La terrible història que va commocionar Almacelles: una jove tancada 14 anys en unes golfes amb conills

"En el piso de la última casa en un gran desván [angolfa] bajo el tejado con abundantes grietas donde se filtra el agua y el frío en invierno, así como el calor en verano, (...) es decir casi a la intemperie, sin más muebles que unos fajos de leña, medio palmo de brozas y estiércol de conejos, sin otra compañía de seres vivos que estos mal olientes animales, (...) se hallaba más de 15 años una joven de unos 20, ataviada con el traje de nuestra abuela Eva. (...) Se hallaba sentada a estilo de mono u hombre primitivo contribuyendo a darle aspecto de tal, su enmarañada cabellera, llena de inmundicias y parásitos..."

D’aquesta gràfica manera es feia ressò el diari lleidatà El País d’una terrible troballa que va tenir lloc en unes golfes on es criaven conills en una casa de la vila d’Almacelles durant la primavera de 1908. El Diario de Lérida, després d’un mes llarg, sota el títol Un crimen horrible explicava “el horrendo crimen cometido por el desalmado matrimonio (...) teniendo encerrada por espacio de doce años a su hija Pilar en el desván de su casa. Dicha Pilar fue hallada en completo estado de idiotez y llena de miseria y en el mayor abandono imaginable”. 

El context econòmic i social que envolta el crim

Els retalls de premsa que es van trobar i que donen fe d’aquest succés van fer que l’almacellenc i historiador local Òscar Lalana escrivís al voltant d’això la història de dues dissortades Pilars –mare i filla–,reconstruint la vida dels personatges alhora endinsant el lector en la Catalunya convulsa i canviant d’entre segles. L’arribada de l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya i del ferrocarril va polaritzar encara més les diferències socials i va agreujar els abusos de tota mena que els grans terratinents i administradors exercien contra la classe treballadora i, sobretot, contra els pagesos i rabassaires de les terres dels grans tenidors. Almacelles, com tota la Plana de Lleida, patia any rere any sequeres terribles que feien que els seus habitants sobrevisquessin amb tota mena de penúries. Les primeres revoltes pageses foren sagnants. 

Aquest escenari real, confirmat per les cartes dels pagesos, el mossèn i el mestre del poble, a les quals va tenir accés Lalana, gràcies a la col·laboració dels barons d’Esponellà, amaga un drama humà amb conseqüències esgarrifoses. L’autor reconstrueix un succés totalment real i aprofita per donar fe de la dura realitat social i econòmica a les zones agrícoles en el període comprès entre l’arribada del ferrocarril i la posada en funcionament del Canal d’Aragó i Catalunya el 1910. 

El crim. Com i per què

El nou administrador a Almacelles de les terres del baró d’Esponellà, Ramon Montané, un home violent i despòtic, posa en contra tots els rabassaires –pagesos que fan un ús útil de les terres del baró a canvi del pagament d’un cens anual– fins al punt d’arribar a amotinar-se. Per parar el cop l’administrador és destituït pel mateix baró; i Montané, com a venjança, viola una de les minyones de la casa, que és la promesa d’uns dels rabassaires més rebels –a la novel·la, en Sebastià–. Fruit de la violació la noia queda embarassada. Els joves es casen igualment i la noia –a la novel·la, Pilar– confessa l’embaràs al marit, qui amaga la situació a tothom. 

Quan neix la criatura, una nena, també de nom Pilar (nom real), la duen a la Casa de la Misericòrdia de Lleida per donar-la en adopció. El metge els diu que no es poden fer càrrec de la criatura perquè una epidèmia de xarampió ha posat en quarantena l’hospici. A més, avisa els pares que la nena té algun tipus de retard mental (que la premsa de l’època qualifica d’idiotesa). 

Tornen a Almacelles i durant els primers dos o tres anys, la nena viu amagada dins la casa. Després de la impossibilitat de deixar-la en adopció, en Sebastià, rabiós perquè coneix el pare i les circumstàncies de la criatura, decideix pujar-la a les golfes –on cria conills– en contra de la voluntat de la mare, a qui li nega el permís de poder veure-la sota amenaça que matarà la criatura i a ella també. 

Durant anys, l’home puja a alimentar els conills. La nena va creixent menjant el mateix que els animals, tancada en una petita gàbia de poc més de metre i mig d’alçada, criada en estat salvatge i en condicions duríssimes. Passen els anys i la mare creu que la filla és morta, fins que descobreix, per casualitat, restes de cabells humans entre els excrements dels conills que en Sebastià llença per la finestra de les golfes cap al corral quan toca netejar les gàbies. 

Una parella de Tamarit va a viure a la casa del costat, fins aleshores deshabitada, per treballar a les obres del Canal d’Aragó i Catalunya. El nou veí, durant unes obres de millora de la casa, sent uns udols esgarrifosos que surten de les golfes de la casa veïna i ho denuncia a la Guàrdia Civil. És aleshores quan té lloc la terrible descoberta: la petita Pilar, ja adolescent, roman tancada a la gàbia, bruta i plena de paràsits. La documentació inèdita. Els actuals hereus dels barons d’Esponellà han facilitat l’accés a documents personals que han ajudat l’autor a contextualitzar millor el cas. òscar lalana jove és trobada, segons l’atestat de la Guàrdia Civil, arraulida al terra de la gàbia, emetent crits i sons incomprensibles, mentre els conills corren d’un lloc cap a l’altre de l’estança, fosca i plena d’excrements. 

La trobada d’aquesta jove va causar gran commoció en la comitiva judicial, que la va embolicar en una manta –la noia estava nua– i la van dur a una estança propera. Quan la porten a l’hospital de Santa Maria, el metge que la rep és el mateix que la va atendre el primer cop i la reconeix. Aleshores calculen que la nena té uns setze anys i que en porta catorze engabiada, tot i que aquest extrem no s’ha pogut comprovar de manera exacta. La darrera cosa que se sap és que els pares són empresonats i la xiqueta queda a l’empara de l’Hospital. 

El tractament de la notícia per part dels mitjans

 Pel que fa a la nena, la petita Pilar, es parla que ja va néixer amb problemes: “Pilar es idiota desde su primera edad.” Per tant, es recull aquesta dada en la novel·la tal qual va ser. També és cert que amb un o dos anys –sempre amagada de la gent del poble i en complet secret– es va mirar de donar en adopció a Lleida. Aquest extrem també s’explica en les notícies d’aquell fet. No va ser acceptada perquè el Dr. Fontanals ja va veure que aquella nena patia d’alguna mena de retard i no es podia quedar amb la resta de nens de l’hospici. A més, coincidí amb una epidèmia de xarampió, fet pel qual se la van haver de tornar a emportar cap a Almacelles, moment en el qual en Sebastià decideix tancar-la a les golfes per sempre més. Pel que fa a la nena, quan es va descobrir no se’n sabia ben bé quants anys tenia -“cuya edad no está todavía bien determinada”- però es calcula que com a mínim havia fet els setze anys. 

A propòsit del fet que algunes cròniques apuntin la possibilitat que la mare de la criatura ja estigués embarassada en el moment de l’agressió, Lalana creu que “un cop es va descobrir la nena segrestada, es va comentar que havia estat fruit d’una relliscada amb l’antic administrador del poble, el malvat Ramon Montané, a qui feia de minyona a la Casa del Senyor d’Almacelles. El fet d’haver-se fet públic que la Pilar havia quedat embarassada de l’administrador, que el seu marit ho sabia i que ho havia permès, va fer que gent del poble l’acusés de ser una promíscua i que s’enllités amb els clients de la Fonda on treballava, a canvi de diners. Sempre amb el consentiment del seu marit que seria, per tant, una mena de proxeneta”. Aquest extrem no es va poder demostrar mai, però tal com es detalla en les notícies d’aquells dies: “(...) De las diligencias practicadas, nada favorable para la madre resulta, puesto que respecto a ella se cuentan historietas amorosas que acusan una dudosa fidelidad conyugal. Dícese todavía algo más grave, pero nos abstendremos de publicarlo, porque no pasa del rumor, aunque muy verosímil. La madre de Pilar, en la actualidad se encuentra encinta”. “Curiosa aquesta notícia que llença la pedra i amaga la mà”, comenta Lalana. 

Aquests fets són poc coneguts pels almacellencs i aquesta és una de les raons per les quals Lalana es va decidir a escriure la novel·la: “La veritat és que em sorprèn que un succés tan esgarrifós i que va marcar tant la vida d’aquell petit poble que era Almacelles el 1908, no quedés en la memòria col·lectiva del, tal com sí que van quedar d’altres crims com assassinats o robatoris, per exemple. Suposo que el trauma de la Guerra Civil va fer oblidar fets tràgics anteriors. També penso que podria tractar-se de gent forana que no tingués arrels al poble i que, un cop empresonats, fugits o morts, ningú se’n recordés més. Però és estrany, sí.”

'Cugula', la novel·la

Cugula és un relat històric inspirat a partir d’aquests articles. L’autor –un conegut i prolífic cronista local– basteix una novel·la que integra aquest fet en un context social, cultural, econòmic i polític més ampli que afecta no només Almacelles, sinó també la comarca, Catalunya i Espanya. La documentació aportada pels barons d’Esponellà ha estat crucial per donar autenticitat als personatges i a la trama. 

La novel·la, amb prop de mil pàgines, comença amb la infància i joventut d’en Ton, pare de la Pilar. Un orfe de Copons criat pel seu oncle Manel a Manresa. Manel, un empresari burgès ambiciós, veu en el ferrocarril una oportunitat de negoci durant la revolució industrial. Ton, per la seva banda, vol tornar a les seves arrels pageses a Copons de totes totes. 

Ton finalment esdevé pagès i desenvolupa una estreta relació amb el Ramonet de Ca l’Anou, qui li ensenya els secrets de la terra. Tot i els intents del seu oncle Manel de fer-lo tornar a la ciutat, Ton es queda a Copons i es casa amb la Isabeleta. Aquest matrimoni, imposat per conveniència, es revela difícil. De la unió neix la Vicenta, una nena amb un caràcter fort que abandonarà la casa familiar per anar a viure amb la seva àvia materna, la perversa i ambiciosa Maria Dolors. 

Després de la mort d’Isabeleta durant el part de la Pilar i la mort de l’oncle Manel, en Ton es queda sol i es veu obligat a assumir els negocis familiars, mentre que la Pilar és criada per la família del seu cosí Joanet. Pilar creix en un ambient feliç, però desitja conèixer món. La seva vida canviarà quan és convidada a viure amb els barons d’Esponellà a Barcelona, on servirà com a minyona. 

Pilar es trasllada a Almacelles per treballar al servei del nou administrador del poble, en Ramon Montané, un home despòtic que crea contínuament tensions amb els pagesos. En aquest context, Pilar coneix en Sebastià, el seu gran amor, però la seva relació es complica a causa de les tensions amb l’administrador. El mestre i el mossèn del poble intenten fer de mediadors en els conflictes, però la situació esdevé insostenible, fins a desembocar en la terrible tragèdia que s’explica al final del llibre. La novel·la, que captura les lluites personals i socials d’una època de transició a Catalunya, explora els conflictes entre classes socials, la vida rural i urbana, i les tensions polítiques i econòmiques del tombant del segle XIX al XX.