Humor en transició

El mateix Josep Vallverdú explica que la literatura i el dibuix –ell parla explícitament de plàstica i lèxic–, conviuen dins seu amb força ja des des que era ben petit. “Dibuixa cada dia des de fa incomptables anys, una activitat que sempre ha fet perquè li agrada i el relaxa sense que es plantegi mai de publicar-la”, diu Carme Vidalhuguet, comissària de l’Any Vallverdú, que es va celebrar el 2023. Hem hagut d’esperar a la celebració del seu centenari per veure exposades algunes de les seues obres gràfiques. 

Si fa un any s’inaugurava a Balaguer l’exposició Vallverdú, el mot dibuixat, en la qual s’hi va poder contemplar un bon grapat dels seus dibuixos més recents, en què l’aquarel·la era la tècnica predominant, a la mostra de l’espai Macià de les Borges Blanques titulada Vallverdú, dibuixant la transició s’hi poden contemplar un centenar d’acudits gràfics que es conserven a l’escola Mare de Déu de Montserrat de la capital garriguenca, “de quan va fer-hi de mestre als anys setanta”, explica Marc Macià, que n’és el comissari. “La majoria estan fets amb llapis o bolígraf, sovint aprofitant al revers de papers de calendaris o llistats d’alumnes, fet que fa encara més palesa l'espontaneïtat dels esbossos”, explica Macià. Són reflexions enginyoses, acudits gràfics que reflecteixen la seua ironia, la mirada crítica i la sàtira social; sempre amb un punt d’humor negre”, apunta Vidalhuguet. 

Sembla que els feia durant les reunions de claustre o quan s’avorria, i després els penjava a la sala de professors per compatir-los amb els companys. Segons Macià, “la direcció de l’escola, de l’orde del caputxins de Sarrià, no només mai no va refrenar els missatges amb un marcat caràcter polític de Vallverdú, sinó que segurament hi simpatitzava i, de fet, els va guardar curosament fins ara”.

'Vallverdú: dibuixant la transició', a l'Espai Macià