Arquitectura arrelada: les noves tendències en construcció i reforma a Lleida

La Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida i el Premi Ignasi Miquel sempre són una bona excusa per aturar-se i observar les tendències del sector. Enguany arriben a la sisena convocatòria i el que podem constatar, respecte de les primeres edicions, és una major presència de materials tradicionals, de reformes respectuoses amb el passat, de plantejaments que busquen una major sostenibilitat dels edificis i un menor impacte ambiental. 

Fa deu anys aquells arquitectes que podien es refugiaven en la docència de la facultat i als estudiants ens transmetien la idea que era una professió sense futur. La crisi els havia tocat de ple i el model que ells havien viscut i en el qual s’havien desenvolupat professionalment, d’alguna manera, havia col·lapsat”, explica Jordi Mitjans.

Originari de Santa Maria de Meià, és soci de l’estudi cooperatiu Arqbag amb el qual han estat premiats en la categoria Intervenció de restauració, de rehabilitació o de reforma a la 6a Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida. Han guanyat amb la reforma d’una casa pairal del segle XV al Montsec i alhora han estat finalistes en la mateixa categoria amb la reconversió d’una granja en habitatge a la Vall del Corb.

Mitjans i els seus socis formen part d’una generació que s’ha vist empesa a fer les coses d’una altra manera. “Ja quan estudiàvem el nostre objectiu era el respecte per tot allò que ja existeix, fins i tot l’arquitectura més precària i poc valorada que ens puguem imaginar. La idea, d’entrada, és aprofitar al màxim tot el que hi ha i mirar d’intervenir el mínim possible per assolir els objectius plantejats. D’entrada mai no contemplem la idea de tirar a terra i alçar de nou.”

Protecció. Cal Fuster és una casa pairal del segle XV de Santa Maria de Meià que té la façana protegida. Aquesta situació legal va ser el repte principal que va haver d’afrontar Arqbag a l’hora de reformar-la de dalt a baix.

La Mostra se celebra cada tres o quatre anys i si mirem els primers catàlegs “hi trobem una major presència d’obres públiques de nova construcció i un ús més estès de formigó, vidre i acer que no pas ara”, reflexiona Orland Martí, arquitecte i vocal de cultura a la Delegació lleidatana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

“En temps de crisi la construcció es ressent i afecta el conjunt de l’arquitectura que es projecta.” No només els condiciona la crisi en termes econòmics, sinó que “els canvis de paradigma pel que fa a la gestió de l’energia i el canvi climàtic han estat la base per a normatives cada vegada més estrictes, una legislació que ha obligat al sector de l’arquitectura a reforçar o incorporar aquestes exigències”, argumenta Martí.

No es pot parlar exactament d’un trencament generacional sinó d’una tendència general del sector que ja fa uns anys que es va consolidant; sobretot en projectes públics i habitatges unifamiliars encarregats als despatxos amb més sensibilitat per als reptes actuals.

“Els referents arquitectònics hegemònics que es plantejaven als anys vuitanta i noranta eren molt urbans i amb una mirada estètica més global. Segurament les crisis econòmica i climàtica han accelerat un procés de consciència sobre els materials, la sostenibilitat energètica dels edificis i la seua funcionalitat, de manera que hi ha una mirada més conscient cap als orígens de la construcció popular, a una manera de dissenyar les cases enfocada a l’optimització dels recursos naturals de l’entorn”, apunta Jaume Farreny, que ha guanyat en la categoria Intervenció en els espais exteriors urbans o de paisatge amb el replantejament d’un mas a l’horta d’Alguaire.

Mercè Bosch és de Balaguer: “Encara que tinguem estils diferents, en moltes de les obres que s’exposen a la mostra es percep aquesta idea del fet local, un imaginari de volums i colors que connecta amb la tradició i el lloc on es projecten. Jo miro de treballar-ho molt, això, procuro que els edificis que dissenyo siguin sostenibles i fets amb el màxim de respecte per l’entorn i amb uns materials i textures propers. Per a la casa amb la qual he guanyat la categoria Intervencions de nova planta d’ús residencial, situada en un entorn urbà, he utilitzat tàpia contemporània com a part del mur, blocs de terra compactada que aporten inèrcia tèrmica, transpirabilitat i sensacions positives. En aquest tipus de materials hi ha una part sensorial molt important, per això cal reincorporar a l’arquitectura actual.”

Malauradament, l’arquitectura que es premia a les mostres promogudes arreu del territori pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya no és del tipus amb el qual conviu la majoria de la població al nostre país. Sobretot a les ciutats, on el gruix dels habitatges són pisos de promocions privades dels anys cinquanta ençà que buscaven i busquen una rendibilitat ràpida i alta, així com fugir d’aquestes consideracions més pausades, més orgàniques i més conscienciades amb el benestar dels seus clients, usuaris i habitants. Jordi Mitjans reconeix que els estudis com el seu no són la referència dels promotors convencionals, ja que “en la majoria dels casos el temps i el pressupost que dediquen a pensar en el disseny és una de les parts que més es retalla del pressupost; en general prefereixen arquitectes en plantilla que posin sobre el paper les indicacions que els fan des de la promotora que no pas dedicar temps i diners a aquesta fase prèvia per pensar i trobar solucions imaginatives, respostes arriscades als problemes que pugui plantejar l’espai alhora que es posi el benestar i la sostenibilitat al davant”, reconeix.

Tàpia. Mercè Bosch va incorporar una versió moderna d’aquesta forma tradicional de construcció en els revestiments exteriors d’aquesta casa.

“Ara bé, les petites apostes que s’han fet per treballar diferent estan funcionant i estan demostrant que fer-ho bé no és incompatible amb el negoci.” Orland Martí, sobre aquesta qüestió, accepta que sovint els premis que recauen en habitatges plurifamiliars són de cooperatives o iniciatives públiques perquè “són promotors que porten en el seu ADN el fet de pensar el bloc de pisos d’una manera diferent que un promotor convencional. En aquest sentit, l’IBAVI (Institut Balear de l’Habitatge) s’està convertint en un referent a l’hora de casar habitatge en alçada, confort i sostenibilitat”.

El despatx de referència d’aquestes promocions a les illes té un peu a Barcelona i un a Lleida. Alventosa Morell Arquitectes és un estudi especialitzat en arquitectura biodinàmica, de manera que “el nostre client tradicional era el particular i l’obra pública, ja que ens oferia la possibilitat de treballar en projectes de qualitat”, explica Marc Alventosa, soci del despatx.

Plurifamiliar. El despatx Alventosa Morell, amb mig peu a Lleida, està repensant el concepte de bloc de pisos

A la mostra lleidatana han estat seleccionats per un bloc ubicat a Cappont, el qual destaca a l’entorn i les promocions més contemporànies per detalls exteriors com uns generosos balcons, un element que pels interessos econòmics dels promotors es va tendir a eliminar o reduir a la mínima expressió, sobretot durant els anys de la bombolla immobiliària. “Nosaltres ens vam avenir a treballar en aquest projecte perquè el promotor que ens va venir a buscar, amb el qual havíem treballat en un projecte anterior d’obra pública –l’ampliació de l’escola Francesco Tonucci–, volia fer-ho amb nosaltres. Les condicions eren llibertat i respecte per fer uns pisos de qualitat des del punt de vista dels materials o de la distribució dels espais. Ja sabem que no podem anar tan lluny com en una promoció de l’IBAVI en termes de sostenibilitat i limitació de petjada de carboni, però sí que podíem treballar millor que en la majoria de les promocions habituals d’habitatge plurifamiliar que es promocionen en aquest país”, reconeix Marc Alventosa.

“Al final és una qüestió d’hores invertides a pensar”, reflexiona Rosa Solanellas, arquitecta de Benavent afincada a Lleida i reconeguda amb el sisè Premi Ignasi Miquel a joves arquitectes de la demarcació. Solanellas és d’una generació “que vam començar en plena crisi i mai no hem tocat pressupostos generosos ni hem tingut a les mans projectes de grans dimensions; això ens ha obligat a ser imaginatius en les propostes i a buscar alternatives enginyoses pel que fa als materials que podem proposar”, explica.

“No tinc clar que els habitatges que es plantegen més sensibles en termes de sostenibilitat al final siguin més cars que aquells que podem qualificar de més convencionals o que aposten perquè sigui la tecnologia qui reguli el benestar dels seus habitants sense tenir en compte la despesa energètica o la petjada de carboni. De fet, a llarg termini segur que són un estalvi des de tots els punts de vista. Crec que allò que caracteritza els projectes premiats o reconeguts senzillament és que han estat ben pensats”, sentencia.

Intervenció. La cúpula que rosa solanellas ha dissenyat Antoni Martí per al cimbori de la Capella de Sant Tomàs, a Cervera, respectant la seua història.

El cerverí Antoni Martí també és un arquitecte a qui agrada reflexionar, documentar-se i dialogar abans de prendre una decisió, sobretot quan es tracta de fer una intervenció en un espai històric com és l’església de Sant Domènec i les capelles de Sant Tomàs i del Roser de Cervera. “L’edifici era de l’orde dels Dominics: la nau central és d’estil gòtic i al segle XVIII s’amplia amb les dues capelles barroques als laterals. Quan es va decidir actuar-hi el conjunt estava molt malmès i es va plantejar una operació per fases.

Estem parlant de fa vint anys en el context del pla de Barris impulsat per la Generalitat de Catalunya”, explica Martí. La intervenció premiada a la mostra és a les cúpules de les dues capelles, amb especial èmfasi en “la consolidació dels paraments i la col·locació d’una cúpula acústica interior (ressonadora) que modula i optimitza el temps de reverberació per tal de millorar-ne l’acústica”.

A l’hora de fer la intervenció, Martí s’alinea amb aquells corrents que es plantegen un respecte per totes les actuacions anteriors. “Quan heretem un edifici també heretem una història viva en forma d’obres i usos que ens parlen de tot el que s’hi ha fet; destriar entre unes i altres és eliminar part d’aquest llegat.

El que hem de fer com a arquitectes és posar en valor el que tenim, tot, i alhora deixar la nostra empremta i actualitzar-ho als objectius i usos actuals. D’aquesta manera l’edifici té uns signficiats per ell mateix i nosaltres els posem en valor.” Respectar, repensar i optimitzar serien alguns dels objectius que es planteja l’arquitectura lleidatana més avantguardista.

L’assignatura pendent, com a societat, és que siguin lògiques que arribin a poc a poc al conjunt de tota la ciutadania més enllà de certes actuacions en l’urbanisme i els equipaments públics.

Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida

Premiada. Vista general de la instal·lació de Rosa Solanellas de la 5a Mostra a l’IEI del 2019 

L’exposició, amb les obres guanyadores, finalistes i seleccionades, ha estat dissenyada per l’arquitecte Aleix Salazar i Mikel Berra. En el marc de la inauguració es va fer públic el veredicte del jurat respecte la mostra i també es va concedir el 6è Premi Ignasi Miquel de Joves arquitectes a Rosa Solanellas pel delicat sistema de cavallets i un assemblatge de reforç que va dissenyar per a l’exposició de la 5a Mostra.