L’Audiència rebutja l’arxivament definitiu del crim de Cappont de fa deu anys

Deu anys es compleixen dimecres vinent d’un dels crims que més han commocionat la societat lleidatana, el de Cappont, en el qual va morir a trets Isaac Martínez quan sortia del seu aparcament al carrer Riu Ter.

Una dècada més tard, ningú ha pagat per aquest fet i les novetats en la investigació són cada vegada més escasses. L’única en el que va d’any és que l’Audiència de Lleida ha tornat a rebutjar, per tercera vegada, l’arxivament definitiu de la causa que havia demanat de nou el fins ara únic detingut pels fets, que després va ser exculpat.

D’aquesta forma, el tribunal manté l’arxivament provisional que deixa la porta oberta al fet que pugui ser jutjat si apareixen noves proves. “Existeixen indicis que s’han d’acabar de resoldre”, apunta Pau Simarro, advocat de la família d’Isaac. “Ja han passat deu anys i amb quinze més haurà prescrit, però no perdem l’esperança”, assegura en declaracions a aquest diari Fernando, el pare d’Isaac.

I és que al que s’agafa la família és que la ciència i la tecnologia, en constant avenç, acabin per permetre relacionar la pólvora de l’escena del crim amb possibles restes a la roba d’algun sospitós.

Això, o que apareguin noves proves. “Mantinc l’oferta de 20.000 euros de recompensa a qui delati l’assassí o aporti alguna prova o informació útil per a la investigació”, afirma Fernando.

De fet, l’any passat un veí de Tremp va contactar telefònicament amb la família assegurant saber qui és l’assassí (una persona diferent de l’arrestat i després exculpat).

Tanmateix, i després d’investigar, els Mossos d’Esquadra van determinar que es tractava d’una falsa pista. “Estem convençuts de qui ho va fer, però el problema està en la manera de demostrar-ho”, explica Fernando.

Ell i la seua dona, Conchi, la mare d’Isaac, asseguren que malgrat el pas del temps, el dolor no desapareix. “Han passat deu anys, però estem pitjor que mai. Sempre esperant que aparegui una cosa que permeti reobrir el cas. Que et matin un fill és dur, però el pitjor és no poder tancar la ferida tant temps després i a sobre estant convençut de qui és l’assassí”, asseguren. I no només els envaeix la tristesa, també la ràbia per la forma en la qual va perdre la vida el seu fill.

“Va ser a sang freda, sense que pogués defensar-se perquè a més ja portava el cinturó del cotxe posat i no podia moure’s”, recorda Fernando. Però malgrat tot, mantenen l’esperança.