Cadires de disseny en miniatura a Lleida

Xerraire, inquiet, meticulós, didàctic, amant incondicional del disseny i aquarel·lista. Va posar Lleida en el mapa dels dissenys d’interiors més innovadors quan va obrir fa 40 anys el gabinet Bureau, tancat des que es va jubilar. Joan Mestre, membre actiu dels Urban Sketchers, un moviment mundial que practica el dibuix en directe, ens presenta ara a la sala del Cercle de Belles Arts la seva col·lecció de cadires en miniatura. Una experiència realment renovadora, plena d’art i sobretot d’història.

Una cinquantena de cadires en miniatura dels millors dissenyadors de tots els temps es poden veure fins a finals de febrer a la sala d’exposicions del Cercle de Belles Arts de Lleida. Les creacions més innovadores i trencadores de Charles Eames, Magistretti, Bertoia, el japonès Shiro Kumarata, Studio 65, Gerrit Thomas Rietveld, Le Courbusier, Pierre Jeanneret, Panton o Charlotte Perriand, entre altres, componen la col·lecció que durant quaranta anys ha anat treballant l’interiorista lleidatà i aquarel·lista Joan Mestre. 

L’exposició, perfectament catalogada, té dues parts. La primera mostra creacions dels anys vint del segle passat. És la part on s’exposen les peces de cadires més antigues, tot i que si van a visitar-la es quedaran bocabadats del que ja es feia aquells anys pel que fa a disseny de mobles i, en aquest cas, de cadires. En aquesta zona és on podran contemplar dissenys de Le Courbusier, Pierre Jeanneret o Charlotte Perriand (1903-1999), la primera dona que va revolucionar el disseny contemporani ja que les seves obres van originar profunds canvis en els valors estètics que van donar origen a una sensibilitat moderna i encarada cap a la vida quotidiana. El 1927 Perriand va començar la seva col·laboració amb Le Courbusier i Pierre Jeanneret en els famosos estudis de disseny de la Rue de Sèvres a París. Aquesta dona va ser una de les principals impulsores en la democratització de l’interiorisme i la seva devoció per la natura la van portar a plantejar i crear peces amb materials totalment naturals. 

Per a Joan Mestre, Perriand va ser clau en tota la modernització i conceptes d’interiorisme i, a més, lamenta que “en aquells anys les dones no pintaven gran cosa o res en aquest món de l’interiorisme. Només el gran centre alemany la Bauhaus, l’escola d’arquitectura, disseny i art fundada el 1919, es va atrevir a començar a admetre dones”, explica Mestre, que es declara un gran seguidor d’aquesta escola perquè “per a mi, la Bauhaus és la mare de tot el disseny que s’ha anat fent durant tot el segle XX i part del XXI. I a més, en molts àmbits com el disseny gràfic, industrial, de cotxes, tipogràfic, mobles, cadires o teixits”. I aquest gran centre alemany que “Hitler es va carregar va ser el primer a incorporar dones. Potser van entrar una mica per la porta del darrere, però hi van entrar. La Bauhaus va obrir una secció especifica per a dones que principalment van innovar en nous dissenys en el món tèxtil i també del metall”. Joan Mestre assegura que “soc un enamorat de tot el mobiliari dissenyat seguint els corrents creats per l’escola de la Bauhaus. Per exemple, una de les cadires és de Ludwig Mies van der Rohe, ell va ser l’últim director de la Bauhaus perquè el nazisme s’oposava frontalment a les seva devoció per la natura la van portar a plantejar i crear peces amb materials totalment naturals. 

Per a Joan Mestre, Perriand va ser clau en tota la modernització i conceptes d’interiorisme i, a més, lamenta que “en aquells anys les dones no pintaven gran cosa o res en aquest món de l’interiorisme. Només el gran centre alemany la Bauhaus, l’escola d’arquitectura, disseny i art fundada el 1919, es va atrevir a començar a admetre dones”, explica Mestre, que es declara un gran seguidor d’aquesta escola perquè “per a mi, la Bauhaus és la mare de tot el disseny que s’ha anat fent durant tot el segle XX i part del XXI. I a més, en molts àmbits com el disseny gràfic, industrial, de cotxes, tipogràfic, mobles, cadires o teixits”. I aquest gran centre alemany que “Hitler es va carregar va ser el primer a incorporar dones. Potser van entrar una mica per la porta del darrere, però hi van entrar. La Bauhaus va obrir una secció especifica per a dones que principalment van innovar en nous dissenys en el món tèxtil i també del metall”.

 Joan Mestre assegura que “soc un enamorat de tot el mobiliari dissenyat seguint els corrents creats per l’escola de la Bauhaus. Per exemple, una de les cadires és de Ludwig Mies van der Rohe, ell va ser l’últim director de la Bauhaus perquè el nazisme s’oposava frontalment a les modernitats que pregonava l'escola i va ordenar tancar-la". Mies van der Rohe es va exiliar als Estats Units. 

A través d’aquesta exposició de cadires en miniatura de Joan Mestre, podem fer un tomb pel disseny que s’ha anat desenvolupant des de fa més d’un segle. Hi ha cadires emblemàtiques com la chaise longue, de Charles Eames, però també en trobem d’altres que, més que seients per a reposar, són obres d’art, és a dir, poden resultar molt incòmodes, com la que s’exposa de l’arquitecte Gerrit Thomas Dietveld de 1918 i anomenada Rood-Blauwe Stoel, o la de l’interiorista japonès Shiro Kuramata, tota de metall. “Hem de tenir present que al llarg de la història del disseny s’han fet peces que realment no tenen una funcionalitat específica. Aquestes cadires que veiem com a incòmodes són peces d’art i, més que servir per a descarsar- hi, són com un quadre o un gerro que s’exposen en un punt determinat d’una casa”, explica Mestre, per la qual cosa “és important remarcar que a partir de l’escola la Bauhaus tot canvia. Els arquitectes ja no solament fan l’edifici sinó que comencen a crear-ne els interiors, tendència que encara ara continua”. 

Perquè, “al cap i a la fi, l’art del disseny forma part de la nostra vida, del nostre entorn. Hi ha disseny en una camisa, en una làmpada, en un moble, en un bolígraf... en tot!”, remarca el Joan. Per a aquest professional, avui per avui una de les grans empreses que fa “molts bons dissenys és Ikea”. Malgrat les qualitats i algun que altre ensurt per muntar una peça d’aquesta casa visites guiades. El Joan Mestre, previ contacte, fa visites guiades de la mostra, en què explica l’origen de cada disseny. sueca, “Ikea ha sabut enganxar els joves i no tan joves. 

De fet són moltes les cases de disseny que van a remolc d’aquesta multinacional nòrdica”, afirma aquest dissenyador ja jubilat qui, a través del seu gabinet Bureau, va obrir una finestra d’aire fresc a tot el disseny d’interiors a Lleida. “No va ser fàcil”, afirma, però “va ser apassionant”. 

Del disseny a l’aquarel·la 

Quan ara fa deu anys el Joan Mestre va decidir jubilar-se i tancar el gabinet Bureau, tenia clar que volia continuar en el món de la creació. Es va decidir per l’aquarel·lisme. “Vaig aprendre a dibuixar. Jo ja portava el bagatge de les proporcions i ara l’aquarel·la és una de les meves passions”. Aquesta mena d’ànima creadora atenta a qualsevol esdeveniment mundial forma part del grup dels Urban Sketchers, persones que formen part d’un moviment global, planetari, que practica el dibuix en directe en ciutats i pobles. Va néixer l’any 2007 a internet i té una finalitat molt clara: veure el món, dibuix a dibuix.

Aquest moviment cultural i estètic global el va crear un periodista i il·lustrador català, Gabriel Campanario, veí ara de la ciutat nord-americana de Seattle. Campanario va impulsar el moviment després d’observar com augmentava el nombre de dibuixants que compartien dibuixos i il·lustracions online. Quan es crea aquest corrent artístic es van establir unes bases en un manifest de vuit punts en què es mostren les voluntats d’aquest col·lectiu: dibuixar in situ, ja sigui a l’aire lliure o bé sota cobert; explicar l’entorn, el lloc on vivim o bé el lloc on viatgem; voluntat de documentar un espai o un moment determinat; fidelitat a les escenes reproduïdes; acceptació de la diversitats d’estils, eines i suports, solidaritat entre els seguidors, internet com a eina de difusió i voluntat de mostrar el món que veuen, això, dibuix a dibuix. A Lleida els Urban Sketchers neixen de la mà del Cercle de Belles Arts, on es va gestar la creació d’un grup que adopta aquests principis i Joan Mestre n’és un dels membres més actius.