La novel·la que també és gràfica

Fa quatre dies que els museus s’han començat a interessar pels originals provinents del còmic i només cinc que els col·leccionistes d’art també els han convertit en peces molt cobejades. Un d’ells és l’editor i divulgador francès Bernard Mahé, el qual és l’artífex de l’exposició ‘Anatomia del còmic’, organitzada per la Fundació La Caixa i que ara es pot veure a Lleida. Una exhaustiva introducció al còmic americà i europeu del segle XX a través de peces originals en paper.

Qui no coneix Tintín, Mortadel·lo, Mafalda o Lucky Luke? Bé, potser els menors de vint-i-pocs anys que viuen enganxats als seus telèfons mòbils no, però la resta, qui més qui menys, els sap reconèixer i situar. Que els hagin deixat de llegir no vol dir que els seus noms no els despertin bons records. Aquests, com també Astèrix i Obèlix, El Capitán Trueno, Massagran o El Corto Maltés, són icones pop del segle passat i tots són personatges sorgits a les vinyetes dels diaris, de les revistes i dels àlbums. 

Quan el francès Bernard Mahé va començar a interessar-se per aconseguir originals de còmic, en alguns casos eren munts de pàgines que els autors guardaven, amb una certa desídia, als seus estudis. Carpetes plenes de papers i papers i papers dibuixats, rotulats, retallats, enganxats i pintats a mà. No existien tauletes ni programes digitals, així que els originals a partir dels quals s’editaven les tires o els àlbums eren peces tangibles en les quals es podia comprovar i apreciar l’artesania i els trucs que amagaven. I això és el que es pot veure en la majoria de les peces que Mahé ha cedit per a l’exposició Còmic. Somnis i història que es pot veure al CaixaForum de Lleida. 

Mahé, que en el món del còmic ha fet tots els papers de l’auca, excepte el d’autor, remarca que “en aquesta exposició el visitant hi pot trobar els herois de quan era petit i moltes pàgines que permeten veure el treball que hi ha al darrere del còmic”. L’exposició, que deixa de banda el manga perquè “el còmic japonès és un món tan extens que per ell mateix ja es val una exposició diferent”, aborda el món de les vinyetes des de les tires còmiques diàries en la frontera entre els segles XIX Kid o Little Nemo com a paradigma d’aquest gènere als Estats Units; fins a les novel·les gràfiques més experimentals del còmic actual, amb autores com l’espanyola Ana Galvañ a la primera trinxera. 

Pel camí, els mítics superherois que van omplir els quioscos dels països occidentals i van fer les delícies de petits i grans. També hi ha, és clar, força autors catalans, per bé que no sempre són autors que hagin pogut treballar al nostre país. “Potser el còmic català i espanyol no és tan important o no té una tradició prestigiosa i un arrelament social com al mercat francobelga, però s’ha de reconèixer que ha sabut exportar, sinó personatges, molts autors de primer nivell”, raona, “autors que van trobar a França una indústria que els podia permetre guanyar-se la vida”. A l’exposició també s’hi poden veure originals del còmic més underground, entre els quals destaquen noms com Javier Mariscal, Max o el lleidatà Miguel Gallardo.

Les tristes aventures de molts originals catalans

Les institucions catalanes en el seu conjunt, amb la Generalitat de Catalunya al capdavant, no s’han caracteritzat per ser gaire sensibles a la preservació del patrimoni gràfic contemporani, amb especial deixadesa pel còmic. Tampoc les editorials implicades directament en l’assumpte, com Bruguera, que es va quedar milers d’originals, o Prensa Ibérica, que va heretar-ne el material sense fer-ne res de millor. A les seues mans hi ha bona part de la història del còmic popular del segle passat i cap institució catalana no mou fitxa per salvar-lo. Qui sí que ho fa és la fundació LaFuente, ubicada a Santander i especialitzada en la història de l’art del segle XX, que va comprar una part els arxius de Nazario i Mariscal dels anys setanta i vuitanta. La conservació dels originals sovint queda en mans dels autors i la seua bona voluntat. Aquest és el cas dels lleidatans Alfons López i el difunt Miguel Gallardo, que van donar part del seu llegat al Museu Morera.