Primeres sentències que obliguen un banc a pagar la taxa de la Paeria a habitatges buits

La jutge del contenciós administratiu de Lleida ha avalat en dos sentències la taxa a pisos buits de la Paeria i obliga a pagar-la a l’entitat bancària que havia presentat els dos recursos. Aquestes sentències, les primeres a Lleida, conclouen que aquesta taxa de 822,25 euros “per incompliment social de l’habitatge” està emparada per la llei 18/2007 de Dret a l’Habitatge i per la d’Hisendes Locals, i donen per bo el procediment seguit per l’ajuntament de Lleida per aplicar-la, per la qual cosa desestima sengles recursos del BBVA.

Pel que fa a la legalitat, la magistrada assenyala que l’article 41 de la llei de dret a l’habitatge estipula com un supòsit d’utilització anòmala “la desocupació permanent”, i que un altre apartat d’aquesta defineix com a buida la que “queda desocupada permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys”.

La magistrada assenyala que la llei del Dret a l’Habitatge i la d’Hisendes Locals avalen la taxa

Tot seguit, indica que la llei d’Hisendes Locals disposa que els ajuntaments podran aplicar taxes quan una actuació o omissió del contribuent els obligui a “deixar serveis per raons de seguretat, salubritat, de proveïment de la població o d’ordre urbanístic, o qualsevol altra”. “En vista de l’actuació del recurrent, la seua actitud passiva davant dels requeriments ha obligat a una actuació per part de l’administració, de manera que es compleix el pressupost del fet imposable”, destaca.

Així mateix, precisa, en contra de l’al·legat pel banc, que aquesta és una taxa i no una sanció, i que s’aplica posteriorment si el contribuent continua fent cas omís als requeriments de l’administració.

Sobre el procediment seguit, desestima l’al·legació del banc que quan la Paeria va obrir l’expedient els pisos encara no feia dos anys que estaven buits sota la seua titularitat. La jutge constata que els expedients demostren que estaven desocupats des de fa més de dos anys i que la llei no distingeix si aquest període només s’ha de computar per a un únic propietari o per a alguns.

La sentència no és ferma, ja que podria ser apel·lada davant del Tribunal Superior de Justícia.

Mínguez destaca que actuen per fomentar l’ús de pisos desocupatsLa tinent d’alcalde responsable d’Hisenda, Montse Mínguez, va valorar positivament aquestes dos primeres sentències que avalen la taxa i es va mostrar confiada que la resta de recursos contenciosos presentats per bancs (n’hi ha alguns) acabaran de la mateixa forma. Mínguez va dir que aquesta taxa s’inscriu en l’actuació de l’ajuntament “per fomentar la utilització d’habitatges buits”. En aquest sentit, i al marge d’aquest gravamen, va destacar que han posat en marxa “moltes accions per cobrir la demanda dels lleidatans, sobretot en matèria de lloguer”. Va posar com a exemple les bonificacions en l’impost de la plusvàlua i l’IBI a particulars que cedeixen pisos per a lloguer social, i va afegir que continuaran “incentivant” els bancs “perquè s’entenguin amb nosaltres”.