Més de 200 centres de Lleida apliquen programes d’innovació educativa

Les classes tradicionals, en les quals el professor explica i els alumnes escolten, estan en clar retrocés. En els últims anys, els centres educatius han anat incorporant noves metodologies, canviant llibres de text per tecnologia o ensenyant a través de projectes, per exemple. Es tracta de la denominada innovació educativa, que ha anat guanyant terreny a les aules, sigui amb projectes globals (com el programa Magnet) o amb altres de més parcials, fins al punt que en l’actualitat són més de dos-cents els col·legis i instituts de Lleida, dels prop de tres-cents cinquanta totals, que apliquen algun dels programes impulsats per Ensenyament. En concret, són 209 centres, dels quals 44 se centren en l’impuls de la lectura, 33 ofereixen serveis a la comunitat, 13 han optat pels grups d’experimentació de plurilingüisme i uns altres tres, pel programa Erasmus, entre altres projectes. La innovació es desenvolupa en totes les etapes educatives incloses la Formació Professional, i també en la formació de futurs docents a la facultat d’Educació de la Universitat de Lleida (UdL). A més, ara la innovació ha rebut un impuls amb el suport públic del departament al programa Escola Nova 21, que vol canviar el sistema per crear una “escola avançada”, que promou un desenvolupament integral i un aprenentatge personalitzat que dóna el protagonisme a l’alumne. Està impulsat per la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya, l’Obra Social de La Caixa i Unesco.cat. A Lleida hi ha un centre impulsor, el Claver, i en la nova convocatòria s’han inscrit uns altres vint-i-sis, entre els quals s’escolliran dos.

Joan Biscarri, professor de l’àrea de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Lleida, considera que “la innovació educativa hauria de formar part de l’activitat docent habitual”. “Un professional sempre ha d’experimentar”, opina, i creu que la novetat actual és que ja no és un docent que ho fa a títol individual, sinó que la innnovación és un projecte d’un col·lectiu. “Ja no és un guerriller pel seu compte. El reconeixement institucional de la innovació educativa dóna més tranquil·litat”, subratlla, encara que alerta que “no és un valor en si mateixa, sinó que és bona sempre que millori les coses, sempre que aporti alguna cosa positiva”. Davant de les reticències d’alguns pares cap als nous mètodes educatius, assenyala que “les innovacions, si no es fan només per una moda, tenen darrere una feina” que els dóna garanties. En tot cas, creu que el futur de l’educació s’encamina cap a aquí. “Totes les teories psicopedagògiques van cap al fet que l’alumne sigui l’eix de l’aprenentatge, que en sigui el protagonista i adopti una responsabilitat.”

Els pares veuen antiga l’educació “tradicional” i creuen que s’ha d’adaptar als nens d’avui

Educadors opinen que la innovació que no es fa per “moda” té una feina darrere que li dóna garanties

La directora afirma que no es tracta només d’un canvi de metodologia sinó de “mirada pedagògica”

Per la seua part, la presidenta a Lleida de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, Elisa Solé, opina que si la innovació és positiva s’hauria d’aplicar a tots els centres de la mateixa manera, no només en alguns en forma de projecte pilot, i espera que “el patrocini d’entitats econòmiques i religioses del programa Escola Nova 21 no influeixi en el projecte”. Defensa la tasca innovadora de les escoles públiques i considera l’educació “tradicional” com una cosa del passat perquè “els nens d’ara són diferents”.

No obstant, a vegades, les experiències innovadores no surten bé. És el que va succeir al col·legi Ciutat Jardí de Lleida, que es basava en un programa sense llibres ni exàmens i amb llibertat per sortir al pati quan els alumnes volguessin, entre altres aspectes, teòricament basats en el mètode Montessori, i que ha virat de rumb després d’un canvi en la direcció fa dos cursos. Aquest canvi va ser afavorit pel departament d’Ensenyament, després que les proves externes de competències bàsiques constatessin que el centre no arribava al mínim exigit. Segons fonts del departament, no pot dir-se que aquest fos un col·legi Montessori. El canvi va provocar friccions entre docents i pares que eren partidaris de mantenir el projecte anterior i la nova direcció i els altres pares, però les aigües semblen haver tornat al seu curs.

montellà

Tradicionalment innovadora i molt oberta al seu entorn. Aquesta és la forma com Gemma Bach, directora de l’escola Ridolaina de Montellà, al municipi de Montellà i Martinet, descriu aquest centre, amb trenta-tres alumnes i tres professors fixos més uns altres tres que comparteixen de manera itinerant amb altres escoles. Ridolaina es va sumar ja el passat curs escolar al projecte d’Educació Viva i Activa, que ha implicat, explica la seua directora, “no un canvi de metodologia, sinó un canvi de mirada pedagògica, de la manera d’entendre com aprèn el nen i com l’adult acompanya aquest nen en el seu procés d’aprenentatge”.

És en aquest context de noves mires que l’escola ha decidit acollir-se al programa d’Escola Nova 21, “amb l’objectiu de poder compartir l’experiència d’altres centres que estiguin dins d’aquest mateix procés de canvi i poder reflexionar sobre la mateixa pràctica”, explica Bach. El fet de ser una escola petita ja afavoreix aquest tipus de sistema. “Podem atendre l’alumne segons les seues necessitats i respectar el seu ritme d’aprenentatge”, diu, i afegeix que “hi ha escoles que quan s’acullen a aquests programes ajunten classes de diferents edats, i nosaltres aquest punt ja el tenim de naixement”. “El canvi ja el vam fer l’any passat i ara el fet de formar part d’Escola Nova 21 ens permetrà trobar-nos amb altres centres que també els estan fent i aprendre a partir de la pràctica”, subratlla. L’escola Ridolaina no té aules, el centre està distribuït en diferents ambients i cada alumne, a l’arribar al matí, escull i se situa en l’espai al qual li ve de gust anar.