La tràgica història de la Pilar: 14 anys tancada en unes golfes amb conills a Almacelles

A la primavera de 1908, un terrible descobriment va commocionar la vila d'Almacelles, a Lleida, Espanya. En una golfes on es criaven conills, una jove d'uns 20 anys va ser trobada en condicions deplorables. Pilar, com es deia la jove, havia passat prop de 14 anys tancada en aquell lloc, compartint espai amb els animals i vivint en la més absoluta misèria.

El diari lleidatà "El País" va descriure l'escena de manera gràfica: "Al pis de l'última casa en un gran àtic sota la teulada amb abundants esquerdes on es filtra l'aigua i el fred a l'hivern, així com la calor a l'estiu, (...) és a dir gairebé a la intempèrie, sense més mobles que uns feixos de llenya, mig pam de brossa i fems de conills, sense altra companyia d'éssers vius que aquests animals pudentíssims, (...) es trobava més de 15 anys una jove d'uns 20, vestida amb el vestit de la nostra àvia Eva. (...) Es trobava asseguda a estil de mico o home primitiu contribuint a donar-li aspecte de tal, la seva cabellera embullada, plena d'immundícies i paràsits...".

Un mes després, "El Diario de Lérida" titulava la notícia com "Un crim horrible", explicant que un "despietat matrimoni" havia mantingut tancada la seva filla Pilar durant 12 anys. La jove va ser trobada "en complet estat d'idiotesa i plena de misèria i en el més gran abandó imaginable". Aquests retalls de premsa van inspirar l'historiador local Òscar Lalana a escriure la novel·la "Cugula", reconstruint la vida dels personatges i retratant la convulsa Catalunya d'entre segles.

El context social i econòmic de l'època

Almacelles, com tota la Plana de Lleida, patia terribles sequeres que sumien els seus habitants en tot tipus de penúries. L'arribada de l'aigua del Canal d'Aragó i Catalunya i del ferrocarril va polaritzar encara més les diferències socials i va agreujar els abusos que els grans terratinents i administradors exercien contra la classe treballadora, especialment contra els camperols i rabassaires. Les primeres revoltes camperoles serien sanguinàries.

En aquest escenari real, confirmat per cartes de camperols, el mossèn i el mestre del poble a les quals va tenir accés Lalana gràcies a la col·laboració dels barons d'Esponellà, s'amaga el drama humà de Pilar i la seva mare. L'autor reconstrueix el succés i aprofita per donar fe de la dura realitat social i econòmica a les zones agrícoles entre l'arribada del ferrocarril i la posada en marxa del Canal d'Aragó i Catalunya el 1910.

La tràgica història de Pilar

Segons la novel·la, el nou administrador de les terres del baró d'Esponellà a Almacelles, Ramon Montané, un home violent i despòtic, s'enfronta als rabassaires fins al punt que es revolten. Per parar el cop, el baró el destitueix. Com a venjança, Montané viola una de les serventes de la casa, promesa d'un dels rabassaires més rebels, Sebastià. La jove, Pilar, queda embarassada.

Quan neix la nena, també anomenada Pilar, la porten a la Casa de la Misericòrdia de Lleida per donar-la en adopció, però una epidèmia de xarampió impedeix que s'hi quedi. El metge adverteix a més que la petita té algun tipus de retard mental. De tornada a Almacelles, Sebastià, rabiós en conèixer les circumstàncies, decideix tancar la nena a les golfes on cria conills, contra la voluntat de la mare.

Durant anys, la petita Pilar creix menjant el mateix que els animals, tancada en una gàbia de poc més d'un metre i mig d'altura, en condicions duríssimes. La mare creu que ha mort, fins que descobreix restes de cabell humà entre els excrements dels conills que Sebastià llença per la finestra. Finalment, uns nous veïns escolten udols procedents de les golfes i ho denuncien a la Guàrdia Civil, que fa el terrible descobriment.

L'impacte del cas i el seu reflex en la novel·la

Quan l'adolescent Pilar és trobada acurrucada al sòl de la gàbia, emetent sons incomprensibles, causa una gran commoció. Es calcula que té uns 16 anys i que ha passat 14 enjaulada. Els seus pares són empresonats i ella queda a l'empara de l'Hospital de Santa Maria, on la reconeix el mateix metge que la va atendre en néixer i va advertir dels seus problemes.

Lalana es sorprèn que un succés tan esfereïdor no quedés en la memòria col·lectiva d'Almacelles, com sí que ho van fer altres crims. Suposa que el trauma de la Guerra Civil va poder fer oblidar fets tràgics anteriors, o que en tractar-se potser de gent forana sense arrels al poble, un cop empresonats, fugits o morts, van caure en l'oblit.

"Cugula", amb prop de 1.000 pàgines, integra aquest succés en un context social, cultural, econòmic i polític més ampli. Gràcies a la documentació aportada pels barons d'Esponellà, Lalana dona autenticitat als personatges i a una trama que arrenca amb la joventut de Ton, pare de Pilar, i acaba desembocant en la terrible tragèdia. La novel·la explora els conflictes entre classes socials, la vida rural i urbana, i les tensions de la Catalunya del canvi de segle, a través de les lluites personals i socials dels seus protagonistes.