Els musulmans de Lleida demanaran una parcel·la pròpia al cementiri

La comunitat musulmana de Lleida té intenció de sol·licitar a la Paeria que habiliti un sector al cementiri dedicat a la confessió musulmana, per facilitar els enterraments d’aquests col·lectiu, molt nombrós a la capital arran de la immigració dels últims quinze anys.

“Solem repatriar els cossos als nostres països, però a causa de l’elevada inversió que suposa, al voltant de 6.000 euros, volem demanar a la Paeria la possibilitat d’habilitar una parcel·la funerària per a confessions musulmanes al cementiri de Lleida”, va explicar Laátabi, portaveu de la comunitat de l’antiga mesquita del carrer Nord. Tenen previst plantejar aquesta iniciativa a la pròxima reunió que faran amb representants del consistori.

Contradient una popular llegenda urbana, hi ha tombes de persones originàries de la Xina

Actualment, segons va explicar aquest portaveu i van confirmar fonts municipals, els fidels que no poden permetre’s repatriar els cossos dels seus éssers estimats al seu país d’origen opten de vegades per enterrar-los al cementiri de Saragossa o també a Barcelona, els més propers que sí que admeten ritus musulmans i compten amb parcel·les específiques per a ells. No obstant, en els últims anys aquesta pràctica ha anat a menys ja que les concessions al cementiri aragonès són més curtes, fet que representa un problema. També hi ha persones de confessió islàmica que s’han enterrat en nínxols del cementiri.

El ritu funerari musulmà es basa en els ensenyaments de l’Alcorà. El cos s’ha de rentar seguint unes regles específiques i després assecar-lo i amortallar-lo en tela blanca. El cadàver es diposita directament a la terra, reclinat sobre el costat dret i amb la cara dirigida a la Meca. Això suposa un problema en cementiris com el de Lleida, ja que la normativa aquí impedeix enterrar un cos sense taüt i, per descomptat, han de ser els mateixos familiars els que es preocupin de l’orientació cap a la Meca.

L’islam reprova l’embalsamament, la cremació –una opció que va a l’alça en altres confessions– i fins i tot les tombes i monuments funeraris. També és contrari als preceptes de traslladar les restes mortals del difunt a una altra ciutat, ja que és aconsellable enterrar un musulmà al cementiri de la ciutat on va morir.

En qualsevol cas, el cementiri de Lleida ja disposava històricament d’un departament ecumènic per enterrar persones no catòliques: protestants, jueus i musulmans, principalment, però també els suïcides, als quals tradicionalment no es donava sepultura en terra santa. Avui dia, és cada vegada més multicultural.

Per exemple, contradient una popular llegenda urbana, també hi ha persones d’origen xinès enterrades en nínxols a Lleida. En un de recent, es va seguir la tradició de cremar diners (falsos), amb l’objectiu que al traspassat no li falti de res en el més enllà.