El nou Parador del Roser obrirà al gener o al febrer del 2017, després de quasi 7 anys d'obres

L’antic convent dominic del Roser, al carrer Cavallers, començarà a funcionar com a parador nacional de turisme entre el gener i el febrer de l’any que ve, va anunciar ahir la secretària d’Estat de Turisme, Isabel Borrego, que va visitar les obres. Els treballs estan ja molt avançats i, a falta només de petits acabats, l’obra civil s’entrega a finals de mes i Paradores té previst assumir l’edifici el 15 de novembre. Mentrestant, ja té en marxa la licitació per a la decoració i el mobiliari de tot l’equipament i ha sol·licitat a la Paeria la llicència per a l’obertura. Una vegada que es completi aquesta fase, ja es posaran a la venda habitacions, va afirmar Borrego.

Es culminarà així un llarg procés, amb gairebé set anys d’obres, des que es van iniciar el març del 2010, i més de dotze anys des que el Govern, llavors amb l’expresident de la Generalitat José Montilla com a ministre de Turisme, assumís el projecte, el 2005.

Les obres havien de durar només dos anys i mig, però la suspensió de pagaments de l’empresa adjudicatària (Cabbsa) el 2013, que va acabar solucionant-se, i les restriccions pressupostàries han anat allargant els terminis. Les obres van ser adjudicades per 11,6 milions d’euros, als quals caldrà sumar 700.000 euros pel mobiliari i altres costos, com l’equipament per a la cuina, que es licitarà ben aviat, per fer un pressupost final total de 12,9 milions d’euros.

La rehabilitació ha recuperat l’estructura original de l’edifici, eliminant forjats i plantes que havien estat afegits per guanyar espai. Les 53 habitacions dobles de què constarà el parador estan disposades en tres plantes al voltant de l’antic claustre, que ha estat cobert i que acollirà la nova sala d’estar i la cafeteria. L’altre element destacat és la recuperació de l’antiga església, amb una vistosa cúpula. Serà el nou menjador. Tant la cafeteria com el menjador estaran oberts no només per als clients de l’hotel, sinó també per als ciutadans que acudeixin només a menjar o a prendre alguna cosa.

La secretària d’Estat va destacar que el parador “contribuirà a dinamitzar turísticament el centre de la ciutat i atreure visitants internacionals”.

L’alcalde, Àngel Ros, va recordar les dificultats que ha hagut de superar l’obra i la importància que té per a la ciutat. “Suposa la rehabilitació d’un edifici històric, crec que és òbvia la seua magnificència, es contribueix decididament a la rehabilitació del Centre Històric i es potencia l’atractiu turístic de Lleida. Estar a la xarxa de Paradores és estar en una xarxa d’excel·lència en l’àmbit del turisme”, va declarar.

L’hotel tindrà 53 habitacions i ocuparà unes 40 persones

La posada en marxa del Parador de Turisme del Roser suposarà la creació d’uns 40 llocs de treball, va informar ahir Turespaña. Serà el quart parador de la província, després dels de la Seu d’Urgell, Arties i Vielha, i el número 95 d’aquesta xarxa pública d’establiments hotelers de luxe a Espanya. Tindrà 53 habitacions dobles, una de les quals serà suite i dos per a famílies, així com una sala per a reunions i convencions. En canvi, s’ha descartat habilitar l’spa que hi estava previst, però s’ha deixat reservat l’espai. El pàrquing de l’edifici, de 47 places, es troba sota la plaça Sant Antoni Maria Claret i els seus usuaris hauran de sortir al carrer per accedir al parador. La secretària d’Estat de Turisme va destacar que serà “un establiment per a tota mena de turistes, amb una oferta de restauració i esdeveniments àmplia”. “Convido tots els ciutadans que el coneguin, pot ser un lloc meravellós per a celebracions familiars”, va afirmar Isabel Borrego. A més, va assenyalar que se sumaran al Lleida Convention Bureau per acollir esdeveniments i congressos i va remarcar la millora de l’empresa pública Paradores, que “el 2011 estava en fallida i el 2016 preveu tancar amb 20 milions de benefici”. La decisió d’ubicar un parador en aquest edifici, de significació històrica a la Guerra de Successió, ha generat el rebuig de diferents partits i entitats, molts d’independentistes.