Una altra classe de música a l'Orfeó Lleidatà

Tots els dilluns a la tarda els alumnes de segon d’ESO de l’Institut Escola Torre Queralt, situat al Secà de Sant Pere de Lleida, agafen l’autobús fins a l’Orfeó Lleidatà. És el primer curs que participa en el ‘Combo jove’, un programa pilot per acostar la formació musical als joves d’extraradi per trencar barreres i prejudicis.

El Secà de Sant Pere no és un barri conflictiu, però tampoc és un lloc on les rendes dominants siguin altes. No hi abunden les promocions de nova construcció amb piscina comunitària i la majoria dels seus veïns no tenen una segona residència ni a la platja ni a la muntanya. Hi ha de tot, com a gairebé tot arreu, però el perfil que més hi abunda són les famílies treballadores humils, moltes immigrants, les quals tenen menys tendència i possibilitats de fer activitats extraescolars com anglès, natació, tecnologia, arts escèniques o música. En aquest escenari, la proposta del Combo jove és una iniciativa esperançadora per estudiar la música d’una altra manera i, de passada, treballar altres habilitats. 

“Podríem fer una llista llarga de quins són els objectius pedagògics del Combo jove, encara que el principal és acostar la pràctica musical cal com una eina de desenvolupament integral”, apunta en Xavier Quinquillà, director executiu de la Fundació Orfeó Lleidatà. “En part també es tracta d’acostar dues realitats, la de l’Orfeó i la del Secà de Sant Pere, que massa sovint estan allunyades una de l’altra quan podrien estar més ben connectades”. 

El dilluns és un dia especial per als alumnes de segon d’ESO de l’Institut Escola Torre Queralt. En lloc d’anar a l’aula, com han fet sempre des que van començar als tres anys, surten del centre i, acompanyats del professor de música, agafen un autobús en direcció al centre de la ciutat. Baixen a Lleida, com encara diu molta gent del barri. “Ho esperem amb ganes cada setmana per què és una activitat diferent; sortim de l’aula, que a vegades és una mica avorrida, i podem fer una cosa que ens agrada i que ens motiva”, diu el Paulí Pérez, alumne del centre, “aquí fem música d’una altra manera i em sembla que la majoria estem més atents al que passa a la classe. Estaria bé que això ho poguéssim fer amb altres assignatures com mates o tecno, per exemple”. Sobre l’atenció hi ha un consens generalitzat. No només sobre el fet d’escoltar les indicacions dels professors, que també, sinó perquè augmenta el respecte entre ells i la solidaritat. “A vegades a l’aula és habitual que si un s’equivoca els altres potser en facin mofa. En canvi, aquí, es crea un ambient diferent i el fet que tots hagin de coordinar-se per tirar endavant una cançó fa que s’ajudin i es donin suport mútuament”, explica Àngel Ibaceta, director del Torre Queralt i un dels més entusiastes del projecte. “Tots són bona gent, però com passa amb molta canalla de la seua generació, a vegades els costa atendre a l’aula.” 

Una vegada arriben a l’Orfeó, es reparteixen per les diferents aules i espais que tenen reservats per a fer les classes. “Som tres professors –l’Emili, el Josep Maria i jo– i mentre un agafa la meitat del grup per fer la batucada, els altres dos ens repartim per fer un combo amb els instruments habituals d’una banda de rock: veu, guitarres, baix, bateria i teclats”, explica el Carlos Cerezo, professor de música a l’Orfeó i coordinador del projecte. Veí del Secà, porta la filla a l’escola i coneix la realitat del barri. “La majoria mai no s’haurien plantejat fer música i el programa educatiu de l’assignatura no contempla aquesta opció; aquí venen una vegada a la setmana i no és fàcil avançar, però estan molt motivats i algun ja ha expressat la intenció de voler continuar. La idea també és obrir horitzons, mostrar- los que hi ha altres realitats a banda de les que tenen i veuen al seu dia a dia.” 

Segons Sergi Rodríguez, professor de música de l’institut i un dels impulsors del projecte, l’activitat “també els ajuda a millorar la seva concentració, les habilitats socials i la gestió dels conflictes, augmentant potencialment les seves destreses davant els entrebancs que es poden anar trobant al llarg de la vida”, afirma. Aprendre a tocar un instrument musical demana moltes hores de dedicació, “costa i de vegades costa molt, per això estan desenvolupant habilitats importants per la gestió del seu dia a dia i les possibles frustracions”, apunta Rodríguez. 

Una vegada a l’aula, cadascú agafa el seu instrument i, seguint les indicacions del professor, comencen repassant els moviments clau que havien assajat fins a la data d’una versió de la popular Coti x Coti dels The Tyets. La Mia Hamali és l’encarregada de tocar el piano a l’altra cançó que estan preparant: Zombie, un dels hits de la banda irlandesa Cramberries dels anys noranta. “Jo no havia tocat mai el piano i m’està agradant molt, és un repte i una motivació perquè he d’estar molt concentrada i ser molt àgil amb els dits. Al començament em costava, però a base de practicar cada setmana em surt millor. El problema és que no tinc cap teclat a casa i entre una setmana i l’altra no puc assajar”, es lamenta. “Amb iniciatives com aquesta també oferim oportunitats diferents a les que estan acostumats. La majoria segurament a casa seua no es podran permetre després apuntar-los a una escola de música, però si n’hi ha algun que despunta i està molt motivat ens podríem plantejar trobar la manera que pogués continuar estudiant. Buscar el suport d’una beca, per exemple”, explica Quinquillà, de l’Orfeó. 

“El més emocionant ha estat veure com els estudiants s’han compromès amb la música i com han crescut en les seves habilitats i confiança al llarg del projecte. La música ha creat un sentiment de comunitat entre els estudiants, els professors i els membres de l’Orfeó”, diu Rodríguez, el professor de música de l’institut. 

L’Adja Ba és l’encarregada de posar veu a Zombie, “les primeres vegades em posava nerviosa al pujar a l’escenari, però ara ho porto molt bé, tinc ganes que arribi el dia 28 i fer el concert final”. El seu futur en el món de la música potser s’acaba aquí, però l’experiència segur que sumarà en positiu per a la vida.