UNIVERSITAT NORMATIVA
La majoria dels títols universitaris continuaran sent de quatre anys
El ministeri d’Educació va confirmar ahir que les carreres creades abans de l’adaptació del model universitari espanyol al pla de Bolonya seguiran sent de quatre anys. Així ho ha pactat amb la Confederació de Rectors (CRUE) dins d’una comissió mixta creada per a l’aplicació del polèmic decret 3+2, que permet que la durada de les carreres passi a ser de tres anys i n’hi hagi dos més de màster.
La mesura afectaria els títols pre-Bolonya, és a dir, les carreres tradicionals, com ara Dret, Història, Biologia o Magisteri, a més dels graus de la branca biomèdica i les enginyeries. Carreres com Medicina i Veterinària tenen una regulació pròpia i tampoc no s’escurçaran, va explicar el president dels rectors, Segundo Píriz, després de l’assemblea de la CRUE celebrada a Santiago de Compostel·la. Com a molt, es donarà “llibertat” a les universitats per crear títols nous de tres anys, com permet el decret 3+2, amb un caràcter “més aplicat” i dedicats a una modalitat formativa més ràpida. Píriz va insistir en la importància que existeixi una “diferenciació” entre les titulacions de tres i quatre anys, com plantejava fa uns dies el mateix ministre d’Educació en funcions, Íñigo Méndez de Vigo. Va argumentar que abans del pla de Bolonya el 55 per cent dels títols s’impartia en quatre o cinc anys –llicenciatures– i el 45 per cent, en tres –diplomatures–, per la qual cosa reduir-los tots a tres resultaria “paradoxal”. Així mateix, va reiterar que només el 20 per cent dels estudiants que acaben la carrera opta per cursar un màster.
El decret 3+2, impulsat per l’exministre José Ignacio Wert i aprovat pel Govern el gener del 2015, per aplicar-lo el curs 2015-2016, permet que les universitats ofereixin graus de tres anys de durada i augmentin els màsters d’un any a dos, com ocorre a diversos països europeus. El decret va ser molt contestat per la comunitat universitària i fins i tot va ser objecte de diverses manifestacions, ja que els estudiants entenien que s’encarien els estudis. Els rectors universitaris, que defensen mantenir la fórmula 4+1, van acordar sengles moratòries mentre acordaven uns criteris comuns. Consideren que un alumne no pot aconseguir el mateix grau de competències estudiant un any menys. La Universitat de Lleida ha optat per no programar cap grau de tres anys per ara.