I aquest curs, què passa amb la meua beca universitària?

Va arribar el nou curs universitari i amb ell les beques, uns ajuts que van beneficiar l’any passat a més de 323.000 alumnes, la majoria d’ells pot ser que experimentats en tràmits i paperassa, encara que a més d’un principiant, com ocorre aquests mesos, li van entrar suors a l’hora de pensar a com sol·licitar-la.

El nou reial decret sobre beques que es va aprovar el juliol passat no ha portat canvis substancials en els requisits que es van establir per ser becari ja en l’època en què era ministre José Ignacio Wert, com tampoc no varia el que incumbeix a les fraccions en què es percep: matrícula, part fixa i variable.

Sí que hi ha variacions en el pressupost inicial -inclou tant les beques de caràcter universitari com les de no universitari-, que aquest curs és d’1.146.524,60, un 0,2 % més que el passat curs, segons l’informe Dades i xifres del Sistema Universitario Español 2016 del Ministeri d’Educació.

Tanmateix, que "la xifra augmenti no és sinònim que també ho faci la quantia que rep cada estudiant", lamenta el president de la Federació d’Associacions d’Estudiants Progressistes (Faest), Alejandro Delgado, qui assegura que les actuals quanties mitjanes "no són suficients per cobrir les necessitats de l’alumnat".

Segons l’esmentat informe d’Educació, en el curs 2013-2014 la quantia mitjana rebuda en els nivells universitaris va ser de 2.093,05 euros (excloent la beca de matrícula) davant els 3.117,55 euros del curs 2012-2013, l’últim any en què va ser vigent l’anterior sistema de beques.

La convocatòria actual, que està oberta fins el proper 17 d’octubre per a l’alumnat universitari, estableix que tot becari està exempt de pagar els crèdits matriculats per primera vegada.

D’altra banda, la fórmula que fixa quins estudiants -a més d’estar exempts de pagar el preu públic dels crèdits- tenen dret a rebre la part fixa o variable, depèn del llindar en el qual queda inclosa la renda de la unitat familiar de l’alumne.

Si és beneficiari de la part variable (60 euros mínim), un algoritme que pondera la nota mitjana i la renda familiar és el que fixa la quantia que obté, i a millor nota i menys ingressos, més beca.

Però aquesta fórmula no convenç a gaires, com assenyala el president de la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (Canae), Carles López, qui critica que amb aquesta fórmula "es va deixar d’igualar les condicions entre estudiants per premiar aquells amb millor expedient".

Quant a la part fixa, els estudiants amb menys ingressos reben la coneguda com a "beca renda" (1.500 euros), i aquells que es mudin del seu domicili habitual, reben la "beca residència" (1.500 euros).

Els beneficiaris de beca amb domicili familiar a l’Espanya insular o a Ceuta o Melilla, i que es vegin en la necessitat d’utilitzar transport marítim o aeri per accedir al centre docent, disposaran de 442 euros més.

Però no tots els estudiants tenen assegurat ser becaris, ja que des que va començar a aplicar-se el nou sistema de beques han de complir una sèrie de requisits acadèmics.

Recordem: aquells que es matriculin de primer curs hauran d’haver obtingut una nota d’accés a la Universitat superior al 5,5 per optar a la beca de matrícula, i com a mínim de 6,5 per fer-ho a la resta de parts, tal com s’estableix en el text de la convocatòria de beques generals del curs 2016/2017.

Per als matriculats en segon i posteriors cursos els requisits varien tenint en compte la nota mitjana i el nombre de crèdits que l’alumne va aprovar l’any anterior.

Per exemple, un alumne que es matriculi en segon de Periodisme ha de tenir superats el 90 % dels crèdits de l’anterior curs i comptar amb una mitjana superior al 6,5, comptant només les assignatures superades, perquè no et treguin la beca.

Les beques que donen les pròpies universitats, les fundacions, les entitats bancàries i altres associacions diverses també són una bona opció a tenir en compte per poder sufragar-se els estudis a la Universitat.