Fruites i verdures exòtiques a Lleida

Estem a la millor zona a nivell mundial pel que fa a la producció de fruita de pinyol, d’això no hi ha dubte, i a banda de ser uns grans productors també ens agrada ser uns bons consumidors. Quan arriba als mercats la fruita de Lleida, molt especialment el préssec, la nectarina, la cirera i el paraguaià, no ens hi podem resistir. Però d’aquest or de Ponent només en podem gaudir pocs mesos a l’any. Això, sumat al fet que la cuina mediterrània ha anat incorporant tocs exòtics, vinguts d’Àsia o de Sud-amèrica ha provocat que a poc a poc sigui habitual trobar als nostres mercats fruites i verdures tropicals i exòtiques.

La pinya, l’aranja, la papaia, l’alvocat, el mango, la fruita de la passió (maracuià), el kiwi o la petahia, en fruites; la tomata japonesa amela, l’albergínia japonesa, la ceba xinesa, el pak choi (una mena de bleda asiàtica) o el bimi, entre altres, són fruites i verdures que ja podem trobar tot l’any als nostres mercats, siguin grans superfícies o petites fruiteries de barri, i fins i tot algunes ja es produeixen a la Península i altres, com el mango, arriben a Lleida 24 hores després de ser collits a Mèxic en avió.

La globalització ha comportat un gran moviment a nivell mundial de tots els mercats que ha afectat, també, els productes primaris. Tampoc podem obviar que hi ha hagut canvis en les nostres dietes, sobretot en els joves, que cada cop més incorporen productes exòtics als seus menús.

I és que l’aportació de la cuina asiàtica i sud-americana a que anomenem cuina mediterrània és amplíssima. Fa vint anys no teníem ni idea del que era un sushi, i ara trobem aquest producte d’origen japonès, que es basa en el peix cru i l’arròs, a tot arreu, des de supermercats a restaurants i en cuina per emportar.La cuina mediterrània amb tocs asiàtics no és nova, tot i que ara està molt de moda.

Jordi Pallàs, xef del restaurant Aimia, va ser un dels pioners a Lleida des que va obrir el 2012. “La incorporació d’aquest tipus de gèneres exòtics a la nostra cuina conjuguen molt bé. Són productes que aporten a qualsevol plat molta elegància i et donen joc a l’hora de crear sabors diferents i nous als teus plats”.

Xef de l’Aimia. El Jordi amb unes postres de maracuià, coco i granissat de menta

De tota manera en Jordi Pallàs té clar que, tot i el boom de diferents fruites i verdures exòtiques, “hem de tenir present que en el receptari de cuina catalana medieval Sent Sovi (1324), ja es proposava cuinar l’esturió amb gingebre, per exemple.

Per tant, assumir productes o tocs asiàtics als nostres plats ja ve de lluny i crec que s’ha anat assimilant amb molta naturalitat”. El xef de l’Aimia se sent afortunat, perquè recorda que l’any 2000, quan encara estava en ple aprenentatge i començava a treballar als millors restaurants de Barcelona, “va ser el gran boom de la cuina professional catalana, de l’alta cuina. D’aquells anys en van sortir genis com Ferran Adrià o Joan Roca i nosaltres, els més joves, sabíem que s’estava gestant una cosa molt xula”. La fusió entre grans cuines tradicionals permet la creació de nous sabors.

“Per exemple, tu tens unes maduixes i les amaneixes amb vinagre però si li afegeixo un punt de llima de quefir et surt un plat realment esplèndid”. En Jordi Pallàs té diferents plats a la seva carta amb influències asiàtiques com la corvina amb guarnició de pak choi.

O el mateix peix acompanyat de leche de tigre (d’origen peruà) i pebrots del padró o ceviche, que per a Pallàs “ha de picar i, de vegades, per adaptar-lo als nostres gustos el fem insípid”. Si hi ha algú a Lleida per a qui les fruites i verdures, vinguin d’on vinguin, no tenen secret és Xavi Navarro, cap de fruita i verdura del Plusfresc.

Aquesta cadena de supermercats va moure l’any passat uns 6.000 quilos de pitaia i fruita de la passió, entre altres més de 180.000 quilos de plàtan; 140.000 de pinyes; 180.000 de kiwis, 130.000 d’alvocats i uns 1.000 quilos de verdures exòtiques.

Per a aquest tècnic “hi ha fruites com el plàtan, la pinya i el kiwi que ja les tenim totalment assimilades a nostra dieta i sens dubte una de les estrelles és l’alvocat. Aquí al Plus podem arribar a vendre’n fins a 10 caixes en un dia; mentre que el mango, la pitaia, la fruita de la passió o el minimango comencen a ser coneguts i es venen molt bé”. En l’actualitat tots els supermercats Plusfresc ja tenen diverses fruites exòtiques, però el Sunka que hi ha al Carrer Bisbe Ruano és on s’ha muntat un racó gurmet i on hi ha una mena de corner només dedicat a les fruites exòtiques i tropicals.

En aquest punt hi ha, per exemple, la pinya que ve de Costa Rica, “una de les joies” i arriba en avió igual que el mango. “Tenim clients que venen expressament a buscar aquesta pinya perquè no pica ja que té corregida l’acidesa en la maduració”. Xavi Navarro reconeix que, a nivell personal, la fruita exòtica que més li agrada és l’anomenada fruita de la passió.

“De fruites tropicals n’hi ha hagut sempre. Per exemple, el plàtan l’hem tingut a casa de tota la vida i és una fruita tropical, igual que el kiwi o la magrana. Nosaltres durant la campanya d’hivern teníem aquests productes i venien de Lleida. Un altra cosa són les que podríem anomenar exòtiques i que ens arriben per avió o vaixell. Per exemple, la millor pinya és la de Costa Rica i el millor mango, el de Peru, el Brasil o Mèxic, que arriben a Lleida 24 hores després de ser collits amb un grau de maduració perfecte”.

A partir d’aquí ja entra una llarga llista on estarien els litxis, els kunquat o taronges de la xina, “que es mengen amb la pell”, la guaiaba, la magraneta, el maracuià, la llima quefir, la bufeta de gos, la pitaia vermella, el rambutan o el tamarillo, entre altres. També podem trobar en el grup més de verdures els anomenats ètnics com el plàtan mascle, el gingebre o la yuca, “que és boníssima. La yuca és un tubercle i es bull com la patata i és sensacional, fins i tot després de bullit el pots fregir”, explica en Xavi Navarro. “El que està clar és que a Lleida tenim la millor producció mundial a nivell de qualitat en fruita de pinyol”, com el préssec, el paraguaià, la nectarina o la cirera. “El que passa és que la nostra fruita és molt efímera, no aguanta gaire l’emmagatzematge a cambra. Té molt poca vida i és molt estacional”.

La Sara porta 28 anys al capdavant de la verduleria Sara Fruits del carrer Democràcia de Lleida. En els seus expositors sempre trobaràs productes de Lleida i de qualitat. Durant tots aquests anys la Sara ha anat incorporant nous serveis a la botiga com fruita pelada llesta per menjar o escalivada i darrerament juntament amb la seva companya Maria José van decidir muntar uns dies temàtics de fruites i verdures exòtiques.

Sara fruits. La Sara amb un cistell d’albergínies xineses.

“Vam voler fer una prova i vam portar des d’alguns bolets asiàtics fins a patxoli, la col i l’albergínia xineses i va ser tot un èxit”, explica la Maria José. Des de llavors a Sara Fruits cada quinze dies munten una part de la botiga amb verdures asiàtiques.

Una de les verdures que més crida l’atenció és l’albergínia xinesa, que és d’un morat intens i té forma de fuet. “És boníssima”, explica la Sara, “la pots fer com faries una albergínia d’aquí però és més dolça. Et recorda les albergínies d’abans. Ens ho diuen moltes clientes i qui la tasta, repeteix”.

Totes aquestes verdures exòtiques venen de Mercabarna i diu la Sara que als clients els agrada experimentar amb producte nou, “perquè hem de tenir present que hi ha molta gent que li agrada la cuina asiàtica, la coneix, ha viatjat... Per exemple, la col xinesa per a l’amanida, talladeta en juliana, està boníssima”.

La Fruiteria al carrer del Bruc del barri de Cappont porta trenta anys oberta i és una de les més veteranes de la ciutat. Darrerament també ha incorporat diverses fruites exòtiques. La Marta, però, ho té clar: “Jo porto molta fruita exòtica per Nadal, perquè a l’hivern tenim molt poca oferta d’aquí.” La resta de l’any “el que ja tinc fix és l’alvocat, el kiwi, la pinya de Costa Rica i el mango d’avió”.

La fruiteria. La Marta, de la Fruiteria del carrer del Bruc, sempre té mangos, que a alguns clients els recorda el préssec.

Per a aquesta professional, “les grans propietats nutricionals de l’alvocat han fet que sigui un top en vendes. El mango també agrada molt perquè a alguns clients els recorda el préssec”, no en va, aquesta fruita és coneguda com “el préssec dels tròpics”.Malgrat que les fruites tropicals a poc a poc es van instal·lant a tots els mercats, per a la Marta “la millor fruita, per a mi, continua sent la de Lleida. Sí que és veritat que la de pinyol és efímera, però a mi m’agrada treballar amb el que tenim aquí”.

La verduleria i fruteria Botigueta de la Carme es troba a l’avinguda de Madrid de Lleida, on es va instal·lar fa dotze anys. “Des del primer dia he tingut fruita tropical, perquè d’una manera o una altra sempre hi ha hagut demanda. Ara bé, aquest tipus de fruita ha d’arribar a casa nostra en avió perquè llavors assegures una bona qualitat”. La Carme Sánchez sempre té a la seva botigueta pinya, mango o papaia, però la joia de la corona són els alvocats i el plàtans.

La botigueta de la Carme. A l’avinguda de Madrid hi ha clients que compren tot l’any fruita exòtica.

“Ara estem vivint un boom en la venda de l’alvocat perquè és molt saludable i com que aquest és el missatge que el ciutadà està rebent, doncs tot plegat fa que se’n potenciï molt la venda”. Malgrat que la campanya de pinyol de Lleida ja està en marxa, la Carme explica que aquest fet no disminueix la venda de les fruites exòtiques.

“Jo tinc clients que venen expressament a buscar-les i el fet que en pots tenir tot l’any doncs fa que fidelitzis molt el consumidor.”

I si hi ha un indret a Lleida on hi ha més oferta de fruites i verdures és el mercat dels dissabtes del Barris Nord a Pardinyes. En aquest indret també hi ha ja diverses parades que tot i oferir producte de proximitat també ofereixen fruites tropicals o exòtiques.

El rei. L’alvocat està totalment assumit a la nostra dieta i té grans propietats nutritives.

Per a l’Andreu, de Fruites Andreu, “són productes que la gent cada vegada busca més. Hem de tenir present que a Lleida també hi viu molta gent de fora, però també tenim el client de Lleida que cada dissabte et ve a buscar els maracuiàs, les papaies, els mangos o els alvocats, que és el que més es ven”.

Per al Lluís de la parada de Fruites Goya del mercat dels dissabtes de vegades les campanyes de determinades fruites es van acoplant. “Els clients, per exemple, es pensen que aquí tenim síndries tot l’any i no és així.

Es comença per la síndria del Senegal, després amb la d’aquí i amb el meló passa el mateix però a l’inrevés: es comença amb producte nacional i es continua amb el que ve del Brasil, el Senegal i torna a empalmar amb el d’aquí.” Aquest professional del sector primari té clar que “els clients de més edat són molt més tradicionals a l’hora de comprar, en canvi la gent jove sí que vol tastar coses noves i descobrir gustos nous”. Una manera de fer la volta al món sense sortir del mercat.

"Cap fruita del món pot competir amb la qualitat que té la nostra"

Josep Presseguer- Director General del Grup Cooperatiu Fruits de Ponent

L’entrada de fruites i verdures tropicals o exòtiques està afectant la comercialització o el consum de la fruita i hortalisses de Lleida? Jo crec que més aviat, si afecta, és al consum local. A nivell d’exportacions no ho notem gaire, perquè als mercats internacionals sempre hi ha hagut de tot. Sí que és veritat que hi ha una tendència a l’alça cap al consum d’aquests tipus de fruites i hortalisses exòtiques, i quan més ho notem és quan pitjor ens va aquí. Es a dir o perquè tenint un excés de producte o en tenim poc. Quan es donen situacions extremes llavors és quan entren més les produccions d’Àsia o Sudamèrica. Per tant sigui perquè hi ha preus elevats o perquè hi ha poca producció, en aquestes situacions sí que hem detectat que fruites i verdures exòtiques van conquerint espais.

L’estacionalitat de la producció de Lleida també ha pogut afectar o incrementar la demanda que ve de països tropicals? El tema està que no fa pas gaire temps el mango, per exemple, arribava aquí al desembre per Nadal, que era quan era un gènere de contrastació. Ara ja no hi ha productes de contrastació, excepte els nostres. El mango, que és dels més consumits, arriba en avió i per tant en tenim tot l’any. Han trencat l’estacionalitat i estan fent competència tot l’any.

I el futur com se’l plantegen davant de l’entrada massiva de fruites i verdures tropicals? Pot arribar a ser un problema per a la producció de les comarques de Lleida? És que no és un problema, és una realitat. I les realitats s’han de gestionar. Però gestionar aquesta realitat té moltes derivades i arestes. És molt polièdrica. Per exemple, ens podem preguntar per què la Unió Europea deixa entrar aquest tipus de produccions amb tanta facilitat. Acte seguit ens haurem de preguntar per les normatives que gestiona la Comissió de la Unió Europea, els aranzels, les èpoques, pels tractats de reciprocitat que hi ha amb tercers països. Tot plegat és una mena de joc de geopolítica internacional. És també i sens dubte una conseqüència de la globalització i crec, a nivell personal, que n’estem pagant alguns excessos. D’altra banda, també és veritat que si aquí fem les coses bé, i que crec que sí que ho fem bé, cap fruita del món pot competir amb la gran qualitat que té la nostra, especialment pel que fa a la de pinyol.