Un viatge molt especial: una família jueva reviu les rutes d’evasió del Pirineu de Lleida

Entre 1939 i 1944, uns 20.000 jueus van arribar a Catalunya travessant els Pirineus, fugint de la por del nazisme i guiats per l’esperança. L’Evelyn, que llavors tenia només tres anys, va ser un d’ells. Aquest estiu ha tornat al Pirineu de Lleida des de Miami acompanyada de la seua família amb l’objectiu de recordar aquells fets històrics a través de les rutes que proposa el projecte Perseguits i salvats.

Una nena jueva de només tres anys es va endinsar als Pirineus des de França una gèlida nit del 1942. Fugia del terror d’una guerra que devorava Europa, i la guiava l’esperança d’un futur incert. Aquest estiu, aquella nena, que es diu Evelyn Walg Grunberg i que ara té 85 anys, ha tornat a les mateixes muntanyes no com una fugitiva sinó com una supervivent. Ho ha fet amb la càlida companyia dels seus familiars, que han viatjat des de diferents racons del món per ser testimonis d’una història de vida, amb l’objectiu d’evitar que el que aquella nena va patir s’esvaeixi en l’eternitat del temps. 

Més d’una seixantena de familiars de l’Evelyn han visitat aquest estiu el Pirineu lleidatà per conèixer de primera mà l’escenari d’un dels episodis més dramàtics de l’holocaust: la fugida de milers de persones per les rutes que van establir les xarxes d’evasió que els van ajudar. Ho han fet a través d’un dels itineraris històrics que ha senyalitzat la diputació de Lleida en el marc del projecte Perseguits i salvats, que recupera des d’un vessant cultural i memorial els espais transfronterers que van ser usats clandestinament per fugir de l’holocaust. Es tracta d’un ventall de rutes que poden fer-se ja sigui a peu, en bicicleta, amb vehicle tot terreny o fins i tot amb raquetes de neu a l’hivern i que combinen patrimoni natural amb el coneixement i la divulgació de fets històrics. 

En concret, la família Grunberg va travessar aquest estiu el port de Salau des de la regió francesa de l’Arieja i fins al refugi del Fornet, al Pallars Sobirà. Ho va fer de la mà dels guies de l’empresa SomRiu, establerta a Sort i especialitzada a resseguir els escenaris que van ser testimoni d’alguns dels fets històrics més importants del Pirineu. A causa de l’exigència de la ruta, l’Evelyn va optar per esperar el grup a Sort, juntament amb alguns dels seus nets i altres familiars. L’origen d’aquest viatge es remunta a fa més d’un any, quan l’Evelyn, que ara viu a Miami, va veure una entrevista per TVE Internacional a l’historiador i investigador Josep Calvet, fill de la Pobla de Segur i especialista en l’estudi del pas cap a Espanya dels refugiats jueus. Coincidia que l’Evelyn estava escrivint un llibre autobiogràfic anomenat Viví mi futuro, cosa que la va empènyer a contactar amb l’historiador lleidatà per demanar-li que l’ajudés a organitzar aquest viatge als Pirineus, a fi de recuperar de primera mà el que va viure ella de petita i que amb prou feines recorda. 

“Marjem i Hartog, els meus pares, no parlaven quasi mai de la guerra. Estaven traumatitzats i l’únic que sé és que vàrem creuar les muntanyes de nit, amb neu sota els peus i sense menjar ni forces”, explica l’Evelyn, que afegeix que “el guia que ens acompanyava va amenaçar el meu pare amb un matxet si defallia, ja que no podien sacrificar el grup perquè les muntanyes estaven vigilades”. Nascuda a Brussel ·les poc abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, l’Evelyn venia d’una pròspera família, de la qual molt pocs membres van sobreviure a l’horror nazi. 

Quan els tambors de guerra van començar a sonar, ella i els seus pares van establir- se a França, però amb l’arribada del règim de Vichy, que col· laborava amb el nazisme, es van veure obligats a creuar la frontera per arribar a Espanya. Gràcies a les investigacions de Calvet, que actualment és cap de projectes del Memorial Democràtic, l’Evelyn ha pogut saber que el seu pare va ser detingut a Solsona i enviat al camp de concentració de Miranda de Ebro. Com que era holandès, va veure’s beneficiat pels tractes que el cònsol del seu país a Barcelona va pactar amb el règim franquista i va ser alliberat. És quan la família va iniciar un periple que primer els va portar a Curaçao, al Carib, i més endavant a un camp de refugiats a Jamaica. És allà on va néixer la Leny, la germana de l’Evelyn. “Quan explico que soc jamaicana, la gent es pensa que els prenc el pèl”, explica rient la petita de les germanes mentre s’acaricia la seua cabellera rossa. De Jamaica, els Grunberg van anar a parar a Caracas, Veneçuela. Però els pares, acostumats a l’oci i l’estil de vida europeus, tenien clar que volien arribar fins als Estats Units, i quan semblava que estaven a punt d’assolir el seu objectiu tot es va tòrcer. Marjem i Hartog van tenir un accident d’avió i van morir, deixant així òrfenes les seues filles. Després del tràgic succés, l’Evelyn va ser enviada un temps a Anglaterra, i més endavant va tornar a Caracas, on es va casar amb un israelià i va treballar com a professora de disseny d’interiors. 

El 2006 es va mudar als Estats Units, on encara viu. “Curiosament, el somni dels meus pares s’ha complert 70 anys després, ja que quasi tota la família som ara als Estats Units, fins i tot els descendents de cosins i tiets que van quedar- se a Europa i van sobreviure”, explica l’Evelyn, amb una veu fràgil però amb una mirada que reflecteix la força de tota una vida. Els desplaçaments forçats en temps de guerra no han deixat mai de ser un tema d’actualitat.

Les rutes que recupera el projecte Perseguits i salvats ja eren utilitzades durant la Guerra Civil a Espanya. Molts republicans les feien en el sentit invers al dels jueus, exiliant- se cap a França. El projecte es va idear com a ruta cultural amb un gran rigor científic i honora alhora el gran paper que van tenir els passadors, veïns de pobles de la zona que es jugaven la vida per salvar la pell de famílies senceres que fugien del terror. “Qui salva una vida salva el món sencer”, diu la Torà, el llibre sagrat de la religió jueva. I és que els habitants dels Pirineus, tant de la part francesa com espanyola, van fer-se seua la dita. Van atendre i alimentar els que buscaven la llibertat i els van dir què havien de fer en tot moment. 

A més de la ruta que travessa el port de Salau, al Pirineu lleidatà n’hi ha sis més, que transcorren per la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Juntes formen un dels recursos turístics que fan que Lleida sigui cada cop més reconeguda internacionalment, atraient visitants de tot el món. La iniciativa, impulsada tot just fa deu anys, va tenir l’aval de la comunitat jueva de Catalunya i el reconeixement de l’ambaixada d’Israel a Espanya, cosa que va contribuir a la internacionalització. Així mateix, totes les rutes tenen una senyalització unificada i una marca pròpia que identifica els es· pais referents a la presència dels refugiats jueus a les comarques de Lleida, complementada amb fulletons i una pàgina web multilingüe (www.perseguitsisalvats.cat) en la qual s’expliquen els esdeveniments històrics i els punts senyalitzats. 

En aquest cas, la família Grunberg va viure la travessa del port de Salau com una experièn· cia personal i col· lectiva alhora. De les 37 persones que van fer l’excursió, el més jove tenia només 3 anys –van ser els seus pares qui van dur-lo a collibè– mentre que el més gran en te· nia 75. “En alguns moments pensava que no arribaria al final, però gràcies a l’ajuda dels guies tot ha estat més fàcil. Els meus avis eren els meus herois, i després d’haver viscut avui això els considero uns superherois”, explica el Henry, un dels fills de l’Evelyn, que afegeix que “sempre he tingut un sentiment de culpa de per què uns no van sobreviure i els altres sí, però aquesta culpa s’ha transformat avui en orgull. Ha valgut la pena tot el que vau patir, avis”. 

L’excursió va ser un viatge de reflexió i connexió. A través de den· sos boscos, rius i senders serpentins, el grup va recordar anècdotes, apunts històrics i secrets familiars que el temps ha anat desenterrant. També va haver-hi moments de silenci i en aquella vall es van viure sentiments d’orgull i gratitud, en comptes de por i desesperança. “Mentre recordem, no estarem real· ment perduts”, afirma el Daniel, un altre dels fills de l’Evelyn, que assegura que “aquest viatge serveix per tancar un cicle de vida”. Un cop acabada la ruta, la família es va reunir de nou amb l’Evelyn a l’hotel Pessets de Sort, que estava desitjosa de saber com havia anat. “Per a mi, la base de tot això és que les noves generacions, els meus nets i besnets, puguin conèixer part de la nostra història”, va asse·gurar. I després d’un dia tan intens, tocava descansar, a fi de gaudir els següents dies de l’oferta turística que ofereix el Pallars Sobirà. Josep Calvet els va organitzar una visita guiada a la presó museu de Sort, agermanada amb el Museu Camins de Llibertat de Saint-Girons i que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, mentre que aquella mateixa tarda tocava deixar fluir l’adrenalina baixant en ràfting un dels millors rius d’Europa d’aigües braves, la Noguera Pallaresa.

Deixar-se guiar, un valor afegit a l’experiència

La travessia dels Pirineus es feia entre el 1936 i el 1945 amb l’ajuda de guies, coneguts com a passeurs a França, que es coneixien bé els passos clandestins que esquivaven la vigilància de la policia a la frontera. Això sumat al fred, la neu i la dificultat del terreny feien que l’experiència es convertís sovint en una autèntica odissea. Tot i que el context actual és completament diferent, una de les millors maneres de reviure les rutes del Perseguits i salvats és fer-ho de la mà dels guies i interpretadors que treballen al territori. Viatjar amb ells augmenta la seguretat, especialment en alta muntanya, i són una gran font de dades rellevants de la zona. En el cas de l’itinerari que enllaça el refugi del Fornet amb el poble de Salau, si es vol iniciar l’ascens des de la banda francesa hi ha empreses turístiques com SomRiu, de Sort i capitanejada pel guia Jordi Torner, que s’encarreguen també de gestionar la pernocta a la part francesa i la logística dels excursionistes i el seu equipatge, a banda de recomanar serveis d’allotjament i restaurants durant la resta de l’estada. Per als més experimentats en terrenys d’alta muntanya, les rutes també es poden seguir mitjançant un GPS a través dels codis QR que hi ha als plafons de senyalització que en marquen l’inici, tot i que sempre és recomanable portar un mapa físic damunt i tenir informació sobre la zona i la meteorologia.

L'última frontera

Els Pirineus eren la ruta cap a la llibertat. Es calcula que uns 20.000 jueus van travessar les muntanyes cap a Espanya entre 1939 i 1944. D’aquests, entre 6.000 i 8.000 ho van fer pel Pirineu lleidatà. Així mateix, les rutes no només eren utilitzades per jueus sinó també per militars aliats, membres de la resistència i opositors al nazisme. L’abundant presència de la Guàrdia Civil a la frontera va comportar que molts fossin detinguts. Es té constància que prop d’unes 2.600 persones van ser retingudes a la presó de Sort, que llavors era una antiga capella gòtica i que ara és un museu. Moltes van ser enviades a camps de concentració.