Tàrrega: una ciutat al servei de la Fira

Cada segon cap de setmana de setembre, i ja en van 44, Tàrrega es transforma per acollir un dels festivals d’arts escèniques més importants d’Europa. Places, carrers i altres racons de la ciutat passen a ser eventuals escenaris, la població es multiplica i la cultura es respira arreu. En la metamorfosi de FiraTàrrega, tots els detalls compten.

Tàrrega és una ciutat dimensionada per a 18.000 habitants i durant uns dies hi passen més de 100.000 persones. Adaptar la ciutat per a aquest pic de gent és un repte logístic majúscul”, explica Natàlia Lloreta, directora executiva de FiraTàrrega des del 2020. “No només es tracta de donar-los cabuda per dormir, també que puguin veure els espectacles amb comoditat i bona visibilitat i atendre totes les seves necessitats amb garanties”, afegeix. 

A ulls dels veïns, la ciutat no canvia gaire fins a finals d’agost, quan les graderies, els cartells, el punt d’informació, les zones off (per a artistes externs a la programació), el mercat de paradistes, el recinte de festes i altres espais comencen a donar un nou aire als carrers. Tanmateix, la feina arrenca “just quan s’acaba l’edició anterior”, detalla Lloreta. Per tal d’optimitzar l’espai públic de la ciutat i aconseguir que totes les obres llueixin, l’organització negocia amb els artistes sobre les zones d’actuació assignades per ajustar-se a les necessitats de les dues parts. “Es tenen en compte les ombres que hi ha en cada moment del dia, l’aforament òptim i l’aforament màxim. Normalment, també fan una visita tècnica per comprovar que l’espai que nosaltres els proposem el vegin amb bons ulls” assegura la directora. Però quines peculiaritats té Tàrrega per poder transformar-se un cop a l’any en un gran escenari i absorbir aquest volum de gent? A priori cap. O això semblava el 1981, quan es va organitzar la primera Fira de Teatre, Trifulgues i Xim-Xim al Carrer. Joan Font, fundador de la companyia Comediants i primer director del certamen, apunta que “Tàrrega no estava preparada perquè es poguessin quedar a dormir centenars de persones, per exemple. Però això va generar unes sinergies meravelloses d’adaptació a la nova realitat”. En aquest sentit, Natàlia Lloreta sosté que la capital de l’Urgell “era una ciutat normal, però com que fa 44 anys que conviu amb la Fira, sempre que hi ha una renovació urbanística es té més o menys en ment la celebració d’aquest esdeveniment cada setembre”. Lloreta explica que d’aquesta manera es va construir la plaça dels Comediants, en homenatge a la companyia fundadora, amb la idea que esdevingués un espai escènic. També la plaça de l’Hort del Barceloní es va urbanitzar sense arbres per poder acollir espectacles de gran format i la de la Bassa es va crear amb una grada natural perquè s’hi poguessin fer actuacions. 

El bagatge acumulat provoca que FiraTàrrega visqui en un constant procés de reconversió de l’espai públic. “Sempre contemplem incorporar nous espais d’actuació. En tenim alguns de molt consolidats com el Pati, la plaça Major, la plaça de les Nacions, l’Espai Reguer i la plaça dels Àlbers, mentre que d’altres com el parc de Sant Eloi continuem pensant com els podem esprémer més”, conclou la directora executiva del certamen. 

FiraTàrrega neix l’any 1981 per un encàrrec de l’aleshores alcalde Eugeni Nadal a la companyia Comediants, a qui havia vist actuar a la festa major de maig. Nadal els va proposar la idea de crear un festival al setembre oferint espectacles gratuïts al carrer. La iniciativa va ser rebuda de bon grat per la companyia barcelonina, que va crear “una cosa insòlita a Catalunya, a Espanya i gairebé et diria que a una bona part d’Europa”, assegura Joan Font. El projecte va créixer a una velocitat vertiginosa. D’una banda, pel moviment emergent que vivien les arts escèniques i, per altre costat, perquè els ciutadans es van bolcar amb la iniciativa. Francesc Martí, sergent en cap de la Policia Local de Tàrrega entre 1980 i 2015, recorda que “hi va haver una transformació, sobretot des del jovent, perquè van veure que era una cosa diferent i popular. No havien d’anar a l’Ateneu vestits d’etiqueta, només calia que sortissin al carrer i això va trencar tots els esquemes”. Martí considera que aquest revulsiu social també va servir per reivindicar el territori de Ponent perquè “em sembla que molts dels qui venien es pensaven que a partir de la Panadella no hi havia vida intel·ligent”. 

La vida quotidiana 

L’arribada d’un nou esdeveniment que planteja ocupar l’espai públic durant les 24 hores no va ser de fàcil acceptació per a tots els veïns. En uns inicis, hi havia un sector de Tàrrega que no els semblava gaire bona idea allò que s’havia batejat com a Fira de Teatre, Trifulgues i Xim-Xim al Carrer. “Devia ser el segon o tercer dia, quan ens vam despertar amb una pintada en una de les entrades que deia De xim-xim i trifulgues al carrer en tenim els collons plens”, recorda Francesc Martí. 

Tot i les desconfiances inicials, alguns veïns es van adonar ràpidament de la capacitat d’atracció de la Fira i enginyaven els seus mètodes per fer-ne negoci. “Vaig tenir molts problemes advertint la gent que no podia vendre entrepans a la porta de casa seva”, explica entre rialles l’excap de la Policia Local. La reacció general, però, va ser gratament positiva i els organitzadors asseguren que els veïns es van bolcar amb la Fira. “El segon any se’n va anar la llum durant la inauguració i es va quedar tot Tàrrega a les fosques. Passat el pànic inicial, la gent va començar a treure llanternes, espelmes i llums de totes les cases. De sobte, es va començar a il·luminar la plaça i va ser tan espectacular i tan maco veure com la gent enfocava als artistes que vaig estar temptat de provocar que cada any, durant la Fira, hi hagués unes hores que se n’anés la llum”, explica Joan Font, primer director del certamen. 

Amb el pas dels anys, el principal repte logístic de la Fira continua sent el mateix: transformar l’espai públic sense perjudicar els veïns Salvador Solé i Gerard Feliu, de la Brigada Municipal, són els encarregats d’organitzar el muntatge per habilitar els espais que passaran a ser teatres circumstancials durant el certamen. Ambdós coincideixen a dir que “hem de tenir en compte tots els temes relacionats amb la seguretat, però també causar les mínimes molèsties al dia a dia perquè Tàrrega no s’atura”. En aquesta línia, Feliu assegura que la clau és “trobar l’equilibri entre satisfer les necessitats de cada espai escènic i no fer afectar el funcionament habitual de la ciutat”. Solé afegeix que el problema més gran és tallar la circulació del centre i que la Fira la solen viure relativament tranquils perquè “el volum més gran de feina sempre es concentra en els dies previs”. 

Els 44 anys de FiraTàrrega han fet arrelar un sentiment d’excepcionalitat entre els veïns. Natàlia Lloreta, actual directora, explica que “la gent de Tàrrega sap que la Fira és el principal actiu turístic i cultural de la ciutat i són capaços de fer un petit sacrifici per acollir-la durant uns dies perquè no deixa de ser un esdeveniment que posa el nom de Tàrrega al mapa”. El sentiment és compartit amb molts dels conciutadans. Marina Gené, veïna del municipi, expressa que “em sento molt afortunada de poder gaudir de tot això només sortir de casa. Hi ha molt més ambient i es respira cultura a tot arreu”. Gené també al·ludeix a l’orgull de ser amfitriona d’un esdeveniment com aquest i confessa que “quan dic que soc de Tàrrega, sempre em fa especial il·lusió parlar sobre la Fira. És un fet molt representatiu del nostre poble”. 

Més enllà del que passa entre bambolines, els grans beneficiats d’aquest creixement poblacional són els negocis del tercer sector. Marta Pinós, responsable de l’hotel restaurant Hostal del Carme, admet que “gairebé sis mesos abans ja ho tenim tot reservat”. Una versió similar relata Ricard Gisbert, gerent de la gelateria La Jijonenca, que explica que “ens hem trobat en alguna Fira que hem començat a tenir cua al migdia i a les set o les vuit de la tarda encara arribava al carrer”. Gisbert recorda com, “en les primeres edicions, coincidien dues cues al nostre establiment, a banda de la compra de gelats. Una era la dels lavabos i l’altra era pel telèfon, que en teníem un de públic i molta gent el volia fer servir”. En aquesta relació entre el certamen i la ciutat, cultivada al llarg dels anys, Marta Pinós apunta que reben “una parella que han vingut a totes les edicions de la Fira i des de fa 25 anys sempre s’allotgen amb nosaltres”. 

FiraTàrrega també genera un flux de treball propi. Durant tot l’any, són set persones en plantilla als quals se sumen tres treballadors autònoms a mitja jornada durant una bona part del calendari. A més, l’equip es va incrementant a mesura que s’apropen els dies assenyalats fins a arribar a tenir unes 200 persones al servei de la Fira entre tècnics, regidors d’espai, el personal de taquilles, el punt d’informació i un llarg nombre de tasques que solen dur a terme joves de la ciutat. 

Una evolució transversal 

Un aspecte en el qual coincideixen totes les persones contactades per elaborar aquest reportatge és en la incontestable evolució de Fira- Tàrrega al llarg dels anys. Joan Font, fundador de Comediants i primer director del certamen, recorda que “la gent anava amb les seves cadires amunt i avall perquè no hi havia pressupost per llogar-ne”. En aquest sentit, Salvador Solé, de la Brigada Municipal, apunta que en els seus 38 anys de treball a FiraTàrrega ha viscut un canvi majúscul en l’àmbit tècnic: “Abans muntàvem molt pocs escenaris i la il·luminació justa. Ara hem fet un salt qualitatiu perquè la Fira va fer una inversió molt forta en grades i tarimes. Fins i tot, ja posem aires condicionats en alguns dels espais.” Solé atribueix la millora dels espais al fet que “els grups venen aquí a fer-se veure i volen actuar en les millors condicions possibles”, mentre que “des de l’organització també es mira cada cop per optimitzar la comoditat de les companyies i dels espectadors”. Natàlia Lloreta, directora executiva de FiraTàrrega, corrobora aquesta anàlisi i considera que el context social ha afavorit alguns canvis de “sentit comú” com no programar al carrer a les hores de més calor i fer-ho en espais climatitzats. Lloreta també creu que el públic s’ha sofisticat més perquè “tots tendim a ser cada vegada més exigents amb el benestar i la comoditat”, però percep aquesta modernització com un aspecte positiu i defensa que “has de rebre l’obra d’una forma confortable perquè realment t’arribi el que l’artista ha pensat que t’havia de dir”. 

FiraTàrrega ha estat un revulsiu cultural innegable i un escenari ideal per prendre el pols de l’ambició popular durant els seus 44 anys de trajectòria. Canvis artístics, urbanístics, tècnics i socials afecten contínuament la manera de percebre el teatre de carrer i organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques. I enmig d’una transformació permanent en totes les arestes del certamen i la ciutat, una idea compartida pels més veterans que resumeix el sergent de la Policia Local, Francesc Martí: “Si comencés avui la Fira, seria inviable. Seria impensable tornar a fer tot allò!".