HABITATGE REGISTRE
Quasi 3.600 sol·licitants de pisos socials a Lleida i sols se n'edifiquen 19 en 3 anys
A més, en aquest període únicament se n’han finalitzat 140 iniciats abans del 2013
La falta de construcció de blocs de pisos contrasta amb l’alt nombre de xalets ja edificats o iniciats a la nova Ciutat Jardí.
El nombre d’inscrits a Lleida en el registre de sol·licitants de pisos socials se situa en 3.598 persones, segons una estadística oficial del departament de Territori i Sostenibilitat, mentre que a la província només s’ha iniciat l’edificació de 19 habitatges de protecció oficial en els últims tres anys. El cert és que tots van ser començats el 2015 per cooperatives o promotors i aquell any també se’n van acabar 7, mentre que en els dos exercicis anteriors no se’n va iniciar ni un de sol, encara que sí que es va finalitzar la construcció de 62 i 71, respectivament. En canvi, deu anys enrere, el 2005, se’n va iniciar l’edificació de 367, dels quals 175 promoguts per l’Institut Català del Sòl i la resta, per cooperatives o promotors privats. I és que amb la ferotge crisi que ha patit el sector immobiliari, que ha comportat un important descens dels preus, als constructors (i fins i tot a les administracions) ja no els surt a compte edificar pisos de protecció oficial i als ciutadans tampoc comprar-los, perquè el seu cost és gairebé idèntic que els del mercat lliure. El resultat és que la construcció d’aquesta modalitat de pisos destinats a facilitar l’accés a l’habitatge a persones amb ingressos baixos està pràcticament en procés d’extinció.
L’estadística de la Generalitat reflecteix que l’any passat hi havia 3.598 inscripcions vigents en el registre corresponents a la província de Lleida, una xifra que suposa que les peticions van en ascens, ja que el 2014 hi havia 3.225 demandants i 2.825 el 2013. En canvi, el 2012, la xifra va ser molt similar a la del 2015 (3.591).
Per zones, a Ponent hi ha 2.887 peticions, més que les dels últims dos anys (2.613 i 2.290), però menys que el 2012 (n’hi va haver 3.107). A l’Alt Pirineu i Aran, l’any passat hi havia 758 inscrits i en els tres anteriors, 696, 605 i 559, respectivament. Així mateix, la ciutat de Lleida concentra gairebé la meitat de les sol·licituds de l’àrea de Ponent, amb un total de 1.731, que també són més que les 1.603 del 2014 i les 1.527 del 2013, però menys que les 2.344 de l’any anterior.
La majoria de peticions són per a lloguer amb opció de compra
Més del 90% de sol·licitants prefereix un lloguer amb opció a compra, segons el perfil de demandants de l’any passat. El segueixen les peticions per a lloguer i, finalment, les de compra. Prop d’un seixanta per cent dels inscrits són nacionals i la franja d’edat majoritària està entre 35 i 65 anys, encara que un terç són menors de 35. Dos de cada cinc peticions són de famílies unipersonals i menys d’un cinc per cent són de famílies nombroses.
Per capitals de comarca, després de la ciutat de Lleida, amb 1.731, Mollerussa se situa al segon lloc de nombre de peticions, amb 358 el 2015. En el tercer hi figura Balaguer (218) i el segueixen la Seu d’Urgell (145), Vielha (131), Solsona (108), Tremp (95), Tàrrega (83), Sort i Cervera (79), la Pobla de Segur (30), les Borges Blanques (26) i el Pont de Suert (19). Com a curiositat, al municipi de Guissona hi ha 142 sol·licitants.
La cessió d’habitatges de bancs, alternativa a la construcció
Les administracions estan intentant pal·liar la falta d’habitatges socials activant els pisos buits en mans de les entitats bancàries, ja sigui a través de la seua cessió o comprant- los. En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, va afirmar en l’últim ple de la Paeria que en els últims anys han incorporat 186 pisos de bancs a la borsa de lloguer social. En un altre ordre de coses, a la província de Lleida es van sol·licitar entre el gener i l’agost d’aquest any visats per construir 167 nous habitatges, davant els 188 del mateix període del 2015, segons el ministeri de Foment. Del global, 79 corresponen a xalets i 88, a pisos en blocs plurifamiliars. També es van
registrar 173 visats per ampliar o reformar habitatges, quan l’any anterior en van ser 212. Les dades a la baixa de les comarques de Lleida contrasten amb les de la resta de l’Estat, ja que els visats van créixer un 35 per cent.
