Orfeó Lleidatà: 160 anys de música i cultura, ara en un llibre

Orfeó Lleidatà. Més de 160 anys de compromís (1861-2024) és un llibre d’història que és històric. Ho és perquè, per primer cop, recull els orígens i tota la trajectòria de l’entitat, incloent-hi els orfeons que la van precedir a la ciutat des del segle XIX i dels quals l’actual formació és hereva. Cadascun va sorgir fruit d’una època concreta, tenint un recorregut menys o més llarg i un paper important en els àmbits social i cultural de la ciutat o inclús del país. La seva rellevància la dona a conèixer l’autor de la publicació, Lluís Marc Herrera, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, que fa temps que es dedica a estudiar la història musical de la capital del Segrià.

Per primera vegada, tota la trajectòria vital de l’Orfeó Lleidatà queda recopilada en un llibre. “Hi havia algunes publicacions parcials, però en cap moment donaven una visió global”, comenta l’autor d’aquesta recerca històrica que es remunta a l’Orfeón Leridano (1861- 1869) i continua amb l’Orfeón Ilerdense (1881-1889), Orfeó Lleydatà (1902-1904), Orfeó Lleyda Nova (1914-1922), Orfeó Lleydatà La Violeta (1915-1926), Orfeó Lleydatà (1931-1937) i, finalment, l’Orfeó Lleidatà (1953-present). Herrera exposa que el primer orfeó neix com a resultat de la confluència de diversos factors, com els canvis polítics, educatius, urbanístics, socials i culturals de mitjans del segle XIX, que es va traduir en el creixement de l’associacionisme amb l’aparició d’entitats com la Societat Econòmica d’Amics del País de Lleida (1834), el Liceo Leridano (1857) o el mateix Orfeón Leridano, dirigit per Francesc Vidal. Pel que fa a l’actual orfeó, es recorda que va iniciar la seva activitat el 1953 amb l’impuls i la direcció de la figura essencial de Lluís Virgili i Farrà, fill d’Antoni Virgili i Pinyol, antic director entre el 1931 i el 1937. 

“L’obra repassa tots els orfeons dels quals hi ha constància que van existir a Lleida, essent l’actual l’hereu dels set, i mostra com cadascun d’aquests respon a un moment històric determinat i té propòsits diferents”, indica l’autor, que treu a la llum vivències, documentació i material gràfic per formar aquest viatge musical en el temps 

Compromís

Al llarg de la seva extensa trajectòria fomentant la música i el cant coral, l’entitat sempre ha estat un referent en la defensa i el compromís amb la cultura, la llengua i el país, fet del qual es vol deixar constància. “A la postguerra, l’orfeó acollia classes de català clandestines. Els cantaires hi anaven a assajar i, a sota de la partitura, tenien la lliçó del dia. Feien la sessió en català i, si en algun moment apareixia un inspector del govern civil, canviaven l’ordre dels papers. Hem de recordar que en aquella època hi havia una repressió contra la llengua i es buscava la manera de reivindicar- la”, recorda Herrera. En aquest sentit, l’entitat ha estat distingida amb reconeixements públics com el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I (1984) i també amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986).

Assignatures pendents 

Una de les assignatures pendents en la història de l’Orfeó Lleidatà era l’elaboració d’aquesta publicació escrita que recopilés el seu passat, present i perspectives de futur. El president de la fundació, Antoni Soliva, valora que la publicació “ens posa en el mapa escrit i parla de les set vides d’un gat, que són les de l’Orfeó, que ha lluitat contra esdeveniments socials o polítics diversos”. Soliva afegeix que “l’obra recull una evolució cultural durant més de 160 anys i ens ratifica on som ara, amb perspectives molt positives. La història de l’Orfeó és també la de Lleida i la de Catalunya”. 

Per la seva part, el director executiu, Xavier Quinquillà, que va començar a formar part de l’entitat com a cantaire amb tan sols sis anys, diu que “el llibre era imprescindible no només per donar una dimensió a tot el bagatge històric sinó també per fer justícia a tots els que han fet possible aquesta llarga aventura. I, sobretot, perquè és una eina que permet augmentar l’autoestima tant de l’entitat com de Lleida”, indica. 

Tal com reflecteix el llibre, una altra assignatura pendent durant gran part de la història de l’Orfeó va ser acabar amb la seva condició de nòmada. Aquesta situació es va començar a resoldre el 2008, amb la inauguració del primer estatge de la seu actual al carrer de Sant Martí, al Centre Històric. El projecte es va culminar el 2014 amb l’estrena de l’Espai Orfeó, una sala singular i acollidora amb un aforament de 150 places i un escenari modular que s’adapta a tot tipus d’activitats, entre altres avantatges. “Disposar d’un lloc propi ha estat fonamental per ser més útils, obrir-nos a la població i estar al servei de la ciutat”, afirma el director executiu.

Social i cultural 

Actualment, la Fundació Orfeó Lleidatà desenvolupa una intensa activitat cultural arreu del territori, des de l’àrea coral, la temporada estable, l’escola de música, les activitats de lleure, la Casa de la Música, i també des del vessant social amb projectes adreçats a col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió, utilitzant la música i la cultura com a eines d’integració i cohesió social. Així, ha donat un nou impuls a la programació d’activitats organitzades tant per la mateixa entitat com pel teixit associatiu a través del seu Consell Participatiu. 

“Formar part de 160 anys de trajectòria és un orgull, però també una responsabilitat perquè saps que hi ha moltíssimes persones que t’han precedit i que, en alguns casos, s’hi han deixat literalment la pell. Disposar d’un orfeó amb la seva salut, dimensió social i bagatge és un èxit no només de l’entitat sinó també de la ciutat i de Catalunya”, valora Quinquillà. “Són 160 anys de compromís amb la música, la cultura i el país, però també amb les persones i la societat”, conclou.