Els centenaris de l'Orfeó de Tremp

L’Orfeó de Tremp celebra enguany el seu centenari oficial (1924/2024), però el 1977 en va celebrar un altre, ja que tothom es pensava que feien cent anys fins que el notari va aclarir que oficialment com a Orfeó es van registrar al 1924. La confusió va venir perquè el 1877 es va crear la Societat Coral La Lira que anys més tard agafà el nom d’Orfeó. Malgrat la decepció inicial l’any 1977 es van celebrar diversos actes com si fos el centenari i ara, enguany amb data ja oficial, l’Orfeó de Tremp es torna a vestir de gala i ha preparat tot un seguit d’exposicions i actes que duraran tot l’any. L’Orfeó de Tremp, com diu la seva presidenta, Helena Huguet, “ha arribat fins aquí, no pels anys sinó pel gran compromís de tots els trempolins”.

D’una manera o una altra totes les famílies de Tremp han estat lligades a l’Orfeó d’aquesta localitat pallaresa des de la seva creació, i a més, les entitats cíviques, culturals, etc. sempre han estat grans col·laboradores en qualsevol esdeveniment que protagonitzessin els cantaires. La dilatada història de l’Orfeó de Tremp fa que ens hàgim de remuntar en el temps fins l’any 1877, quan l’apreciat i carismàtic doctor Agustí Roure Giol funda la Societat Coral La Lira emulant els Cors de Clavé. 

L’objectiu era poder oferir ensenyament gratuït de música i dibuix als nens. Naixia així l’associacionisme cultural de tall republicà i catalanista. La coral estava formada per més d’un centenar d’homes de totes les edats. Als voltants del 1890 La Lira arribava a la seva època de plenitud, ja amb estatuts (1882) i amb la seva senyera que data del 1885, i que fou adquirida per subscripció popular. L’any 1908 La Lira es va reconvertir en la Societat Coral i de Socors Mutus La Lira de Tremp, amb nous estatuts i reglament. Segons la pròpia norma: “La Lira és una reunió d’amics dedicats per afició a la filharmonia i per ajudar-se en cas de malaltia. El seu objectiu és propagar l’afició al cant i aconseguir la unió del jovent. No es permetran converses sobre religió ni política que ofenguin els sentiments i costums dels socis. La germandat no té política i, per tant, no ha d’inclinar- se per cap opinió. L’emblema de la germandat serà, amb el símbol de la música.” 

Simultàniament l’any 1905 es creà el Montepio-Orfeón Los Cantaires del Montsec dins del local del Sindicat Agrícola creat per Luis de Cuenca i de Pesino, advocat, polític i militant carlista. L’entitat, que oferia el mateix servei de solidaritat entre els seus membres en cas de malaltia, era de caire tradicionalista, integrista i catalanista, fent de contrapès al republicanisme catalanista de La Lira. A diferència d’aquesta el Montepío era un cor mixt. Però La Lira es va posar les pi· les i després d’alguns canvis el 25 de maig del 1924 s’inaugurava la coral mixta Orfeó de Tremp. Els anys vint i trenta van ser temps de grans canvis per a La Lira com va ser la inauguració d’un nou local el 1935 i la dotació d’un pressupost per part de l’ajuntament de Tremp perquè l’entitat donés classes de música a la mai· nada, classes que es van ampliar amb docència de solfeig i tenora a partir del 1935. 

La il·legalització 

Acabada la Guerra Civil, i amb la legislació del nou règim, La Lira i la secció de l’Orfeó van quedar il·legalitzats. El local de La Lira Vella va ser ocupat per Las Fuerzas Militares de Recuperación i entre 1940 i 1942 diferents particulars i fins i tot Conrad Cortada Barri, fill de Tremp i president de la Diputació, van iniciar alguns tràmits per de· manar l’autorització del funcionament de La Lira, i el 4 de març del 1942 el Governador Civil va manifestar que no hi havia cap inconvenient. Però Falange s’hi va oposar acusant els antics directius de La Lira de “no ser afectos” al Règim. 

La tramitació, doncs, va quedar aturada, i l’any 1943 els béns de l’associació van passar a l’ajuntament, que els va assignar a la Cooperativa del Campo de Tremp y Comarca. Mentrestant el grup Los Bohemios del Jazz va aconseguir fer ball al local de La Lira Nova (1941) on es van tornar a assajar i cantar Caramelles. A partir dels anys quaranta, les Caramelles es van convertir en un clàssic, actuant com a Masa Coral La Lira o com a Coro Parroquial. 

La ciutat de Tremp a poc a poc i amb l’esforç i complicitat dels veïns començava a recuperar l’esperit cantaire i de solidaritat. L’any 1955 l’ajuntament de Tremp va absorbir la Cooperativa i va crear l’Instituto Municipal de Cultura on dos anys més tard quedaria adscrita l’Escola de Música, on l’any 1957 es creava l’Orfeó Infantil. 

La dècada dels seixanta van ser anys de gran moviment a l’Orfeó i a les institucions culturals de Tremp que malgrat estar sota un regim dictatorial se les apanyaven per esquivar els obstacles burocràtics com quan l’any 1967 els cantaires de l’Orfeó adult van demanar formar part del Casal Católico Cultural com a secció que havia de funcionar autònomament. Era la forma més ràpida i segura de constituir-se com a entitat, especialment pels antecedents que l’Orfeó tenia com La Lira. El 17 de març el Casal va aprovar la constitució oficial de la secció Orfeó de Tremp i la secció infantil. Ambdós orfeons van tenir directors diferents tot i que van fer junts alguns concerts. 

L’Orfeó Infantil va tenir un gran dinamisme. Aquell primer any ja van organitzar el II Aplec Coral Infantil de les Terres de Lleida a Tremp, on s’aplegaren 10 orfeons i uns 400 cantaires. Entre aquests petits cantaires hi havia en Joan Castell, “llavors tenia uns set o vuit anys”, explica cofoi aquest coralista que encara avui en dia canta a l’Orfeó i que és un dels autors del llibre del centenari que s’ha editat. 

Centenari sí, centenari no 

I arribem a l’any 1977, cantaires i institucions de Tremp saben que aquest any és històric perquè celebren (o així ho pensaven) el centenari de l’Orfeó, hereu de la societat coral La Lira. Un any abans la junta es va reunir per preparar tot un seguit d’actes. “Hem de tenir present que en aquells anys les coses encara no estaven gaire clares. Només feia dos anys que havia mort el Dictador i l’orfeó encara era una mena de secció del Casal Católico Cultural”, explica el veterà Joan Castell que afegeix que la junta de llavors “havia de demostrar que realment complien cent anys, i clar, se’n van a veure el notari i aquest els diu ben clar que no fan cent anys, que una cosa era la Societat Coral La Lira i l’altra l’Orfeó. Busquen i rebusquen papers i més papers i es troben que La Lira sí que fa cents anys però la coral mixta de l’Orfeó és oficial des del 1924. Hi va haver una gran decepció perquè per celebrar el centenari ja s’havien comprat vestits nous per als homes i les dones, s’havien organitzat un munt d’actes, en fi, hi va haver un daltabaix”. 

Però llavors el que va passar és que “cantaires i tot el poble de Tremp es van empoderar i van decidir que digui el que vulgui el notari! Nosaltres celebrarem el centenari tant sí com no! Es van convidar un munt de corals de fora, va ser una mena de macrofestival increïble i ara arribats al 2024 hem decidit tornar a celebrar el centenari. Som l’orfeó dels dos centenaris!”, afirma tot rient el veterà cantaire, el qual explica que “a la coral no solament cantem, he de dir que tots junts ens ho passem bé, no, molt bé!”. 

L’Orfeó de Tremp sempre aixoplugat per les entitats d’aquesta localitat pallaresa, a més de l’exposició històrica que es pot anar a veure a la seu de l’Arxiu Comarcal del Jussà i que serà itinerant ha preparat diversos actes durant tot l’any per celebrar el centenari. Per exemple, el 14 d’abril es fa una gran trobada de corals de tota la comarca i el 15 de juny s’ha preparat una gran festa on participaran totes les entitats de Tremp. 

El 12 d’octubre Tremp acollirà un concert del cor de cambra del Palau de la Música, a més del de la Festa Major en què participaran els excantaires i tothom que ho desitgi de la comarca. La Junta de l’Orfeó presidida per Helena Huguet ha preparat també un llibre i un curtmetratge sobre la història de la coral que es presentarà el 30 de març que ve. 

El gran repte del futur 

Un dels grans reptes de futur de l’Orfeó de Tremps és sens dubte “el relleu generacional. Penseu que l’Orfeó va arribar a tenir 150 cantaires i ara just arribem als trenta”, explica la presidenta de l’entitat Helena Huguet. 

Per a aquesta entusiasta del cant coral “costa molt enganxar la gent jove i ara per ara el nostre gran repte no solament és assolir més cantaires sinó mantenir la gran qualitat de la coral”. Huguet té l’esperança que tots els actes que s’han organitzat durant aquest any siguin una mena de revulsiu per captar nous membres per a la coral i també excantaires, perquè “fem falta tots”, afirma l'Helena Huguet.