serveis socials
El Govern aprova el projecte llei per expropiar pisos als bancs
El text també preveu que les entitats hagin de reallotjar les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge
El govern de Catalunya ha aprovat aquest dimarts un avantprojecte de llei per substituir els articles suspesos pel TC de la llei d’emergència d'habitatge que preveu expropiar pisos buits, només temporalment, als bancs i negociar la paralització dels desnonaments de famílies en situació de pobresa.
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha donat a conèixer part d’aquest avantprojecte de llei de protecció a l’habitatge per a persones en situació d’exclusió social, que el Govern enviarà aquest mateix mes d’octubre al Parlament perquè sigui aprovat.
Borràs ha assegurat que aquesta és "una resposta de país a la suspensió dels articles de la llei 24/2015 d’emergència social suspesos pel Tribunal Constitucional".
"L’hem fet en un temps rècord perquè no volem que els ciutadans es vegin sotmesos a una falta de llei per falta de sensibilitat del govern central", ha dit Borràs, que ha assenyalat que el nou text és "sòlid i rigorós i difícil de ser recorregut".
El redactat de la nova llei ha comptat amb la col·laboració del Consell de l’Advocacia de Catalunya, de les entitats municipalistes i dels impulsors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’habitatge i pobresa energètica.
"Aquesta nova llei proposa mesures que permeten fer el mateix que ens ha suspès el TC, però fer-ho per altres vies i és un text sòlid jurídicament, que només podrà ser recorregut si es busquen arguments polítics"
La consellera ha avançat que l’avantprojecte de llei manté "un potent procés de mediació per evitar els desnonaments emparant-nos en el Codi de consum i preveu la creació d’ens territorials que analitzaran els casos i elaboraran plans integrals per solucionar-los".
Borràs ha assegurat que la nova llei estableix també la possibilitat d’expropiar els habitatges buits propietat de bancs i grans tenidors "si aquestes no compleixen la seua funció social".
El nou text substitueix la cessió temporal obligatòria d’habitatges que hi havia en la llei suspesa per l’expropiació de l’ús temporal dels habitatges i proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social.
Segons Borràs, la nova llei permetrà donar un ús social als pisos dels bancs en un període d’entre 4 i 10 anys.
En el cas dels desnonaments, el nou text preveu que els bancs tinguin l’obligació de reallotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge i fixa un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a uns altres tres, les entitats financeres ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.
Una altra de les novetats de l’avantprojecte de llei, segons Borràs, és que s’amplia de 72 a 234 els municipis que tenen acreditada una alta demanda de pisos socials, la qual cosa dóna competències a més ajuntaments perquè puguin augmentar el seu parc públic d’habitatges a través del dret al tempteig i retracte.
Igualment, podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans tenidors ja que l’impost sobre pisos buits serà ara d’aplicació en 234 municipis.
Borràs ha assegurat que aquest nou text "millora" la llei suspesa perquè "dóna mesures útils per ampliar el parc d’habitatge social i evitarà desnonaments".
La consellera ha criticat la suspensió de l’anterior llei "feta per un govern en funcions que posa traves a Catalunya".
Borràs també ha promès que la nova llei, una vegada aprovada, anirà acompanyada de garanties econòmiques i del personal necessari per aplicar-la
Per evitar que sigui recorregut, el nou text no preveu, com l’anterior, l’obligació als bancs d’oferir un lloguer social de forma indefinida i ha reduït a tres anys, ampliables a uns altres tres, aquesta obligació si es manté la situació de vulnerabilitat dels inquilins.
"No podíem entrar en el tema de la propietat sinó de l’ús correcte de l’habitatge i el seu període d’utilització", ha argumentat Borràs, que ha reconegut que la llei no permet entrar en els processos judicials de desnonaments, sinó només en la mediació extrajudicial prevista en el Codi de consum.