Raval multicultural

Una de les actuacions més controvertides de la Barcelona olímpica va ser l’intent de transformar el barri Xino en una cosa anomenada Raval. No sé si van aconseguir el que pretenien, en tot cas aquell laberint de carrerons infectes ja no és un territori impenetrable per als turistes i els ciutadans amb costum de votar.

Alhora, tampoc ha deixat de ser un cau de precarietat i mala vida. Si el protagonista d’El President de Barcelona, l’alter ego del dibuixant lleidatà Òscar Sarramia, pretenia gaudir de tots els avantatges de viure al centre de la ciutat sense patir-ne les conseqüències, es va equivocar.

Basat en les seues vivències, les quals ha modelat l’escriptor i guionista barceloní Ramon Pardina per donar-los plasticitat narrativa i context, el còmic fa una aproximació arriscada i encertada a l’experiència d’un home blanc, catalanoparlant, de classe mitjana i tradició judeocristiana en un dels barris més bulliciosos de la ciutat. El llibre s’estructura a partir de capítols curts en els quals es van encadenant trames de llarg recorregut, running gags i conflictes autoconclusius.

Una col·lecció d’aventures –sovint delirants– en què gairebé ningú, ni el mateix protagonista, n’acaba de sortir del tot ben parat. En un context de precaritat general, l’arribada de diferents onades d’immigrants hi afegeix tensions que no sempre són fàcils de gestionar.

Una realitat que des de la dreta es tergiversa i manipula per fomentar discursos incendiaris mentre els altres, situats a la banda correcta de la trinxera, tendeixen a negar les arestes punxegudes de la realitat amb una mirada erròniament naïf. Sarramia i Pardina no són ni ingenus ni equidistants, sinó que aborden alguns d’aquests aspectes més delicats sense caure en els tòpics i oferint, al lector, prou matisos perquè no es deixi arrossegar per la simplicitat.

Sempre amb el punt d’humor just per poder parlar de tot sense fer-ne sang.El Raval pot condensar tots els mals de la globalització i la precarització de les vides vulnerables: especulació, brutícia, turisme barat, carterisme, explotació, insalubritat, soroll i algun que altre malentès cultural. Com sempre, Barcelona és bona si la bossa sona.