Ponent Roots Festival: música negra per a tots els públics
12È PONENT ROOTS FESTIVAL
Qui: DR. CALYPSO / TESTARUDES / MASH MASTERS FEAT DIMAS
On: Cotton Club (Lleida)
Quan: divendres 26 de gener (22 h)
Entrades: 20/25 euros (anticipada a hfmncrew.com)
Hi ha festivals i festivals. El Ponent Roots és dels que podem classificar entre els petits, els propers, els que creen complicitats amb els músics, el teixit econòmic local i els públics. Un festival consolidat al calendari hivernal lleidatà, un festival que porta dotze anys acostant els ritmes jamaicans i el clima caribeny a Lleida i més enllà.
Hi ha moltes coses que acaben amb una trucada telefònica. El festival Ponent Roots més aviat seria de les que van començar quan “em va trucar el mànager dels Skatalites que duia la gira dels jamaicans per l’estat i em va comentar que tenia lliure un divendres de novembre, que si m’interessava muntar el bolo”, recorda Uri Ferre, una de les dues ànimes del projecte. L’altra és Edu Blasi, a qui va contactar posant-li sobre la taula la proposta.
“Feia temps que parlàvem de fer alguna cosa plegats –diu Blasi–, jo venia d’un dels primers soundsystems de Lleida, Ponent One Sound, i l’Uri formava part del col·lectiu que havia organitzat el Festinoval durant una bona colla d’anys.”
Van proposar tocar a la Família Torelli com a teloners, van fer números i se la van jugar. “Per aquell primer concert ens vam inventar el nom de Ponent Roots Festival i vam omplir el Cotton Club. Per a nosaltres va ser un èxit, la nit va ser una gran festa i la gent s’ho va passar molt bé. De fet, al cap dels mesos ens trobàvem coneguts pel carrer i ens preguntaven quan seria la segona edició”, recorda Blasi. Posar ‘Festival’ al cartell va ser un encert comercial o una traïció del subconscient? Tant és, la llavor estava sembrada i el Ponent Roots ha arrelat com una cita obligada dels amants de la música jamaicana. Amb matisos, perquè tothom es va fent gran i les mirades s’eixamplen. “El reggae o l’ska, la música jamaicana en general, té un pes important al festival; però també és cert que de la mateixa manera que nosaltres ens hem anat obrint i descobrint soul, jazz, blues o hip-hop, la programació del festival també s’ha anat obrint per atreure propostes musicals que també responien aquesta mirada oberta i transversal de la música negra.”
“No només vam obrir-nos des del punt de vista del concert del divendres –aquesta també és una de les marques de la casa, el concert principal continua sent en divendres–, sinó que també vam expandir- nos amb activitats paral·leles”, diu Ferre. “Vermuts amb punxadiscos, exposicions, fòrums de música, presentacions de llibres i fins i tot una cervesa.” La Vella Caravana, de Térmens, una de les cerveseres artesanes de les Terres de Lleida, va crear la cervesa Ponent Roots per a la tercera edició i des d’aleshores és una de les cerveses del seu catàleg que té més sortida. “Cada any, des d’aleshores, que al festival es pot veure aquesta cervesa especial.”
Aquesta, però, no és l’única empresa local que col·labora amb el festival. “Des del primer dia vam intentar involucrar comerços o establiments afins a la nostra filosofia per fer xarxa, perquè ens ajudessin a tirar-lo endavant i alhora crear complicitats”, apunta Ferre.
Ponent és un festival modest, una realitat que no ha evitat –o potser ha facilitat– que es convertís en una cita gairebé obligada per a gent que es mou entre els trenta-cinc i els cinquanta. “A nosaltres ens fa molta il·lusió quan trobem gent que ens diu que només surt per la Festa Major, Cap d’Any i el Ponent Roots, o amics que ja són grans per sortir de festa i han establert el festival com a trobada anual per sortir una nit sense canalla. També és un lloc on han passat coses úniques, com quan vam contractar els cantats d’Hepcat i Aggrolites, dues bandes mítiques d’ska nord-americanes i els van portar expressament a Lleida per fer un concert únic”. “Els van acompanyar un grup de Barcelona per fer cançons mítiques dels dos grups i no vam organitzar cap més bolo enlloc. Si algú de Barcelona, Madrid o Bilbao els volia veure, havia de venir a Lleida.”
No van parar ni per la pandèmia. “Posar vuitanta persones assegudes a l’Orfeó va ser molt estrany, però ens va servir per mantenir viu l’esperit”, apunten. “Des d’aleshores col·laborem amb la Casa de la Música, fet que ens permet obrir-nos a nous públics.”
I qui toca enguany? La banda més mítica de la música jamaicana de casa nostra i un grup de joves emergents format només per noies: Els mítics Dr. Calypso i les Testarudes.
Els amants del vinil que mai no saben dir que no
Ponent Roots és alguna cosa més que un festival puntual. L’Edu Blasi i l’Uri Ferre, dos amants de la música jamaicana que també són uns enamorats dels discos de vinil. A més del festival i algun concert, la darrera dècada han sigut una parella habitual rere els tocadiscos de vermuts, festes majors i menors, concerts, vetllades i festivals. Ponent Roots, com a selectors musicals que sempre, sempre, sempre punxen en vinil. I de punxar a editar: juntament amb la botiga de discos Grans Records de Lleida, quatre singles d’edició limitada per celebrar el RecordStoreDay, considerat el Sant Jordi de la Música. Fins ara han premsat temes de Fermin Muguruza, Lo Pardal Roquer, Slackers, Zoo, Homes Llúdriga, Sowetto i Naty Bo and the Goldmasters Allstars.