Joana Estrela firma una novel·la iniciàtica amb una mirada tendra i pòetica sobre l’amor en l’adolescència

En temps d’incertesa i dolor, en què l’alternativa mainstream que triomfa entre els adolescents és tornar als somnis consumistes de l’amor romàntic, s’agraeix profundament trobar peces intel·ligents, sensibles, senzilles, subtils i tendres com Pardaleta, de la jove –i experimentada!– autora portuguesa Joana Estrela.

La Raquel és una adolescent que viu amb la seua mare divorciada en un pis en una ciutat secundària en el radar de Lisboa.

Sense problemes greus, viu la vida estable, avorrida, confortable, previsible i expectant d’una jove de setze anys de classe treballadora de qualsevol ciutat europea. Mentre la mare és una activista de causes nobles hiperconnectada a les xarxes socials, i una mica desconnectada de la seua pròpia filla, la Raquel mira de trobar quin és el seu rol en el trosset de món que li ha tocat viure.

No és que sigui un trosset excessivament opressiu, però és cert que té la sensació que no acaba d’encaixar-hi. Intercal·lant textos breus, en un format que recorda el d’un diari personal, amb pàgines de còmic convencional, Estrela va desplegant amb subtilesa el despertar sentimental –més que sexual– de la protagonista.

El dibuix és de traça gruixuda, negra, de pinzellada directa, sense grisos ni matisos. Alhora és propera, orgànica, gens agressiva.

La història defuig el melodrama i es centra en els dubtes i les pors en la mateixa mesura que parla de les esperances i els desitjos. Juga molt amb les metàfores, amb les dobles intencions, posant el focus en els petits detalls quotidians que fan avançar les històries reals.

Es nota que és escrita per una persona que ha crescut amb les xarxes socials, però reivindica el fet presencial, el contacte, les relacions humanes en què el contacte real és important. Al llarg de les pàgines acompanyem la Raquel en la complicada descoberta de la pròpia identitat.

Un procés que, i això s’agraeix, no sempre ha de ser dolorós i conflictiu. Qui és la Pardelta? La noia que, només amb la seua presència, fa que la Raquel es desconcentri.

Un còmic en què qualsevol lector, sigui jove o no, hi pot reconèixer els pensaments i obsessions que mai no confessem, les idees i records que connectem sense saber com i ens guardem per a nosaltres. Pardaleta ens ha arribat traduït al català gràcies a Meraki, segell especialitzat en literatura infantil i juvenil creat per Salòria, editorial ubicada a la Seu d’Urgell.

Una altra prova que la novel·la gràfica en català està normalitzant el seu espai en l’ecosistema editorial del país.