Moda-re, un gest per a la integració i el medi ambient

La contaminació ambiental que provoca la indústria tèxtil és encara molt desconeguda per a la majoria de consumidors. El fast fashion ha comportat un consum massiu de roba que en la majoria dels casos és totalment prescindible. La indústria tèxtil tot i que ha començat a fer alguns gestos envers el reaprofitament i l’economia circular, encara té un llarg camí per recórrer si realment vol contribuir a reduir la petjada mediambiental. I ara que comencen a fer-se polítiques de reaprofitament de teixits i surten plataformes per vendre roba de segona mà, a Lleida tenim un exemple de reaprofitament tèxtil aplicant polítiques d’integració social que funciona des de fa gairebé vint anys: Troballes, autèntics pioners i especialistes en el reciclatge del tèxtil i complements. Ara ja tenen tres boutiques amb la marca Moda-re.

Entrar en un establiment de Moda-re és com fer-ho en qualsevol boutique que hi pot haver per l’Eix Comercial, en el cas de Lleida. Les peces tèxtils perfectament ordenades per colors o models, seguint un màrqueting que res té a envejar al que utilitzen les grans superfícies. De fet, si no ho saps, ni t’assabentes que acabes d’entrar en un centre en què tota la roba i complements busquen una segona vida.

Només quan comences a examinar les peces t’adones, tot i que estan etiquetades com a Moda-re, que totes són de diverses marques que van des d’Armani passant per Zara, Massimo Dutti o Mango fins a algun complement autèntic de Louis Vuitton.

A Moda-Re hi pots trobar vestits de festa i de grans marques impecables i a preus molt assequibles.

I és que la nova llei de residus que va entrar en vigor fa uns mesos estableix que l’any 2025 els romanents tèxtils hauran de passar pels mateixos controls i reciclatge que avui per avui ja s’exigeix al vidre o al cartró. Per tant, ha arribat l’hora que tothom, productors, administracions i consumidors ens posem les piles en el reciclatge o reaprofitament de roba, perquè la indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta.

“Crec que el consumidor final està començant a conscienciar-se del que realment importa, que és donar una segona vida al tèxtil i ho demostra el fet que nosaltres en poc temps hem obert dues botigues més de Moda-re a Lleida capital i van bé”, explica Adrià París, gerent de Troballes, organisme vinculat directament amb Càritas i soci de la cooperativa Moda-re.La història de Troballes l’hem d’anar a trobar als anys noranta quan les diverses parròquies de la ciutat eren centres on es podia donar roba que es redistribuïa entre les persones de la zona que ho necessitaven. Però va arribar un moment que aquests centres de culte ja no donaven a l’abast pel que fa la capacitat d’emmagatzematge i distribució, llavors és quan Càritas va començar a agafar les regnes i neix Troballes l’any 2006.

“El que es va fer va ser assumir la tasca que llavors feien les parròquies i, a la vegada, creàvem llocs de treball per a persones vulnerables, en el sentit que necessitàvem gent que anés a buscar la roba, la tractes, la classifiques, etc., i no solament en fèiem donació, sinó que es va començar amb la venda de segona mà a preus molt i molt assequibles i és quan vam obrir la primera botiga”, explica el gerent de Troballes. Va ser, precisament, a partir de l’any 2006 quan es va disparar el consum i la producció de roba, el que es coneix com fast fashion.

Troballes estava recollint en aquells anys una mitjana a la demarcació de Lleida d’entre 400 i 500 mil quilos de roba, “i ens va començar a passar el mateix que havien patit les parròquies. Estàvem recollint grans quantitats de roba que realment no podíem gestionar”, apunta l’Adrià París, que afegeix que “aquest problema no solament el tenia Troballes sinó totes les empreses d’inserció social que treballaven amb el tema tèxtil, la majoria vinculades a projectes socials de Càritas.

Havíem de fer-hi alguna cosa. Ens vam reunir amb totes les empreses d’inserció social que depenien de Càritas i ens va quedar clar que amb el volum de roba que havíem de gestionar no podíem complir amb satisfacció ni amb els objectius de reinserció ni de reciclatge”.

I és en aquest moment quan es crea la Cooperativa Moda-Re, “en la qual participen totes les Càritas diocesanes que vulguin i les seves empreses d’inserció que es dediquen al tèxtil, i és a partir d’aquest moment i després de moltes reunions que es decideix crear tres grans plantes de reciclatge de tèxtil a València, Barcelona i Bilbao. Són plantes grandioses i un exemple a tot el sud d’Europa pel que fa al reaprofitament del tèxtil”, explica l’Adrià.

En l’actualitat tota la roba que es recull dels contenidors de reciclatge del tèxtil s’envia a la planta de Barcelona i allí és on comença tot el triatge. Primer la que és bona i que per tant pot anar a la venda.

Aquesta roba es tracta, es renta i es deixa a punt per anar les botigues. La roba intermèdia que s’exporta al Tercer Món i una tercera que realment ja no es pot fer servir per a res, només per a reciclatge total.

“Havíem d’aconseguir el reciclatge total i va arribar un moment que necessitàvem noves inversions perquè reciclar filatures no és fàcil. Estem parlant d’inversions vora el milió d’euros per la maquinària que havia de facilitar aquest reaprofitament.

Gestionant a través de la cooperativa de Moda-Re vam aconseguir ajuts tant de la Unió Europea com estatals i autonòmics, i avui en dia podem dir que la roba que entra a través de Troballes es recicla absolutament tota”, explica amb to satisfet l’Adrià, que comenta que “tot i que l’objectiu més important de Troballes i Moda-Re és la reinserció social, també és molt important tot el tema mediambiental i més tenint present que el tèxtil és la segona indústria més contaminant del planeta”. La reinserció social a través de Troballes és fa d’acord amb els ajuntaments i els consells comarcals.

Eix comercial. A la imatge, la boutique del carrer Sant Antoni.

Aquestes institucions són les que valoren les necessitats de les persones vulnerables i les adrecen a Troballes. Un cop allí comencen un itinerari de formació que durarà dos anys.

“Durant aquest temps el que fem d’acord amb els treballadors socials marcà un itinerari laboral a la persona vulnerable, amb la qual cosa passat aquest període nosaltres podem oferir a les empreses personal qualificat en diferents vessants: comerç, bugaderies, logística, neteja, etc.”, explica l’Adrià, que afegeix que “tot aquest treball envers les persones vulnerables és pot fer gràcies als recursos que s’obtenen per la venda de roba de segona mà a través de Moda-Re. Aquesta marca ja té tres botigues a Lleida i quaranta a tot Catalunya.

Una, la més veterana, situada prop del Palau Episcopal de Lleida, al Centre Històric i des de fa uns mesos, Moda-Re compta amb dos boutiques més. Una de petita, al centre neuràlgic de l’Eix Comercial, al carrer Sant Antoni, i una altra de més gran i espaiosa al carrer Anselm Claver.

A banda de les tres botigues de Moda-Re, en el darrer any s’han obert alguns comerços especialitzats en roba de segona mà com per exemple El Golfo i que es troba situat al passeig de Ronda, o Kaiva Vintage, al carrer Pi i Margall.

La roba de “segona vida”, com li agrada dir a l’Adrià París, pot tenir diversos orígens, ja que marques com Inditex fan grans donacions de roba en stock a Moda-Re, “per tant tu pots anar a una de les nostres botigues i malgrat que tot està etiquetat com Moda-Re, pots veure que hi ha peces que són de Zara, HM, Cortefile, etc.

i fins i tot trobar peces de marques exclusives i que busquen una segona vida perquè estan impecables”. Quan entres en una boutique de Moda-Re “tota la roba està perfecta, perquè la nostra política és que el comprador gairebé no pugui diferenciar si és una peça nova o de segona mè.

I no solament pots trobar peces realment bones i a preus molt baixos, sinó que a més estaràs contribuint a una tasca social molt important, a més de fer un gest impagable envers el Medi Ambient”, conclou l’Adrià.

Troballes i Moda-Re tenen el seu centre logístic a Lleida en unes naus del Turó de Gardeny. Allí, els arriba no solament la roba dels contenidors que marxa en pocs dies cap a la planta de Barcelona, i després de passar tot un procés de selecció i neteja torna a Lleida en capses perfectament etiquetades, sinó que “hi ha peces que ens venen de donacions directes d’entitats de Lleida.

Aquestes donacions es tracten directament aquí”, explica l’Encarna, que ja fa molts anys que treballa com a tutora de reinserció social a Troballes i que dirigeix un equip que selecciona les peces que aniran directament a les boutiques de Lleida.

“Aquí veiem de tot.

Peces i complements de grans marques com Hugo Boss, Valentino, Pertegaz i últimament vestits de núvia o abrics de pell sensacionals”, explica l’Encarna, mentre obre una capsa plena de bosses de mà que ha arribat de la planta de reciclatge de Barcelona i que en poques hores ja estaran als prestages de les botigues de Moda-Re de la ciutat. L’equip que dirigeix l’Encarna compta amb una zona de bugaderia i planxat per a aquelles peces que al ser donacions directes d’entitats de Lleida no marxem cap a la planta de Barcelona.

Mentre fem aquest reportatge, la Sabrina Allalou està posant unes rentadores de peluixos, que també buscaran una segona vida, mentre en un altra nau del costat el Jordi Fernández, cap de la logística de recollida de roba dels contenidors, acaba d’arribar de la replegada diària. Per a aquest tècnic l’ideal “seria que en cada illa de contenidors que hi ha a la ciutat, n’hi hagués una de roba usada perquè a hores d’ara i malgrat els esforços que fem encara estem molt lluny dels objectius del total reciclatge del tèxtil”.

Els gegants de la moda es comencen a posar les piles

El vaixell insígnia del Grup Inditex, Zara, anunciava el novembre passat la creació de Zara Pre-Owned, una nova línia de negoci que té com a objectiu la compra, venda, donació o reparació de roba de segona mà. Inditex obre així una porta en pro de la sostenibilitat i l’economia circular, ja que no hem d’oblidar que la indústria de la moda, especialment aquella que fa servir materials sintètics, és la segona més contaminant del planeta a més de la que absorbeix més recursos hídrics.

Un exemple: per fabricar uns pantalons texans calen 7.500 litres d’aigua, la quantitat que beu una persona en set anys. A aquest desaprofitament hídric hem de sumar que la majoria dels tints que es fan servir són grans contaminats. Un estudi publicat per la Universitat Oberta de Catalunya explica que Zara no és l’única marca del sector de la moda ràpida fast fashion) “seduïda per aquesta nova veta de mercat.

H&M també ha desenvolupat una plataforma per a la venda de peces de vestir emprades, Sellpy, que ja funciona en vint països, entre els quals hi ha Espanya”. L’article es pregunta si “estem davant d’un “globus sonda” llançat per temptejar el comprador de botigues de moda ràpida o si, realment, és una línia de negoci pensada, planificada i implantada amb intenció que creixi i arreli”.

“Actualment comprem, de mitjana, un 60% més de roba que fa una dècada, i la llencem després d’haver-la fet servir una mitjana de només deu vegades. Per tant, el model és totalment insostenible i hem de buscar opcions que allarguin la vida dels productes i fomentin l’economia circular”, apunta, en l’article esmentat de la UOC, Neus Soler Labajos, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.

L’experta defensa que “tant les empreses com els consumidors tenim la responsabilitat de cuidar el planeta”. Per a la professora Soler aquestes grans empreses encara podrien fer molt més per a la salut ambiental del planeta perquè “sembla un contrasentit que, d’una banda, venguin productes de segona mà i, de l’altra, continuïn produint volums ingents de roba i, a més, en condicions generalment no desitjables”, afirma aquesta professora.

Aquestes noves plataformes poden, sens dubte, ser una amenaça per a les veteranes com Winted o Wallapop. Per a la professora Soler “pel que fa a la venda de roba, Wallapop ja s’havia quedat enrere abans que sorgís Zara, ja que Vinted concentra la venda exclusiva d’aquesta mena de producte.

Respecte a Vinted, tanmateix, caldrà veure com funciona Zara. A més, a Espanya, sobretot, es confiarà molt més en una empresa autòctona amb diversos punts físics per atendre el consumidor que en una aplicació estrangera amb seu a Lituània i cap punt d’atenció”.