50 rutes d’esquí de muntanya

L’esquí de muntanya serà oficial als Jocs Olímpics del 2026 a Milà-Cortina. Aquest esport té una llarga tradició a Catalunya com a activitat excursionista, malgrat que la seva pràctica ha estat sempre minoritària. Ara, l’editorial Cossetània ha editat el llibre 'L’Esquí de muntanya a Catalunya' on podrem descobrir els inicis d’aquest esport amb fotografies antigues, actuals i mapes detallats amb cinquanta itineraris realitzats per esquiadors de referència com Kilian Jornet, Conrad Blanc, Míriam Marco o Jordi Corominas, entre d’altres. L’autor i expert en esquí de muntanya Pito Costa ens va endinsant en aquestes rutes i ens explica com veu el futur d’aquest esport.

La pràctica de l’esquí de muntanya et dona “la llibertat de lliscar per muntanyes nevades, d’encarar-te a pales de neu verge i de davallar per llocs remots i solitaris. Els practicants d’aquest esport cerquen una aproximació a la muntanya hivernal, on el contacte amb la neu i la bellesa dels paisatges gèlids són importants valors de referència”, explica Enric Faura, editor de Cossetània i del llibre L’esquí de muntanya a Catalunya. Per a Faura és important remarcar que en aquest esport “la presència femenina tradicionalment ha tingut un espai clar. Quan ara molts esports intenten posar en valor una equiparació de gènere, l’esquí de muntanya històricament ha acollit practicants sense cap distinció de gènere, tendència que es consolida en l’actualitat amb una forta presència femenina”. Per a Faura també és important destacar que “a Catalunya, l’esquí de muntanya –l’skimo– és clarament intergeneracional. Mentre que a molts països de l’arc alpí hi ha un pes clar de practicants d’edat madura, a Catalunya hi ha molt jovent que fa aquest esport”. 

El llibre el protagonitzen cinquanta rutes que han estat proposades per esquiadors de gran referència com Kilian Jornet, Conrad Blanc, Míriam Marco, Miquel Sánchez, Arseni Lago o Jordi Corominas, entre altres. L’autor i coordinador del volum és en Pito Costa, un expert esquiador i alpinista que ha ascendit i esquiat en quasi totes les muntanyes del Pirineu a més de les dels Alps, Atles, Caucas, Cordillera Blanca, Pamir, Kunlun, Mount Kenya o Kilimanjaro. 

Costa explica que “el llibre està dividit en dues parts. La primera narra la història de l’esquí de muntanya a Catalunya des de tres vessants: el de l’excursionisme, la competició i la divulgació. M’ha interessat especialment agermanar aquests universos tan distants i alhora tan propers. És un dels objectius d’aquest llibre i reivindico alliberar- nos d’alguns prejudicis que arrosseguem des de fa molts anys”, explica.

 “A voltes, des del món excursionista es veu el competidor com un intrús a la muntanya, una persona sense coneixements del territori, de la geografia, amb poca sensibilitat pel medi ambient. D’altra banda, el món de la competició veu l’excursionista com una persona ancorada en el passat, sense gens de ganes de progressar en la seva tècnica i en les noves tecnologies. No cal dir que això no és sempre cert. La meva humil opinió és que hauríem de trencar amb aquests estereotips i aprendre més els uns dels altres”. La segona part del llibre “és el recull de cinquanta itineraris proposats per esquiadors de referència en aquests tres àmbits descrits anteriorment. Itineraris pels quals tenen un especial afecte perquè han significat per a ells alguna cosa especial i que recomanarien per un motiu o un altre.” 

El volum, a més d’anar acompanyat d’impressionants imatges del Pirineu català nevat, també compta amb mapes detallats de totes les rutes i amb consells per poder completar tant les ascensions com les baixades amb esquís. 

Per a l’autor d’aquest llibre l’esquí de muntanya, com altres directament relacionats amb la neu, està canviant. “Últimament les temporades són diferents perquè la temperatura ha pujat i els canvis climàtics són evidents”. Per a en Pitu “estàvem acostumats a començar la temporada al novembre i acabar a mitjans de maig i ara comencem molt més tard i acabem al març”, a més apunta un altre problema: la variabilitat de les temperatures. “Hi ha molta amplitud tèrmica. Et trobes setmanes que fa molta calor i en altres la temperatura baixa en picat i has de controlar molt les condicions de la neu per poder acabar la ruta en condicions”. Sobre el futur de l’esquí de muntanya, “a mitjà i llarg termini el veig fotut, la veritat, però encara més fotut és el de pista. Amb l’esquí de muntanya sempre pots acabar esquiant en cotes més altes i anar per zones més obagues on la neu aguanta millor”. 

Si preguntes a en Pitu Costa per les seves rutes preferides no ho dubta: El tuc de Molières (Val d’Aran); el tuc des Carants (Alta Ribagorça) i “per suposat el Puigmal (Ripollès), que el tinc al costat de casa.