SANITAT BALANÇ
Població molt medicada
Dos de cada tres lleidatans van prendre almenys un fàrmac amb recepta mèdica durant el 2015, un percentatge que augmenta fins al 90% en persones de més de 65 anys || L’esperança de vida més alta i la recerca de solucions immediates a malalties, alguns dels factors més influents
Exemple dels medicaments que poden trobar-se a la farmaciola de qualsevol domicili.
A dos de cada tres lleidatans –o el que és el mateix, a un 67% de la població de la regió sanitària de Lleida– els van receptar almenys un medicament durant el 2015 i un total de 1.837 pacients prenien de mitjana deu o més principis actius (coneguts com a pacients polimedicats), segons dades del departament de Salut. Si bé és cert que la xifra és similar a la del passat exercici i que no inclou l’automedicació (fàrmacs sense recepta mèdica que s’adquireixen en farmàcies), les dades tornen a posar sobre la taula el debat sobre si som una societat sobremedicada.
La recerca d’una solució a l’instant a la nostra malaltia, sumada a un progressiu envelliment de la població (i les consegüents patologies cròniques associades) i a una reducció del temps per a les consultes d’Atenció Primària, expliquen en part la tendència a l’alça de la prescripció de fàrmacs dels últims anys. “No per receptar més medicaments la medicina és millor. És un debat molt candent en el sistema sanitari actual i cada pacient té el seu particular quadre clínic, que ha de valorar-se”, opina Oriol Yuguero, metge de capçalera. Insisteix que un excés de medicació “pot produir efectes secundaris que requereixin altres fàrmacs”. En aquest sentit, considera que els avenços tecnològics i el ritme frenètic de la societat aboca a un sobrediagnòstic, és a dir, al diagnòstic d’una malaltia a la qual el tractament no aportarà cap benefici per al pacient, però podrà ocasionar-li efectes adversos i implicar un malbaratament de recursos. És el cas, per exemple, de l’ampliació en excés dels programes de cribratge.
Insisteixen en el risc d’automedicar-se i defensen la necessitat d’educar el pacient
“La prescripció davant d’un dolor muscular consistia a aplicar calor o fred a la zona afectada i repòs. Ara es recepten antiinflamatoris, un protector gàstric i un relaxant muscular, perquè el pacient necessita recuperar-se ipso facto”, exemplifica Yuguero. Un aspecte que també subscriu el doctor d’Atenció Primària Sergi Gòdia. “Les solucions immediates en salut no existeixen, requereixen temps”, afirma, i subratlla que la sobrecàrrega de feina dels professionals tampoc ajuda a educar el pacient sobre la importància de no automedicar-se i de seguir els consells dels experts. Així mateix, i malgrat que un volum important dels fàrmacs els pren la gent gran, assegura que en l’àmbit de la salut mental ha augmentat la prescripció d’antidepressius i ansiolítics.
Per la seua banda, el doctor Eduard Solé, cap de Pediatria de l’hospital Arnau de Vilanova, apunta que els pares són més cauts amb la medicació dels seus fills i que pregunten més. Segons el departament de Salut, a un 65% dels menors de 14 anys els van prescriure un fàrmac el 2015.
