«L'Estat ha de protegir persones pobres dels talls de llum a l'hivern»

Per què el TC va anul·lar la normativa catalana de pobresa energètica?

Entre altres mesures, la Generalitat exigia un informe dels serveis socials abans de tallar el servei a persones vulnerables i prohibia interrompre’l durant l’hivern. Es va plantejar si era competència de l’Estat o de la comunitat. El que va dir el TC és que la interrupció del subministrament i la pobresa energètica afecten dos competències bàsiques de l’Estat: la planificació econòmica i la de bases del règim energètic. Com que l’Estat havia regulat ja la interrupció del servei i el bo social i Catalunya incorporava mesures que podien considerar-se contradictòries, es va anul·lar. Hi va haver tres vots particulars, entre aquests el meu.

Per què?

Tenim una posició més favorable a aprofundir en la protecció de drets. I també ens oposem a recentralitzar competències, creiem que cal mantenir la doctrina clàssica, que s’està reformant per reforçar l’Estat.

És necessària una regulació estatal de la pobresa energètica?

Una directiva europea diu que cal adoptar mesures eficaces per protegir persones vulnerables en situació de pobresa energètica, entre aquestes la prohibició de tallar el servei en períodes crítics. Aquí, l’Estat només ha creat la tarifa d’últim recurs, que garanteix un preu mínim, i el bo social, una facilitat per a determinats col·lectius. Però hi ha gent en pobresa energètica que en queda fora, fins i tot treballadors a qui no arriba el sou. I tampoc preveu la prohibició d’interrompre el servei, que és el que va fer la Generalitat. L’Estat ho hauria de regular, perquè ho diu la directiva.

Sorprèn que no el desenvolupi i recorri la llei de la Generalitat.

Aquesta era una de les raons del nostre vot particular. Si l’Estat no desenvolupa una competència bàsica, la comunitat pot fer-ho. Jo discutia fins i tot que fos una norma bàsica, perquè afecta més els consumidors que el sistema elèctric, però fins i tot si ho acceptem, considero que no s’ha desenvolupat i que quedava marge perquè ho fes la comunitat.

En quina situació estan les companyies? Pot exigir-se a empreses privades el deure de garantir drets socials?

La directiva permet imposar obligacions socials positives a les companyies. Una sentència del 2013 ja ho va aplicar.

Vostè també va discrepar de la possibilitat que el TC suspengui càrrecs públics que incompleixen sentències. El Govern central utilitza els tribunals per fer política?

No puc opinar, em limito a votar i donar el meu criteri. Vaig considerar que alterava l’equilibri de poders. Si hi ha un incompliment, ha de ser el Govern l’encarregat de resoldre’l i el TC ha de quedar en segon pla i decidir en última instància. Una altra raó és que la suspensió de totes les facultats crec que té abast penal més que d’execució, i les sancions estan reservades a la jurisdicció ordinària. El raonament de la sentència és que qualsevol tribunal ha de tenir competències per executar les seues sentències, una idea amb la qual estic d’acord.

Està garantida la separació de poders? De vegades sembla que es vota per blocs segons qui va nomenar cada jutge.

Passa en alts tribunals de tot el món. En temes que tracten principis filosòfics i ètics i valors, la interpretació de la llei depèn molt de la mentalitat de cada magistrat. Això no vol dir que una vegada nomenat no faci el que cregui. El Dret no és aritmètica.

No puc deixar de preguntar-li pel referèndum a Catalunya. Seria constitucional?

No puc tenir-ne una opinió, resolem cada assumpte d’acord amb la Constitució. En la sentència del 2014 sobre la declaració del Parlament, dèiem que, quan una comunitat desitja un canvi de relació amb l’Estat, s’imposen el diàleg i la negociació. Si es concreta, ha de ser necessàriament amb una reforma constitucional. Però dins de la discussió política pot defensar-se qualsevol posició. El TC ha d’aplicar la Constitució, no pot esperar-se cap altra cosa.