Els llacs més emblemàtics del Pirineu lleidatà
Cossetània fa una guia sobre els 50 llacs més bonics del Pirineu
Petits mars d'aigua dolça.
Diuen que en cada passeig per la natura es rep molt més del que s’està buscant. Per això us proposem cinquanta rutes als llacs més emblemàtics de Catalunya de la mà de Jordi Longás, fotògraf, alpinista i pedagog, que a través de l’editorial Cossetània ha reeditat una guia que us portarà a indrets sorprenents i d’una bellesa infinita
L’autor de la guia, el fotògraf, alpinista i pedagog Jordi Longás, introdueix les rutes seleccionades tot dient que espera despertar en els lectors “l’emoció suficient que impulsi tothom a viure en primera persona els meravellosos paisatges que es descriuen i gaudir de les fantàstiques imatges que l’il·lustren”. Alhora també explica que hi ha molts més de cinquanta llacs al Pirineu, de fet n’hi ha 1.061, però ha volgut “oferir un viatge complet pels Pirineus” amb l’objectiu que “qui decideixi fer les 50 excursions proposades per descobrir aquests llacs tingui un coneixement molt extens d’aquesta meravellosa serralada i pugui gaudir amb la seva gran diversitat”.
Estany del Rosari. Aquesta excursió té un desnivell de 1.234 metres i es tracta d’una ruta llarga. Per accedir-hi cal desviar-se cap a Isil a partir d’Esterri d’Àneu.
En el llibre es proposen excursions d’est a oest del Pirineu, considerant també els vessants nord i sud. Tots els massissos i valls rellevants són a la guia, però l’autor també comenta que dins aquest criteri geogràfic també “he aplicat el gust personal, pensant en la bellesa dels llacs i, també, dels itineraris”. Jordi Longás reconeix que “en queden molts fora, però en el seu conjunt hi ha les principals zones lacustres, els llacs de rècord (el més gran, el més profund, el més occidental...) i uns quants de singulars i sovint poc coneguts”, ja que per a l’autor és important “ser sempre molt honest i compartir allò que realment valoro com a alpinista i com a fotògraf. M’agrada que els lectors que s’inspirin en les meves recomanacions i acabin l’excursió satisfets i pensin que ha valgut la pena”.
Sant Maurici. Situat al cor del Parc Nacional d’Aigüestortes s’hi accedeix a partir de la localitat d’Espot en una ruta sense gaire dificultat amb unes cinc hores de durada.
Per a aquest excursionista i gran coneixedor de la serralada pirinenca és difícil triar un llac com el més emblemàtic, però “fa molts anys vaig descobrir i he tornat en diferents moments a l’Ibon de Plan o bassa de la Mora, al Pirineu aragonès. Té poca profunditat i s’ubica en un petit circ silenciós, àrid, quasi desèrtic, envoltat de tarteres i parets de calcari, amb troncs de grans pins morts emergint de l’aigua que semblen éssers fantàstics”. Pel que fa a la part catalana no dubta a triar “el clàssic estany Tort, a la base del pic de Peguera al Parc Nacional”. I malgrat que tots aquests indrets màgics del Pirineu tenen la seva bellesa sempre n’hi ha que, pel que sigui, agraden menys, especialment als senderistes experts. “Els llacs que menys m’agraden són els que hi pots arribar tranquil·lament per carretera, tot i que n’hi ha de ben bonics. Òbviament, no he posat en el llibre llacs que no m’interessin. Malgrat tot, he de dir que l’excursió als llacs de Malniu, que sí que surt a la guia, tenen una mica aquest inconvenient d’excés de civilització, però està bé posar en un quadern com aquest rutes senzilles i accessibles, que a més et donen unes vistes panoràmiques sobre el Cadí”.
És un dels llacs més impressionants i bonics de tot el Pirineu. S’hi accedeix
a partir del port de la Bonaigua i és una excursió fàcil.
Per a aquest muntanyenc expert que ja va publicar una primera edició d’aquest guia l’any 2011, la pressió humana sobre la muntanya i per tant els canvis mediambientals que hi ha “són lents i de vegades es fan imperceptibles”. Però de vegades “revisant les fotografies del meu arxiu és quan prenc més consciència dels canvis. Crec que n’hi ha dos de significatius: molta menys neu i més pressió humana. El canvi climàtic és innegable i la menor quantitat de neu acumulada condiciona l’esquí i l’esquí de muntanya”. De fet, moltes de les glaceres dels Pirineus estan desaparegudes i a més “veus com els boscos pateixen estrès hídric amb el qual diversos llacs estan en recessió”.
Ibon de plan o bassa de la mora. És un dels llacs que més agraden a l’autor del llibre. Es troba al Pirineu aragonès i és una ruta curta i senzilla.
Després de la pandèmia hi ha hagut “una gran explosió de nous senderistes. Ho celebro, perquè el contacte amb la natura és terapèutic, però cal insistir a extremar el respecte per la natura”, i també en la prevenció d’accidents a l’alta muntanya, que en els darrers anys han sofert notables increments. Un dels grans llacs no solament del Pirineu de Lleida sinó de tota la serralada és el Gerber, al qual s’accedeix a partir del Port de la Bonaigua i té un senderisme fàcil i durant la caminada et trobes amb dos ibons –llacs petits– més. El Gerber està perfectament documentat a la guia, però potser els coneixedors d’aquesta vall trobaran a faltar els llacs de Saboredo. Jordi Longás comenta en aquest punt que “és un bon exemple del que costa triar només cinquanta llacs del Pirineu”.
Estany llong. Es troba a la Vall de Boí, situat molt a prop del refugi que li dona nom. Uns metres més amunt es troba l’Ibon de Redón, fins a accedir al pas del Portarró
A la zona del Parc Nacional, i documentats a la guia, hi ha Colomèrs, que és emblemàtic, juntament amb l’estany Negre, el de Tort, Sant Maurici, Ratera, i Delluí. Arribats a aquest punt vaig pensar que el Parc Nacional estava ben representat. Entre Saboredo i Gerber, sense ofendre els fans del primer, vaig considerar que la vall del Gerber mereixia una incursió. El seu caràcter feréstec em té robat el cor”.
Setze llibres amb el Pirineu de protagonista
Jordi Longás.
L’autor de la guia editada per Cossetània Les 50 excursions als llacs més emblemàtics, Jordi Longás, és doctor en pedagogia a més d’experimentat alpinista i fotògraf. Porta més de tres dècades publicant articles i fotografies en les principals revistes de muntanya, com Desnivel, Grandes Espacios, Vértex o Mundo de los Pirineos. És autor de setze llibres dedicats als Pirineus, entre els quals destaquan 150 itinerarios con esquís, Pirineos 100 cumbres, Pirineos 20 trekings i la que ara s’ha reeditat de les 50 rutes als llacs més emblemàtics de tot el Pirineu. Jordi Longás es va iniciar a la muntanya de la mà del centre excursionista AGRUECC.
La guia sobre els llacs més importants és una proposta sistemàtica que recorre les principals valls i massissos de la serralada pirinenca. En la introducció a la guia sobre els llacs, Jordi Longás comenta que “totes les excursions són de gran bellesa, amb diferents punts d’interès i freqüentment complementàries entre elles. Estic convençut que la selecció que es proposa en aquesta guia, editada per Cossetània, no decebrà ni els col·leccionistes de llacs ni els qui senzillament busquin algun pretext per caminar una estona per les valls pirinenques”. Si es fan totes les excursions proposades, es visitaran més de 110 llacs de totes les formes, colors i grandàries. “Les cinquanta propostes no exigeixen més que caminar, gairebé sempre per senders ben traçats, encara que amb freqüència s’aborden pendents respectables que es destaquen”, assegura.
L’amplitud del circ de Colomèrs
Gran volta circular a Colomèrs.
El circ de Colomèrs es caracteritza per la seva gran amplitud. Envoltats de “crestes granítiques, més d’una desena de llacs alegren el pas als nombrosos excursionistes que travessen la zona”, explica l’autor de la guia, que afegeix que tots “els llacs es poden visitar fent una volta circular esgotadora”. Aquesta excursió, tret de l’hivern, es pot fer en qualsevol època de l’any.
