Lleida, seu d'Erasmus

Lleida s’ha convertit en punt de trobada i d’aprenentatge per a prop de 400 estudiants internacionals que aquest curs estudien a la Universitat de Lleida. Qui són? Com ens veuen? En parlem amb alumnes procedents de Grècia, Itàlia, Polònia, Bòsnia i Taiwan que, per uns mesos, exerciran de ponentins.

L’arribada a la seva ciutat temporal, el procés d’adaptació a una nova institució acadèmica i el fet d’encaixar socialment són part dels factors que més nerviosisme i il·lusió generen alhora entre els joves que van a estudiar a l’estranger durant una temporada. L’Ahmed, d’origen bosnià, va arribar a Lleida com a estudiant d’enginyeria informàtica. Per ara, el que més l’ha sorprès és l’amabilitat de la població lleidatana i que se sent “com a casa”. “El primer dia que vaig anar a un bar del centre em vaig sentir igual que al meu establiment preferit a Bòsnia”, celebra. De la mateixa manera, l’Eryk, un estudiant polonès de Medicina, destaca el bon tracte rebut per part dels llei-datans. “Aquí tothom és molt amable, els dependents de les botigues solen parlar amb tu per saber com va el teu dia’’, explica. L’Eryk també valora la “tranquil·litat” amb la qual viuen els lleidatans respecte a ciutats on tothom va més de bòlit, com Barcelona o Madrid. 

En aquest sentit, la Zoe, una estudiant de filologia hispànica procedent d’Atenes, reconeix “l’autenticitat” que té la capital del Segrià en comparació amb les grans ciutats. A més, es mostra meravellada per la bellesa de la cultura d’aquí, sobretot pel llenguatge. “Pots apreciar la cultura catalana en cada racó’’, diu. Tot i això, comenta que no esperava ni estava preparada pel clima fred i la boira característica de la plana de Lleida. “Venint de Grècia, crec que la climatologia és pel que menys preparada estava. L’única vegada que havia vist boira va ser quan tenia 12 anys i vaig anar al mont Olimp”, recorda. 

D’altra banda, la institució d’acollida és un dels aspectes més rellevants a l’hora de formar part del programa de mobilitat d’estudiants. Pel que fa a l’àmbit acadèmic, els estudiants internacionals comparen les diferències que hi ha entre les universitats del seu país i la UdL. L’italià Ferdinando, estudiant de veterinària, comenta que la universitat lleidatana té “un campus virtual molt organitzat, però el més diferent són els exàmens, ja que a Itàlia els fem tots de manera oral i aquí es fan escrits’’. La Witty, una estudiant d’arquitectura que ve de Taiwan, destaca que una de les principals diferències respecte al seu país és que els professors de la universitat lleidatana són més flexibles amb relació a les propostes de treballs. “Accepten diferents formats, però has d’arribar als seus estàndards acadèmics”. afirma. Dels docents, la taiwanesa valora també la seva capacitat d’encoratjar els alumnes i fer-los un bon seguiment acadèmic. Per la seva part, la Zoe destaca el protagonisme que es dona als estudiants durant el curs acadèmic. “No ets un individu més, sinó que tens més presència i més participació del que estic acostumada”, expressa. 

Connexions internacionals 

Els estudiants internacionals arribats a Lleida per aquest curs han estat molt propers l’un amb l’altre des del primer dia que es van conèixer. A banda de la universitat, els bars amb terrassa que hi ha a la Zona Alta de la ciutat són el principal punt de trobada per a la majoria. De fet, l’Eryk diu que “és el punt clau de la ciutat perquè et pots trobar amb tothom’’. 

Els universitaris també aprofiten la varietat d’establiments que hi ha a la ciutat per passar estones junts. Una de les activitats que comparteixen és el karaoke. “Va ser molt divertit escoltar cançons de diferents països i una bona experiència multicultural’’, comenta la Zoe. Ferdinando, d’altra banda, remarca l’ajuda de la universitat per integrar els estudiants en aquesta nova etapa. Concretament, l’italià destaca que un cop instal·lats a la seva nova llar van poder fer un curs de català de dues setmanes i van poder conèixer desenes de persones cada dia. Tot i això, hi ha estudiants que són més reservats, com la taiwanesa Witty, que reconeix que és una mica tímida i això li genera dificultats per socialitzar més. “Realment vull conèixer gent, però soc una mica tímida. Estic acostumada a socialitzar a través dels meus amics. Se’m fa difícil tenir iniciativa’’, admet. Per l’Ahmed, la clau per adaptar-te bé és que el fet de viure en un lloc nou no t’intimidi i treure’s la por de relacionar- se amb altres persones. De fet, ell es considera una persona disposada a conèixer gent i a aprendre de la diversitat social i cultural. “Un cop es coneix altres estudiants i l’entorn tot és més fàcil i ens relaxem”, explica. 

Oportunitats diverses 

Viatjar com a estudiant internacional a altres països ofereix un ampli ventall d’opcions per a aquells que les vulguin explorar. Molts estudiants aprofiten l’ocasió per visitar diferents indrets de Catalunya o de la Península, però també per descobrir les activitats culturals més destacades. 

Alguns dels estudiants han pogut conèixer, en el marc de les festes populars, activitats tradicionals com els castellers. La Zoe reconeix que l’experiència l’ha sorprès molt pel risc que suposa participar en la construcció del castell i també per la confiança que es genera entre els participants. “El castell demostra la unió que existeix entre les persones”, considera. L’Eryk, per la seva part, va descobrir l’espectacle dels correfocs a Barcelona. “Va ser una bogeria, no m’hauria esperat mai que aquesta idea se li pogués ocórrer a la gent’’, diu. De fet, admet que no anava prou preparat i que per a la pròxima vegada portarà una vestimenta més adient per gaudir de la pirotècnia. 

Però algunes tradicions no són del tot desconegudes. L’Ahmed es va sorprendre quan va veure un ball de sardanes a Lleida i es va adonar que s’assemblava molt a una dansa típica del seu país d’origen (Bòsnia) anomenada kolo. Ell descriu la sardana com una experiència “molt familiar” perquè, segons descriu, és “una versió més lenta del kolo bosnià’’, fet que el va ajudar a apreciar i a entendre millor la dansa catalana. El parc de la canalització del Segre és un dels llocs preferits entre els estudiants, sobretot per als que prefereixen una activitat allunyada de les aglomeracions. Una de les alumnes que freqüenten aquest espai natural és la Witty. “Quan el temps acompanya vaig amb els companys a fer pícnics vora el riu’’. Ella també aprofita per visitar destinacions pròximes a Lleida durant els caps de setmana. Ferdinando, però, comenta que la seva activitat preferida és jugar a futbol amb altres estudiants internacionals. “M’agrada jugar amb persones que estan d’Erasmus perquè puc conèixer més gent i, al mateix temps, practico activitat física”, diu. La seva passió pel futbol el va portar a visitar el Camp d’Esports, on juga el Lleida CF, i ara s’ha convertit en el seu lloc preferit de la ciutat. 

Idioma i menjar, altres reptes 

L’idioma és un dels reptes més difícils per alguns estudiants en el seu procés d’integració a la seva nova llar. La Zoe considera que aprendre català “és imprescindible per integrar- te en l’àmbit acadèmic i social”. Aquest raonament també el comparteix la Witty, que afegeix que tenir coneixements previs de català o castellà facilita molt el dia a dia. La gastronomia és un dels elements que més reaccions diferents generen entre els estudiants. La majoria ja han tastat plats tradicionals de Lleida i de Catalunya com els caragols, la coca de recapte, les castanyes, la crema catalana i, per descomptat, el pa amb tomata. Sobre aquest últim, l’Ahmed no acaba de trobar el “sentit” al plat. “Per què els talls de tomàquet no es posen directament al pa?”, pregunta. L’Eryk comparteix la mateixa opinió que el seu company i prefereix que la tomata es talli a làmines sobre el pa, en comptes de sucar-lo directament. Malgrat això, a cap dels dos els ha desagradat aquest menjar típic de Catalunya. Consells Alguns dels estudiants que han conegut la capital del Segrià i altres punts de l’Estat valoren positivament la seva experiència i recomanen a altres alumnes que, si poden, estudiïn un temps a l’estranger. L’Eryk, que desitjava venir a Espanya per conèixer com s’hi viu, diu que “aquest lloc té la seva ànima, cultura i vida, el que passa aquí no passa enlloc més al món’’, expressa. Per la Zoe, Lleida és idònia per poder fer nous amics i conèixer una cultura diferent. “És el lloc ideal, una ciutat petita amb un gran ventall d’oportunitats’’, conclou. En la mateixa línia, l’Ahmed descriu la capital del Segrià com “una ciutat molt oberta i amigable’’ i recomana ser “proactiu i conèixer els lleidatans, no solament els estudiants internacionals”.