Deures escolars minvants

La campanya impulsada per la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares de l’Alumnat (CEAPA) contra els deures escolars ha tornat a obrir el debat sobre si s’han de limitar o directament eliminar. La majoria dels col·legis de Lleida consultats per SEGRE han reduït en els darrers anys la càrrega de deures que manen als alumnes i alguns fins i tot els han relegat a nivells residuals, mentre que d’altres defensen la necessitat de mantenir-los per fomentar els hàbits de treball i com a mesura per reforçar la feina feta a classe.

Els docents pro deures diuen que són necessaris per fixar els hàbits d’estudi i de reforç

L’escola rural de Tuixent (Alt Urgell) i la Maria Mercè Marçal de Tàrrega aposten per no posar deures. Mercè Codina, directora de la primera, explica que “fa molts anys que practiquem aquest model, ja que al ser pocs alumnes l’atenció és individualitzada i el treball de classe és suficient”. Al seu torn, Núria Elias, la seua homòloga del segon centre, diu que opten només per recomanar activitats per reforçar els continguts treballats a classe.

A l’escola Parc de l’Aigua de Lleida, els deures “són alguna lectura el cap de setmana i, puntualment, entre setmana tasques relacionades amb alguna cosa que s’hagi treballat a classe, com buscar informació sobre algun projecte en el qual estiguin treballant però que no impliqui més de vint minuts al dia, ja que la seua jornada laboral és molt llarga,” explica la directora, Maribel Miranda. Una visió que comparteix la seua homòloga del col·legi Pinyana, Anna Mosseguí, que assegura que “solem recomanar tasques de lectura i activitats funcionals, que tinguin utilitat en la vida quotidiana dels nens”. En la mateixa línia, Isidor Alberich, director de l’Albert Vives de la Seu, indica que “només manem tasques que no s’han acabat a classe, per la qual cosa no fer-les podria suposar un retard”. Per la seua banda, el col·legi Les Arrels de Mollerussa, l’únic del municipi que funciona sense llibres de text, aposta també per “pocs però bons” deures. En canvi, el director del col·legi Mossèn Josep Arques de Cervera, Toni Ortiz, sí que veu necessaris els deures per crear un hàbit de treball i defensa que siguin progressius: “A Primària, un màxim de quinze minuts diaris per als alumnes més petits i de trenta per als de cursos superiors.” Una consideració amb la qual coincideix la seua homòloga al col·legi lleidatà de L’Espiga, que subratlla que les tasques “no han d’obstaculitzar en cap cas la vida familiar ni les activitats extraescolars dels estudiants”.

Josep Maria Vigo, del col·legi d’Organyà, creu que “la tendència de deures zero és arriscada” i que no és un trauma que els alumnes de cicle superior de Primària treballin quaranta minuts a casa. “El programa és molt extens i, sense deures, la formació quedaria coixa”, sentencia. L’escola Joan Maragall de Lleida també és partidària de mantenir els deures, encara que reconeix que els adapten a les necessitats dels nens.