Tatuatges que curen

La superació d’una malaltia pot ser una experiència molt dolorosa, quan es produeix una pèrdua, una amputació. Aquest és el cas d’algunes de les dones que han patit càncer de mama i han hagut de passar per una mastectomia. La pèrdua d’un o dels dos pits és una experiència traumàtica. Es pot reconstruir la mama, però no el mugró o l’arèola, de manera que queda poc natural. Aquí és on entren en joc els protagonistes d’aquesta història.

A l’estudi de tatuatges Mystic Eye Tattoo de Lleida, ofereixen de manera completament gratuïta treballs de reconstrucció de mugrons i arèoles per a dones que han patit un càncer de mama.

Els tatuatges, al contrari del que molta gent pensa, no són una pràctica recent. De fet, s’han trobat restes humanes de fa més de 5.000 anys amb indicis de tinta. La història dels tatuatges ha anat canviant al llarg del temps, des de fer-se servir per recordar aquells que moren, passant per ser utilitzats com un codi identificatiu durant l’holocaust nazi, fins a convertir-se avui en dia en art. Però en l’actualitat, els tatuatges no només són una manera de decorar la pell, sinó que també poden tenir un vessant més guaridor.

Segons estudis de la Universitat de Washington i la Universitat de Waterloo d’Ontario, els tatuatges poden fomentar l’acceptació d’un trauma i són una manera de reclamar el cos com a propi després d’experiències doloroses, com poden ser abusos, addiccions o malalties; especialment en els casos on hi ha una pèrdua. Tornar a sentir el cos com a propi és clau per tirar endavant.És amb aquesta idea que des de l’estudi de tatuatges Mystic Eye Tattoo, situat al carrer Acadèmia 3 de Lleida, en Yarda i la Linn, parella i propietaris del local, ofereixen des del 2016 tatuatges realistes d’arèola i mugró per a dones que han patit càncer de mama i se’ls ha fet una mastectomia.

Ja en obrir l’establiment, tots dos tenien molt clar que volien oferir aquest servei, i el més important, que ho volien fer de manera gratuïta. “El cost real és molt baix; nosaltres ens guanyem la vida amb els tatuatges que es fa la gent per gust, llavors volíem posar el nostre granet de sorra.

No sabíem de cap lloc a Lleida on fessin la pigmentació d’arèoles, de manera que vam decidir fer-ho nosaltres. Com que el cost és tan mínim, ho fem gratis”, diu Yarda sobre per què no cobren per aquest servei.

Actualment a Lleida hi ha més llocs que ofereixen aquest servei, a banda de clíniques que fan la reconstrucció.Segons explica, el que els motiva a fer aquest tipus de servei no són els diners, és la reacció de les dones un cop es miren al mirall. “La resposta de totes les clientes que s’ho han fet val més que els diners.

Si ho arribo a cobrar, no em compensa, el que realment em motiva a fer-ho és la reacció d’elles en veure’s completes”, apunta.Declara que han atès dones que fa anys que no tenen mugró, perqué després de passar per quiròfan i perdre un pit per erradicar el tumor, fan la reconstrucció del pit, però no del mugró; hi ha casos en què afecta a un pit, però en d’altres són els dos, i remarca que és molt bonic poder veure l’emoció de les clientes un cop es tornen a veure el pit com havia sigut abans de patir el càncer. Un dels altres factors que els van incentivar a oferir aquest servei de manera gratuïta és que “és una pèrdua que ningú vol tenir, no és un caprici, no és per decoració, jo ho considero com una necessitat i, per sort, ens podem permetre oferir-ho gratuïtament”, afegeix.Aquests tatuatges els fan amb efecte 3D, cosa que fa que sembli que tinguin relleu.

“En els casos on els falta un sol mugró, per a mi és més complicat de fer, ja que m’he d’assegurar que sigui tan similar a l’altre com sigui possible. En els casos on falten els dos, tenim una mica més de llibertat, llavors ho parlem amb la clienta, els ensenyo una petita mostra de treballs previs i finalment decidim el que farem entre els dos”.Els tatuatges són, si fa no fa, 20 minuts de feina per mugró, però solen fer sessions d’aproximadament una hora, ja que asseguren que els agrada conèixer les clientes, volen saber la seva història i què les ha portat a fer-se’l.

“Trobem essencial conèixer el client en tots els nostres treballs, però a elles les trobo encara més vulnerables perquè, primer, m’han d’ensenyar una part del cos que se suposa que és íntima, i segon, perquè a causa de la malaltia, moltes vegades, el pit que s’ha reconstruït no és perfecte. A més crec que hi ha una falta de confiança, és a dir, penso que en el cas d’un metge els és més fàcil ensenyar aquesta part del cos que no pas a mi, llavors crec que és molt important establir certa confiança primer”.

També apunta que moltes vegades les dones que venen a fer-se aquest tipus de tatuatges són dones que no s’han tatuat mai i no saben què esperar-se. Des de l’estudi afirmen que la majoria encara hi van amb la idea que els tatuatges són una cosa per a moters o quinquis, i remarquen que el que troben clau és que les dones se sentin còmodes.Expliquen que hi ha mesos que potser fan dos o tres tatuatges reconstructius però que depèn molt, ja que poden passar mesos sense fer-ne cap.

“Són menys de les que m’esperava quan vam començar amb la iniciativa. En obrir vam fer molta promoció, però no vam tenir èxit; també vam anar a demanar col·laboració a l’hospital, que no els va interessar, i a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que és des d’on ens arriben la majoria de les clientes”.

Afirmen que creuen que hi ha un volum elevat de dones que no s’han ni plantejat la possibilitat de fer-se aquest tipus de tatuatge, potser perquè no els interessa, però sospiten que hi ha una gran part que ni tan sols saben que això existeix, tenint en compte que l’any 2021 es van detectar des de l’Arnau de Vilanova 327 casos de càncer de mama i fins a 91 mastectomies. Yarda també esmenta que molta gent no es creu que ho ofereixin de manera gratuïta, i fins i tot un cop ja tatuades surten amb el moneder a la mà, encara desconfiades que realment ho sigui.Des de l’estudi esperen que, amb el temps, la iniciativa creixi encara més, ja que pensen que poden ajudar moltes més dones de les que passen pel local i que han superat la malaltia.

A canvi ells s’emporten la complaença de poder ajudar dones que, en alguns casos durant anys, s’han vist incompletes i és un sentiment que els omple d’alegria cada vegada que acaben un treball i veuen els rostres de les clientes plens d’emocions.