L’agraïment dels exvots: entre la religiositat i la cultura popular

El Museu de Lleida acull fins a principis d’abril l’exposició Exvots. Miralls d’un agraïment. Els exvots “eren objectes de diverses matèries i formes que s’oferien en esglésies i ermites com a agraïment al Senyor, al sant o a la Mare de Déu pel favor concedit o buscant-ne la protecció per part del devot que feia l’ofrena”, explica l’historiador Josep Giralt. La majoria eren retaulons pintats en fusta però els més populars estaven fets de cera. A la mostra, hi ha exvots d’arreu de Catalunya. De les Terres de Lleida hi ha uns motlles que es van trobar a Cappont i dues peces de cera del santuari del Sant Crist de Balaguer.

Els exvots no només tenen un valor religiós per als creients, sinó que són obres o peces que donen compte d’una part de la història i de les creences d’una societat. Els exvots han estat presents en totes les cultures i prenen diferents formes depenent de les característiques religioses o culturals de cadascuna. A la Catalunya Central arribant fins a la Segarra, per exemple, els exvots s’escenifiquen majoritàriament en retaules de fusta, i en tenim exemples al monestir de Sant Ramon Nonat (conegut com l’Escorial de la Segarra) o al santuari del Miracle de Solsona. En canvi, al Santuari del Sant Crist de Balaguer la majoria dels exvots són fets de cera. 

La Teresa Maig porta més de vint anys tenint cura del santuari del Sant Crist de Balaguer i atenent qualsevol necessitat dels visitants i devots. Se sent satisfeta que la mostra del Museu de Lleida exposi dues peces d’aquest santuari, concretament un ronyó i uns pulmons. “La gran majoria de la gent que ve al santuari és per donar les gràcies i tot i que les peces de cera eren habituals fa uns anys, ara les coses han canviat i ens porten de tot. Des de vestits de núvia, anells, faixes, aparells de respiració... Aquí al Sant Crist als exvots els anomenem promeses i abans de les obres a la basílica eren totes visibles. Ara no. Es guarden en una mena d’armari que hi ha al darrere de l’altar durant dos anys. Al cap d’aquest temps es cremen a l’hort del santuari”, explica la Teresa, la qual té al cap històries familiars de promeses o exvots i que d’alguna manera o una altra no ha pogut oblidar. 

“Durant molts anys sempre venien al Sant Crist un pare i una filla. Eren de Tarragona. El pare, amb un ram de roses, i la filla amb un centre. Jo els vaig conèixer perquè entraven a la botiga del Sant Crist a comprar records. I no fallaven mai! Cada mes, en un moment o altre els veies aparèixer pel santuari amb les dues ofrenes de roses. I durant molts anys. Un dia, de cop i volta, veig al pare, amb el seu gendre i una noieta. Els vaig saludar i els vaig preguntar per la filla. Em van contestar que era morta. Em vaig quedar gelada. Em van explicar que la dona portava malalta des de feia molts anys. Li van detectar un càncer poc després de néixer la filla petita. Llavors ella va demanar al Sant Crist que almenys li deixés criar aquella criatura. I quan la nena va fer els divuit anys, la mare va morir. Durant aquells divuit anys portaven les roses al Sant Crist cada mes i ara les segueixen portant com a agraïment perquè almenys durant divuit anys va poder criar la nena”, explica mig emocionada la Teresa. Hem de tenir present que aquí venen no solament persones amb molta fe a demanar un favor al Sant Crist, sinó que n’hi ha moltes, la majoria, que fan ofrenes d’agraïment. La Teresa quan li diuen que el Sant Crist fa molts miracles, ho té clar: “En això dels miracles, sempre ho dic, és una qüestió bastant relativa. Si tu al Sant Crist li demanes una cosa difícil i se’t soluciona, doncs per a tu serà un miracle i per a un altre serà el que havia de passar. Ara bé, si tu li demanes la multiplicació dels pans i els peixos... ja ho veig més difícil i porto aquí més de vint anys.” 

Avui en dia els exvots o les promeses de cera es fan poc, però sempre hi ha algú que vol seguir amb la tradició. “A mi quan em pregunten on poden fer un exvot de cera els envio a la llibreria religiosa Ramon Llull de Lleida”, diu la Teresa. La llibreria Ramon Llull la regenta la Carme López, que explica que “ara ja no se’n fan gaires d’exvots amb cera. La darrera comanda que vàrem tenir va ser un estómac i un cor l’any 2021. Sempre són peces petites i la majoria de clients ronden els quaranta o cinquanta anys”. 

Els exvots de cera els trobem documentats en moltes esglésies, ermites i santuaris, “també són els que més s’han perdut, destruït o fet malbé”, explica l’historiador Josep Giralt, per al qual seria important “documentar millor aquestes tradicions d’art popular que trobem a Catalunya i que s’han anat perdent per diverses raons, però que reflecteixen les creences i les devocions que al llarg de la història han impregnat la nostra cultura”. 

Per al comissari de l’exposició, Josep Roca, els exvots, malgrat la seva singularitat, són peces “que mantenen el seu atractiu, si bé aparentment, es podria pensar que ja són objectes arcaics o passats de moda però tenen, digue’m-ne, el seu punt. Alguns retaules realment semblen surrealistes o naïfs. Per· què estem parlant de figures rares, que et mostren tant un agraïment, un accident, dolor, religiositat... Tot i la gran diversitat de temàtiques que hi trobes els fa molt atractius. A més, tinguem en compte que els exvots són regals i els regals sem· pretenen un valor. L’ofrena és un acte que sempre ens fa més feliços i els exvots tenen aquesta part real d’agraïment”. 

L’exposició de Lleida 

L’exposició que es presenta al Museu de Lleida mostra un seguit de materials directament relacionats amb les terres de Ponent. En primer lloc, s’exposa una petita col·lecció d’exvots de bronze, que formen part dels fons del Museu de Lleida des de l’any 2013, quan la família Ibars-Pallàs d’Aitona va cedir-los de forma permanent. Són trenta-dos objectes, entre els quals trobem representacions de personatges humans en actitud estàtica, que es coneixen com a orants; objectes anatòmics, és a dir, corresponents a una part del cos humà: cames, braços o una dentadura; un exvot en forma de quadrúpede; i un clau amb el cap globular. 

D’altra banda, també s’exposa un conjunt d’objectes relacionats amb un taller d’exvots que hi va haver al barri de Cappont de Lleida al segle XVII, dedicat a la manufactura d’exvots i d’imatges religioses de cera. Pro· cedents de l’Arxiu Arqueològic de Lleida, són un seguit de motlles que servien per confeccionar els exvots, amb diferents formes, i també altres motlles que probablement van ser· vir per a la fabricació de segells des· tinats als monuments de Pasqua. Finalment, es mostren dos exvots de cera procedents del Santuari del Sant Crist de Balaguer, un espai de· vocional emblemàtic, des de la seva construcció a mitjans del segle XVII i fins a l’actualitat.