fora de l’entorn laboral.

La Mari Carme té 39 anys, treballa al Centre Especial de Treball des del 2008 i explica que ella està allí on la necessiten, sempre preparada per realitzar qualsevol feina que pugui sorgir. Viu amb la seva parella a Alcarràs. Es va proposar compaginar la seva jornada laboral al Centre Especial de Treball de La Torxa mentre es treia el graduat i el carnet de conduir a la vegada. Ho va aconseguir tot a la primera. És una aventurera sense por.

El Salvador i la Mònica es van conèixer fa onze anys al Centre Especial de Treball de la Torxa. Ell vivia sol i ella als “Apartaments” o residència de l’entitat. En un principi el Salvador volia continuar vivint sol, però amb la Mònica va trobar l’amor de la seva vida, fet que el va dur a prendre la decisió d’instal·lar-se a la llar residència per passar més temps amb ella. Ambdós estan tutelats per l’entitat.

L'enyorada Esther Macià

L’Esther Macià va morir el mes de desembre passat quan li faltava ben poc per jubilar-se. Era, i de fet encara és, l’ànima de La Torxa, entitat que va dirigir i on va desenvolupar tota la seva activitat professional al costat del seu marit i actual president, Josep Martí. Treballadors i usuaris del centre coincideixen que va ser una peça clau en tota la història i la consolidació de l’entitat com a referent en la cura de les persones amb discapacitat.

Es posava en la pell de cada usuari, escoltant les seves preocupacions i alegries; responia amb sinceritat i feia sentir a tothom especial, i és que per a ella tots i totes eren la seva família. L’objectiu que sempre va guiar l’Esther va ser el fet de poder crear una família de persones amb vocació entre els treballadors de l’entitat, per poder tenir cura al llarg de tota la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, de manera inclusiva.

Usuaris com la Mari Carme, que s’emociona al parlar de l’Esther, expliquen que era un pilar fonamental de l’entitat i per als usuaris. Cada dia els dedicava una estona per escoltar les seves inquietuds, passant per cada taula de treball. Usuaris i treballadors saben que malgrat la pèrdua de l’Esther, “hi ha un bon equip que mai ens abandonarà, que estiren el carro”, afirma la Mari Carme.